XIII Tast de Vins amb Ritme de Sant Cugat del Vallés

Desde este blog acostumbramos a contaros la sensaciones que nos quedan tras las experiencias que vivimos en torno al mundo del vino. Hoy sin embargo queremos también hacer mención a una de estas experiencias antes de vivirla, ya que se trata de un evento que no es muy conocido y nos gustaría que llegara a oídos de todos los que os interesáis por el vino, porque vale realmente la pena.

En la tarde del próximo sábado 30 de junio se celebrará el XIII Tast de Vins amb Ritme en Sant Cugat del Vallès. La cata se emmarca en las fiestas mayores del municipio en el que vivimos, así que es para nosotros una cita ineludible. ¡Más si cabe sabiendo lo que encontraremos allí!

Se trata de una cata en la que participan alrededor de una decena de bodegas españolas, que ofrecen degustar una buena selección de sus vinos. Como en muchas otras citas de este tipo, en alguna ocasión tenemos la suerte de poder intercambiar opiniones directamente con el propietario o el enólogo de la bodega.

¿Lo más especial de esta gran cata santcugatenca? El entorno. El claustro del Monasterio de Sant Cugat es el sitio en que se celebra esta actividad, un lugar repleto de historia y belleza a partes iguales. El ambiente además se anima muchísimo gracias a la presencia de grupos musicales que tocan en directo ritmos de swing y jazz. 
 

Si os apetece acompañarnos en esta cita tan especial, ¡comprad rápido las entradas! Este año el precio es de 12€. Aquí tenéis alguna información más sobre el evento:

http://www.totsantcugat.cat/ca/events/003/xiii-tast-de-vins-amb-ritme-2191.php

¡No faltéis! La semana que viene intercambiaremos desde aquí nuestras impresiones.

*****

Des d'aquest blog acostumem a explicar-vos les sensaciones que ens queden després de les experiències que vivim al voltant del món del vi. Avui, però, volem també paralar-vos d'una d'aquestes experiències abans de viure-la, ja que es tracta d'un esdeveniment poc conegut i que ens agradaria que arribés a tots aquells que esteu interessats pel vi, ja que paga la pena. 
 

La tarda del proper dissabte 30 de juny serà la data en que se celebrarà el XIII Tast de Vins amb Ritme a Sant Cugat del Vallès. Aquest tast està emmarcat a las festa major del municipi on vivim, així que per nosaltres és una cita que no podem deixar passar. Més si sabem el què trobarem allà!

Es tracta d'un tast en el què participen prop d'una desena de cellers espanyols, que ofereixen fer la degustació d'una bona selecció dels seus vins. Com a moltes altres cites d'aquest estil, hi ha ocasions a les que tenim la sort de poder intercanviar opinions directament amb el propietari o l'enòleg del celler.

El més especial d'aquest gran tast santcugatenc? L'entorn. El claustre del Monestir de Sant Cugat és el lloc on se celebrà aquesta activitat, un indret ple d'història i bellesa a parts igual. L'ambient a més s'anima moltíssim gràcies a la presència de grups musicals que toquen en directe ritmes de swing i jazz.

Si us ve de gust acompanyar-nos en aquesta cita tan especial, compreu ràpid les entrades! Aquest any el preu és de 12€. Aquí us deixem alguna informació més sobre l'esdeveniment:

http://www.totsantcugat.cat/ca/events/003/xiii-tast-de-vins-amb-ritme-2191.php

No hi falteu! La setmana que ve intercanviarem des d'aquí les nostres impressions. 

*****

Fins al pròxim glop!

Conca de Barberà: descubriendo sin ir muy lejos

Hay un par de aspectos fundamentales que delimitan una región vinícola: la geografía y el clima. Y de ellos deriva otro muy importante: las variedades autóctonas. Este trío, guiado por la maestría de quienes marcan en el vino su propio carácter, da lugar a la personalidad única de una zona como la que hoy queremos presentaros: Conca de Barberà.

Ésta es una de las denominaciones más pequeñas de nuestras tierras: cuenta con poco más de una veintena de bodegas, la mayoría de ellas de pequeña producción. Además comparte tierras con la D.O. Cava, por lo que parte de sus viñedos dan frutos que no están destinados a la D.O. Conca de Barberà. El mercado al que venden estas bodegas es fundamentalmente el de proximidad, aunque algunas también exportan a otras partes del mundo en los que aprecian la calidad de sus vinos, como Estados .

La zona que abarca la denominación, que comprende extensiones de viñas a una cierta altitud, está a sólo unos 30 kilómetros del mar Mediterráneo, sin embargo el clima que más impera sobre ella es continental. Ya alguna vez hemos hablado de ello refiriéndonos a otras regiones: estas características geográficas crean un gran contraste de las condiciones climáticas entre el día, que se caracteriza por altas temperaturas, y la noche, cuando bajan considerablemente. El efecto que esto produce sobre la uva es una maduración muy buena durante las horas de Sol que se frena al llegar la noche, lo que retrasa el momento de vendimiar y permite que la uva se recoja con una maduración óptima que le permite conservar mucha frescura.

En esta D.O. se cultivan muchas variedades: Ull de Llebre, Garnacha, Cabernet Sauvignon, Syrah, Macabeo, Parellada… Pero una destaca sobre todas ellas: la Trepat, por ser la variedad autóctona de la Conca de Barberà. La Trepat se trabaja en muy pocos lugares, y por ello la Conca de Barberà es el mayor productor de vinos con esta uva. Se trata de un fruto muy fresco que da lugar a vinos muy ligeros y afrutados, fundamentalmente cavas y vinos rosados.

Esta semana hemos asistido a una cata-presentación de la bodega familiar Mas Foraster, de Montblanc, en la D.O. Conca de Barberà. Guiados por Ricard Sebastià Foraster, enólogo de la bodega, hemos entrado por la puerta grande a conocer una nueva denominación (para nosotros, claro, porque esta denominación hace ya muchos años que existe). ¿Y con qué nos hemos encontrado? Con vinos maravillosos en los que se puede percibir la marca del terroir...

Los vinos de Josep Foraster podéis encontrarlos en tiendas fácilmente, y seguro que los veréis también en más de un restaurante. La relación calidad-precio en ellos es realmente buena, por lo que son una magnífica oportunidad de descubrir la Conca de Barberà.
 Aquí van nuestros preferidos:

• Josep Foraster Blanc Selecció 2011
  Chardonnay, Garnacha Blanca y Macabeo son el trío con el que se obtiene este increíble vino. Es un blanco extremadamente complejo en el que entremezclan aromas de frutas tropicales y cítricos con un ligerísimo toque tostado. También tienen un peso importante el recuerdo de los frutos secos, especialmente a medida que el vino va siendo aireado, y la sutileza de unas notas de brioixeria. Es un vino que llena la boca y en ella se siente untuoso y equilibrado, dejando un postgusto buenísimo. Un blanco original, diferente, de los que no se encuentran todos los días... No dejéis de probarlo después de permitir que haya pasado un tiempo en botella, ya que su mejor momento todavía puede estar por llegar. Precio aproximado: 11€.
  
  
• Josep Foraster Collita 2011
  Un regalo para el sentido del olfato: frutas rojas golosas, que podemos imaginar en caramelos y mermeladas, acompañadas por frescos aromas florales. Es un joven tinto de color rojo cereza, muy expresivo y persistente, creado a partir de uvas Cabernet Sauvignon y Ull de Llebre. Podemos comprarlo por un precio magnífico, en torno a los 5€, y disfrutar de un gran acompañamiento para platos ligeros como ensaladas, pastas y verduras. Es un vino agradable y fresco, será fácil acertar con él en una comida de verano.
  
  
• Josep Foraster Trepat 2010
   Este vino ha sido para nosotros el gran descubrimiento en esta ocasión, pues es un vino que podrá gustarnos en mayor o menor grado, pero no nos dejó nada indiferentes, nos pareció realmente especial. Es un monovarietal que rinde homenaje a la variedad autóctona Trepat, que ha sido trabajada de una forma muy precisa para obtener un tinto muy delicado y elegante, ligero pero a la vez con mucha amplitud. Visualmente se muestra similar a un vino rosado, y en nariz nos embriaga el aroma de la pimienta, que deja un lugar para las frutas rojas y de nuevo, también aquí, un tostado muy sutil. Su precio es de unos 11€.

 

La curiosidad del día: en el Trepat 2010 podemos encontrar una excepción en las uvas de Cataluña, que suelen dar unas tonalidades muy oscuras a los vinos. Es por esto el catalán es el único idioma (que conozcamos) en el que el vino tinto se llama “negro”, mientras que en otros lugares es “rojo” o “tinto”, al no ser vinos tan oscuros.

*****

Hi ha un parell d'aspectes fonamentals que delimiten una regió vinícola: la geografia i el clima. I d'ells en deriva un altre molt important: les varietats autòctones. Aquest trio, guiat pel mestratge de qui marca al vi el seu propi caràcter, dóna lloc a la personalitat única d'una zona com la que avui volem presentar-vos: Conca de Barberà.

Aquesta és una de les denominacions més petites de les nostres terres: compta amb poc més d'una vintena de cellers, la majoria d'ells de petita producció. A més a més, comparteix les seves terres amb la D.O. Cava, motiu pel qual part de les seves vinyes donen fruits que no estan destinats a la D.O. Conca de Barberà. El mercat al que venen aquests cellers és fonamentalment el de proximitat, tot i que alguns també exporten a d'altres llocs del món on s'aprecia la qualitat dels seus vins, com els Estats Units.

La zona que abasteix la denominació, que comprèn extensions de vinyes a certa alçada, està només a uns 30 kilòmetres del mar Mediterrani, però tot i això, el clima que més impera sobre ella és continental. Ja algun cop hem parlat d'això referint-nos a altres regions: aquestes característiques geogràfiques creen un gran contrast de les condicions climàtiques entre el dia, que es caracteritza per altes temperatures, i la nit, quan baixen considerablement. L'efecte que això produeix sobre el raïm és una maduració molt bona durant les hores de Sol que es frena en arribar la nit, cosa que retarda el moment de veremar i permet que el raïm es culli en un estat de maduració òptima que li permet conservar molta de la seva frescor.

En aquesta D.O. s'hi conreen moltes varietats: Ull de Llebre, Garnatxa, Cabernet Sauvignon, Syrah, Macabeu, Parellada... Però una destaca sobre totes elles: la Trepat, per ser una varietat autòctona de la Conca de Barberà. La Trepat es treballa a molt pocs indrets, i per això la Conca de Barberà és el major productor de vins d'aquest raïm. Es tracta d'un fruit molt fresc que dóna lloc a vins molt lleugers i afruitats, fonamentalment caves i vins rosats.

Aquesta setmana hem assistit a un tast-presentació del celler familiar Mas Foraster, de Montblanc, a la D.O. Conca de Barberà. Conduïts per Ricard Sebastià Foraster, enòleg de la bodega, hem entrat per la porta gran a conèixer una nova denominació (per nosaltres, és clar, perquè aquesta denominació ja fa molts anys que existeix). I amb què ens hem trobat? Amb vins meravellosos als que s'hi pot trobar la marca del terroir...

Els vins de Josep Foraster els podeu trobar a botigues fàcilment, i segur que els veureu també en més d'un restaurant. La relació qualitat-preu és realment bona, pel què són una magnífica oportunitat per descobrir la Conca de Barberà. 
Aquí us deixem un tast dels nostres preferits:

• Josep Foraster Blanc Selecció 2011
  Chardonnay, Garnatxa Blanca i Macabeu són el trio amb els que s'obté aquest vi increïble. És un blanc extremadament complex al que s'hi mesclen aromes de fruites tropicals i cítrics amb un lleugeríssim toc torrat. També hi tenen un pes important el record dels fruits secs, especialment a mesura que el vi es va oxigenant, i la subtilesa d'unes notes de brioixeria. És un vi que omple la boca i s'hi nota untuós i equilibrat, deixant un postgust boníssim. Un blanc original, diferent, dels que no es troben tots els dies... No deixeu de tastar-lo després de permetre que hagi passat un temps en ampolla, ja que el seu millor moment encara està per arribar. Preu aproximat: 11€.
  
  
• Josep Foraster Collita 2011
  Un regal per al sentit de l'olfacte: fruites vermelles goloses, que podem imaginar en caramels i melmelades, acompanyades per frescs aromes florals. És un negre jove de color cirera, molt expressiu i persistent, creat a partir de Cabernet Sauvignon i Ull de Llebre. Podem comprar-lo per un preu magnífic, al voltant dels 5€, i gaudir d'un gran acompanyament per plats lleugers com amanides, pastes i verdures. És un vi agradable i fresc, serà fàcil encertar amb ell per un àpat d'estiu.
  
  
• Josep Foraster Trepat 2010
  Aquest vi ha estat per a nosaltres el gran descobriment del dia, doncs és un vi que podrà agradar-nos més o menys, però no ens va deixar gens indiferents, ens va semblar realment especial. És un monovarietal que rendeix homenatge a la varietat autòctona Trepat, que ha estat treballada d'una forma molt precisa per tal d'obtenir un negre molt delicat i elegant, lleuger però a la vegada amb molta amplitud. Visualment es mostra molt similar a un vi rosat, i en nas ens envaeix l'aroma del pebre, que deixa un lloc per les fruites vermelles i de nou, també aquí, un torrat molt subtil. El seu preu és d'uns 11€.

La curiositat del dia: en el Trepat 2010 podem trobar una excepció dels raïms de Catalunya, que solen donar unes tonalitats molt fosques als vins. És per això que el català és l'únic idioma (que coneixem) on el vi negre se'n diu d'aquesta manera, “negre”, mentre que a altres llocs és “vermell” o “tinto”, ja que allà no solen ser tant foscos.

*****

Fins al pròxim glop!

Vista atrás a los inicios: Arrels del vi 2012

Qué mejor lugar para un día de catas que una de las principales puertas de entrada a nuestro país de los primeros vinos y parras que llegaron hace más de veintiseis siglos de la mano de la civilización de la antigua Grecia. Estamos hablando de la localidad ampurdanesa de Sant Martí d'Empúries, dónde se celebró hace unos días por quinto año consecutivo la feria Arrels del Vi. 

Ésta es una feria orientada a los amantes de este mundo, a la que muchos productores del Empordà no faltan para dar a conocer sus vinos: desde frescos blancos de garnacha blanca, pasando por los tintos característicos de esta zona, en los que la influencia de la tramontana se deja notar, hasta algunas garnachas en forma de vinos dulces muy interesantes. Todo esto en la pequeña plaza del pueblo de Sant Martí d'Empúries, perteneciente al término municipal de L'Escala y a pocos metros de las conocidas ruinas de las ciudades romana y griega de Empúries (Emporiae). 

El formato de la feria es el ya conocido en otras: copa de vino para las degustaciones (en este caso se trataba de una Riedel) y tiquets para poder degustar un vino de cada productor (hasta 20), así como un par más para degustar una pequeña tapa de los restaurantes del pueblo, otro para entretener a los más pequeños, y finalmente, un último tiquet que daba la oportunidad de realizar una rápida visita guiada de dos horas por las ruinas de Empúries, todo un acierto.

Una vez recogida la copa y los tiquets, nos dispusimos a comenzar nuestra jornada vinícola. Empezamos catando algunos vinos tintos, de bodegas como Marià Pagès o Martí Fabra. De este último hablaremos después, ya que dos de sus vinos nos llamaron bastante la atención. Bajo un sol de justicia que acompañó la jornada, no pudimos esperar a hacer un pequeño descanso bajo la sombra de un pino con vistas al Golfo de Roses mientras degustábamos un par de copas de vino blanco (de Vinya dels Aspres) para refrescarnos un poco. Después vinieron algunos otros tintos, que conocimos de la mano del mismo productor, acompañados de las tapas de maridaje que nos ofrecían los dos restaurantes que hay en el pueblo.

Llegada la hora, nada mejor que disfrutar de la brisa marina para una buena comida y recuperar fuerzas para seguir la tarde caminando por el paseo que une la localidad de L'Escala y Sant Martí d'Empúries, entre pinos y piedras de hace más de dos mil años. No quisimos perder la ocasión de realizar la visita a las ruinas romanas (las griegas quedan algo relegadas tras éstas). De la mano de un guía muy animado nos pudimos hacer una idea de como eran aquellas ciudades hace tanto tiempo y de como era la vida de sus ciudadanos. Fue una pena que las dos horas no dieran para mucho, pero para acabar de redondear la visita pudimos disfrutar de una degustación del vino que tomaban los romanos: un tinto aderezado con miel y especias, suponemos que para hacerlo mas agradable por la agresividad que debía presentar. ¡Totalmente recomendable!

Finalmente, realizamos algunas catas más una vez renovadas las fuerzas (entre ellas una garnacha dulce muy buena) con el transfondo de una música Jazz que resultaba muy adecuada para el ambiente que se respiraba en la feria. Lástima que el día acabara muy rápido... pero seguro que volveremos otro año, y si vosotros podeis, ¡animaos también!

Así pues, os recomendamos alguno de los vinos que probamos:

• Martí Fabra L'Oratori 2009:
  Elaborado con Garnacha, Cariñena y Cabernet Sauvignon y criado 12 meses en depósitos subterráneos en vez de en barricas de roble, este tinto resulta muy fresco, tanto por la fruta que se aprecia en nariz como por su ligereza y lo fácil que resulta degustarlo.  Muy adecuado para la immensa calor que se sentía en el Empordà. Además, su precio por debajo de los 6€ lo hace muy interesante. 

•  Martí Fabra Masia Carreras 2007:
  Se trata de uno de los ganadores del premio Arrels del Vi 2012, al mejor tinto. Muy complejo, con aromas de madera nueva y fruta madura, así como balsámico y con un paso por boca muy equilibrado. Este coupage de Garnacha, Cariñena, Cabernet Sauvignon y Syrah, con una crianza de 18 meses en barricas de roble (de ahí su inconfundible aroma), es un buen descubrimiento para disfrutar de un gran Empordà. Su precio ronda los 17€.

• Vinyes dels Aspres Blanc dels Aspres 2009: 
  Otro de los ganadores del premio Arrels del Vi 2012, en este caso en la categoría de los blancos. Después de haber probado el mejor tinto, no queríamos perdernos la oportunidad de probar este blanco de Garnacha Blanca. Fermentado y criado en barricas de roble, que le dan este aroma a madera que le aporta complejidad, no quedamos nada decepcionados con las espectativas que teníamos, y menos mientras lo difrutábamos con la maravillosa vista del Golfo de Roses. Por unos 12,5€ lo podéis encontrar en tiendas.

• Pere Guardiola Torre de Capmany Gran Reserva
  Acabamos el día con un vino dulce de Garnacha que nos sorprendió mucho por su gran abanico de aromas, entre los que destacaban los frutos secos, pero sobretodo con un toque de delicadeza que nos gustó muchísimo. Fue el ganador del concurso en la categoría de vinos dulces.

****

Quin millor emplaçament per un dia de tastos que una de les principals portes d'entrada al nostre país dels primers vins i ceps que van arribar ara fa més de vint-i-sis segles de la mà de la civilització de l'antiga Grècia. Estem parlant de la localitat empordanesa de Sant Martí d'Empúries, on es va celebrar ara fa uns dies per cinquè any consecutiu la fira Arrels del vi.

Aquesta és una fira orientada als amants d'aquest món, on molts dels productors de l'Empordà no hi falten per donar a conèixer els seus vins: des de frescos blancs de garnatxa blanca, passant pels negres característics d'aquesta zona, on la influència de la tramuntana es deixa notar, fins algunes garnatxes en forma de vins dolços molt interessants. Tot això a la petita plaça de la vila de Sant Martí d'Empúries, pertanyent al terme municipal de L'Escala i a pocs metres de les conegudes runes de les ciutats romana i grega d'Empúries (Emporiae). 

El format de la fira és el ja conegut a d'altres: copa de vi per fer els tastos (en aquest cas es tractava d'una Riedel) i tiquets per a poder tastar un vi de cada productor (fins a 20), així com un parell més per degustar una petita tapa dels restaurants del poble, un altre per a entretindre als més petits, i finalment, un últim tiquet que donava la oportunitat de realitzar una ràpida visita guiada de dues hores a les runes d'Empúries, tot un encert.

Un cop recollida la copa i els tiquets, ens vam disposar a començar la nostra jornada vinícola. Per començar vam tastar alguns vins negres, de cellers com Marià Pagès o Martí Fabra. D'aquest últim en parlarem després, ja que dos dels seus vins ens van cridar força l'atenció. Sota un sol de justícia que va acompanyar la jornada, no vam poder esperar a fer un petit descans sota l'ombra d'un pi ben gros amb vistes al Golf de Roses mentre tastàvem un parell de copes de vi blanc (de Vinya dels Aspres) per refrescar-nos una mica. Després van venir alguns altres negres, que vam conèixer de la mà dels mateixos productors, acompanyats de les tapes de maridatge que ens oferien els dos restaurants que hi ha al poble.

Arribada l'hora, res millor que gaudir de la brisa marina per fer un bon àpat i recuperar forces per a la tarda, tot caminant pel passeig que uneix la localitat de L'Escala i Sant Martí d'Empúries, entre pins i pedres de fa més de dos mil anys. Tant és així, que no vam voler perdre l'ocasió de realitzar la visita a les runes romanes (les gregues queden ensorrades sota aquestes). De la mà d'un guia molt trempat ens vam poder fer la idea de com eren aquelles ciutats fa tan de temps i de com era la vida dels seus ciutadans. Va ser una llàstima que les dues hores no donessin per gaire, però per acabar d'arrodonir la visita vam poder gaudir d'un tast del vi que prenien els romans: un negre enriquit amb mel i espècies, suposem que per fer-lo més agradable per l'agressivitat que devia presentar. Totalment recomanable!

Finalment, vam fer uns quants tastos més un cop renovades les forces (entre ells, una garnatxa dolça molt bona) amb el rerefons d'una música Jazz que resultava molt adient per a l'ambient que es respirava a la fira. Llàstima que el dia acabès ràpid... però de ben segur que hi tornem un altre any, i si vosaltres podeu, animeu-vos-hi també!

Així doncs, us recomenem algun dels vins que vam tastar:

• Martí Fabra L'Oratori 2009
  Elaborat amb Garnatxa, Carinyena i Cabernet Sauvignon i criat 12 mesos en dipòsits subterranis en comptes de en bótes de roure, aquest negre resulta molt fresc, tant per la fruita que s'aprecia al nas com per la seva lleugeresa i facilitat a l'hora de fer-hi un glop. Molt adient per la immensa calor que feia a l'Empordà. A més, el seu preu de menys de 6€ el fa molt interessant.
  
  
• Martí Fabra Masia Carreras 2007:
  Es tracta d'un dels guanyadors del premi Arrels del Vi 2012, al millor vi negre. Molt complex, amb aromes a fusta nova i fruita madura, així com balsàmic i un pas per boca molt equilibrat.  Aquest cupatge de Garnatxa, Carinyena, Cabernet Sauvignon i Syrah, amb una criança de 18 mesos en bótes de roure (d'aquí el seu aroma inconfundible), és un bon descobriment per gaudir d'un gran Empordà. El seu preu ronda els 17€.
  
  
• Vinyes dels Aspres Blanc dels Aspres 2009:
  Un altre dels guanyadors del premi Arrels del Vi 2012, en aquest cas en la categoria dels blancs. Després d'haver tastat en millor negre, no volíem perdre l'oportunitat de tastar aquest blanc de Garnatxa Blanca. Fermentat i criat en bótes de roure, li donen aquest aroma a fusta que li aporta complexitat, i no vam quedar gens decepcionats amb les expectatives que hi teníem, i menys mentre el gaudíem amb la meravellosa vista del Golf de Roses. Per uns 12,5€ el podeu trobar en botigues.
  
  
• Pere Guardiola Torre de Capmany Gran Reserva
  Vam acabar el dia amb un vi dolç de garnatxa que ens va sorprendre molt pel seu gran ventall d'aromes, entre els que destacaven els fruits secs, però tot amb un toc de delicadesa que ens va agradar moltíssim. Va ser el guanyador del concurs al millor vi dolç.

*****

Fins al pròxim glop!

Bierzo y Toro

Hoy os hablamos de dos denominaciones de origen que seguro que para algunos están aún por descubrir. ¿Conoceis la D.O. Toro? ¿Y la D.O. Bierzo? Estas dos zonas presentan una identidad propia que nos recuerda a la manera en que grandes regiones como el Priorat dejan su huella en los vinos.

Nosotros aprendimos mucho sobre estas dos denominaciones la semana pasada, cuando asistimos a una cata organizada por Wine Palace que giraba en torno a ambas. Intentaremos explicaros de forma muy resumida las características más destacables de cada zona, y si quereis empezar a descubrirlas, dejaros guiar por nuestras recomendaciones y empezad probando alguno de los vinos que nos han presentado en esta ocasión; os daremos una pequeña referencia sobre cada uno.

El Bierzo es una comarca que forma parte de Castilla y León, tocando casi tierras gallegas. La Denominación de Origen Bierzo quedó regulada en 1989 para proteger los vinos que se elaboran en una zona llana que queda roeada de montañas, algo que le da características diferenciales debido al micro-clima mediterraneo que se crea allí. Gracias a ello, los cultivos gozan de buenas temperaturas y quedan resguardados de las últimas heladas del invierno. Las uvas más características de esta denominación son la Godello en los blancos y la Mencía en los tintos (los tres tintos que os presentamos hoy son 100% Mencía). El suelo en la zona es fundamentalmente pizarra, por lo que la mineralidad que encontramos en muchos de sus vinos nos recuerda, de nuevo, a la D.O. Priorat.

• De 2 2011, de Bodegas Mencía De Dos.
  De este joven vino podemos destacar que está fermentado en acero. La primera impresión con él no fue demasiado buena, ya que de entrada sentimos una fuerte presencia de humedad en su aromas, muy sulfuroso. Es cierto que al pasar varios minutos fue abriéndose para dar paso a una mayor presencia de fruta, aunque quizás volvamos a intentarlo con otra botella a ver si desde el principio nos convence más...
  
  
• Men de Mencía 2008, de Bodegas Soto del Vicario.
  Pasamos aquí un vino con una buena crianza de 12 meses. Se presenta con aromas muy agradables que enseguida nos invitan a degustarlo para descubrir que con un gran equilibrio y muy buena acidez tenemos ante nosotros un vino fácil de beber y apreciar. Con el buen criterio de experta, Gema, nuestra sumiller en la cata, nos aseguró que era el mejor recuerdo de un borgoña en un vino español.
  
  
• Pittacum 2006, de Bodegas Pittacum
  Son solo 8 los meses de barrica en los que envejece este vino, a pesar de ello, la añada 2006 a día de hoy aún se muestra espectacular. En los aromas prima la mineralidad, como ocurre también en los anteriores, pero aquí además encontramos un punto dulzón avainillado. Es muy destacable de este Pittacum el largo y buenísimo postgusto que nos queda, además de la presencia de taninos muy maduros y agradables que suavizan la personalidad de este vino.
  
  

Un poquito más al sur del Bierzo, entre Zamora y Valladolid, es dónde encontramos la Denominación de Origen Toro, que quedó regulada por la misma época, en 1987. El clima de la zona que comprende esta D.O. es continental, por lo que aquí encontramos muchos contrastes entre las temperaturas extremas del invierno, las frías noches de verano y las largas horas de Sol, que hacen que las viñas den frutos de muy buena calidad. La uva que más encontramos en esta región es la Tinta de Toro, que es la variedad autóctona que en otras zonas la conocemos como Tempranillo.

• Flor de Vetus 2009, de Bodegas Vetus
  El primero de los vinos de Toro es un tinto con un paso de 8 meses por barrica. No es un vino joven, pero resulta bastante fresco en nariz. Notamos aromas muy balsámicos que nos traen el recuerdo del eucaliptus, la menta... Y también sentimos especias y notas afrutadas. Es un vino con acidez y astringencia notables, y por esto puede ser el mejor acompañante para unos embutidos o algún plato cocinado con una salsa láctea, para que contrarreste la sequedad que nos puede dejar.
  
  
• Morfeo 2006, de Bodegas Terna
  También aquí encontramos aromas balsámicos: podemos imaginar las hojas del eucaliptus cuando olemos este 100% Tinta de Toro. Pensamos también en tierra mojada, que es un olor a humedad que nos gusta encontrar, diferente de otro clase de olores a humedad que relacionamos con lugares cerrados. Este vino tiene notas tostadas, y en su paso por boca se siente una tanicidad agradable.
  
  
• Almírez 2009, de Bodegas Teso La Monja
  El último de nuestros vinos de hoy es seguramente uno de los que más os gustarán si decidís probarlos. Este es un tinto que tiene un envejecimiento de 12 meses en barrica, que han dado como resultado un vino buenísimo. En nariz es bastante diferente de los anteriores, ya que tiene una presencia muy fuerte de fruta en compota (más madura) e incluso si nos fijamos podemos notar aromas florales. En boca presenta las cualidades de un vino ideal, ya que está perfectamente equilibrado; es uno de esos vinos a los que le podemos poner el adejtivo de redondo.
  
  

Siempre es una buena ocasión para probar cosas diferentes, de zonas diferentes, no tan generalistas, y encontrar que la personalidad de denominaciones tan desconocidas para el gran público son toda una gran fuentes de sorpresas bien agradables.

*****

Avui us parlem de dues denominacions d'origen que segur que per a alguns estan encara per descobrir. Coneixem la D.O. Toro? I la D.O. Bierzo? Aquestes dues zones presenten una identitat pròpia que ens recorda a la manera en què grans regions com el Priorat deixen la seva empremta als vins.

Nosaltres vam aprendre molt sobre aquestes dues denominacions la setmana passada, quan vam assistir a un tast organitzat per Wine Palace que englobava les dues. Intentarem explicar-vos de forma molt resumida les característiques més remarcables de cada zona, i si voleu començar a descobrir-les, deixeu-vos guiar per les nostres recomanacions i comenceu provant algun dels vins que ens han presentat en aquesta ocasió; us donarem una petita referència sobre cadascun.

El Bierzo és una comarca que forma part de Castella i Lleó, a tocar gairebe de terres gallegues. La denominació d'origen Bierzo va quedar regulada al 1989 per protegir els vins que s'elaboraven en una zona plana que queda envoltada de muntanyes, cosa que li dóna característiques diferencials degut al micro clima mediterrani que es crea allà. Gràcies a això, els cultius gaudeixen de bones temperatures i queden resguardats de les últimes glaçades de l'hivern. Els raïms més característics d'aquesta denominació són la Godello als blancs i la Mencía als negres (els tres negres que us presentem avui són 100% Mencía). El sòl a la zona és fonamentalment pissarra, amb el què la mineralitat que trobem en molts dels seus vins ens recorda, de nou, a la D.O. Priorat.

• De 2 2011, de Bodegas Mencía de Dos.
  D'aquest jove podem destacar que està fermentat en acer. La primera impressió amb ell no va ser gaire bona, ja que d'entrada hi vam sentir una fort presència d'humitat als seus aromes, molt sulfurós. És cert que al passar alguns minuts es va anar obrint per donar pas a més sensació de fruita, tot i que potser tornem a provar-ho amb una altra ampolla a veure si des del principi ens convenç més...
  
  
• Men de Mencía 2008, de Bodegas Soto del Vicario.
  Passem aquí a un vi amb una bona criança de 12 mesos. Es presenta amb aromes molt agradables que de seguida ens conviden a tastar-lo per descobrir que amb un gran equilibri i molt bona acidesa tenim davant nostre un vi fàcil de beure i d'apreciar. Amb el bon criteri d'experta, Gema, la nostra sumiller al tast, ens va assegurar que era el millor record d'un borgonya a un vi espanyol.
  
  
• Pittacum 2006, de Bodegas Pittacum
  Són només 8 els mesos de bóta els que envelleix aquest vi, i tot i això, l'anyada 2006 a dia d'avui encara es mostra espectacular. Als aromes hi prima la mineralitat, com també passa als anteriors, però aquí a sobre hi trobem un punt dolç de vainilla. És molt destacable d'aquest Pittacum el llarg i bon postgust que ens resta, a més de la presència de tanins molt madurs i agradables que suavitzen la personalitat d'aquest vi.
  
  

Una mica més al sud del Bierzo, entre Zamora i Valladolid, és on trobem la denominació d'origen Toro, que va quedar regulada sobre la mateixa època, al 1987. El clima de la zona que compren aquesta D.O. És continental, amb el què aquí hi trobem molts contrasts entre les temperatures extremes de l'hivern, les fredes nits d'estiu i les llargues hores de Sol, que fan que les vinyes donin fruits de molt bona qualitat. La varietat que més hi trobem és la Tinta de Toro, que és la varietat autòctona que a altres zones es coneix com Tempranillo.

• Flor de Vetus 2009, de Bodegas Vetus
  El primer dels vins de Toro és un negre amb un pas de 8 mesos per bóta. No és un vi jove, però resulta força fresc al nas. Hi notem aromes molt balsàmics, que ens recorden a l'eucaliptus, la menta... I també s'hi aprecien espècies i notes afuitades. És un vi amb acidesa i astringència notables, i per això pot ser el millor acompanyament per a uns embotits o algun plat cuinat amb una salsa làctia, per tal que contraresti la sequedat que ens pot deixar.
  
  
• Morfeo 2006, de Bodegas Terna
  També aquí hi trobem aromes balsàmics: podem imaginar les fulles de l'eucaliptus quan ensumem aquest 100% Tinta de Toro. Pensem també en terra humida, que és un aroma a humitat que ens agrada trobar, diferent a altres olor a humitat que relacionem a llocs tancats. Aquest vi té note torrades, i al seu pas per boca s'hi troba una tanicitat agradable.
  
  
• Almírez 2009, de Bodegas Teso La Monja
  Aquest últim dels nostres vins d'avui és segurament un dels que més us agradaran si decidiu tastar-los. Aquest és un vi negre que té un envelliment de 12 mesos en bóta, que han donat com a resultat un vi boníssim. Al mas és força diferent als anteriors, ja que té una presència molt forta de fruita en compota (més madura) i inclús si ens hi fixem podem sentir aromes florals. En boca té les qualitats d'un vi ideal, ja que està perfectament equilibrat; és un d'aquells vins als que li podem donar l'adjectiu de rodó.
  
  

Sempre és una bona ocasió per tastar coses diferents, de zones diferents, no tant generalistes, i trobar que la personalitat de denominacions tan desconegudes pel gran públic són un gran font de sorpreses ben agradables.

*****

Fins al pròxim glop!

Fira del Vi de Falset

Hoy en día tenemos la gran suerte de que aquí, desde la misma tierra de la que procede el vino, los productores hacen todo lo que está en su mano para promocionar su producto, y esto da lugar a una agenda repleta de eventos a lo largo del año para disfrutar del placer de no sólo degustarlos, sino también de descubrir todo lo que gira alrededor de la viticultura de la zona: gastronomía local, municipios con historia, preciosas extensiones de viñedos...

Tiempo atrás nos hablaron de la Fira del Vi de Falset, y enseguida supimos que debíamos apuntarla muy bien en el calendario (este año, en el que nosotros hemos asistido por primera vez, se ha celebrado a principios de Mayo). La Fira del Vi de Falset es un evento que se organiza en torno a las dos denominaciones que se regulan en la zona: D.O.Q. Priorat y D.O. Montsant.

Los vinos del Priorat están gozando de mucho prestigio de un tiempo a esta parte, y no es para menos, porque son ya varios los vinos que nosotros hemos degustado y realmente no nos ha defraudado todavía ninguno, así que parte del éxito de la Fira del Vi está casi asegurado. Montsant concentra vinos quizás menos conocidos todavía para una parte grande de los consumidores, pero seguro que es sólo cuestión de tiempo que destaquen fuera de nuestras fronteras como lo están haciendo tantas otras D.O.'s catalanas con su magnífico trabajo.

La Fira del Vi se desarrolla principalmente en el pueblo de Falset, donde se concentran la mayoría de sus visitantes en torno a la muestra de vinos y de otras actividades organizadas por varias bodegas o empresas del sector. Alrededor de una veintena de bodegas exponen sus productos en los stands y ofrecen degustar una pequeña selección para que los visitantes podamos descubrirlos, disfrutarlos y para alegría de todos, también comprarlos. Para poder catar los vinos se utliza una fórmula habitual en este tipo de eventos: por un precio de 12€ al visitante se le entregan tickets con los que realizar hasta 5 degustaciones y una copa para ello. Además en Falset han tenido una idea muy acertada: también se le entrega al visitante una bolsita de ropa para colgar su copa del cuello, y esto nos permite liberarnos de ella por momentos (¡sólo cuando esté vacía!) para movernos con más libertad si vamos a pasar allí un buen rato.

En esta última edición, entre los stands también se hacía sitio un rinconcito reservado al aceite de oliva que no debía pasarse por alto, porque el placer de mojar pan en aceites exquisitos después de algunas copas de vino... es casi insuperable.

La zona está muy bien dispuesta con mesas y sillas para sentarse libremente a descansar o comer alguna cosa, y además los organizadores tienen el detalle de instalar un par de fuentes de agua (que sale de una barrica, como no podía ser menos) para, por ejemplo, poder ir enjuagando las copas si el visitante lo necesita. La organización de la Fira es más que correcta para que los asistentes se sientan cómodos si deben pasar allí todo el día. Además, aunque el pueblo de Falset es más bien pequeño, el ambiente que se respira en la principal vía, en la que las terrazas de los bares pisan literalmente el asfalto, recuerda al de un pueblo de veraneo en pleno mes de Agosto.

No os hablaremos de todos los vinos que probamos, pues decidimos pedir cada uno vinos distintos para poder descubrir alguna pequeña joya entre ellos. Eso sí, encontramos que todos tienen algo que nos hace recordar la tierra de la que nacen, ese cierto toque de mineralidad, que proviene de la licorella (un tipo de pizarra) que se encuentra en la región del Priorat.

Entre ellos, nos llamaron la atención especialmente dos, de la bodega La Creu Negra. Se trata de un nuevo concepto de Cellers Scala Dei, que pretende hacer vinos de un corte más moderno, menos  clásicos que los Scala Dei y que nos sorprendieron gratamente.

• Les Tres Creus 2009
  Con un paso de solo 4 meses por barrica, este joven de Garnacha y Cariñena (como no, pues son las uvas más usadas en esta D.O.Q.) con un toque de Syrah, nos enseña otra faceta de lo que puede ser un Priorat. Lejos de tener la complejidad aromática de sus hermanos, se muestra muy afrutado, con notas confitadas y golosas, como nubes de gominola. Eso sí, la mineralidad está siempre presente. Muy dulzón pero fácil de beber. Un gran descubrimiento y, aunque el precio de unos 10€ nos hizo dudar, nos sentimos obligados a llevarnos una botella a casa.

• La Creu Negra 2009
  Con la misma idea y variedades que el anterior, nos encontramos con este vino de más crianza. Los 15 meses en barrica redondean sus aromas y le aportan algo de complejidad y bastante madera, pero eso sí, sin perder toda la sensación de fruta madura. Da la sensación de ser más equilibrado, con taninos muy sedosos y bastante cuerpo, y todo esto se refleja en el precio de unos 20€, debido también a la corta tirada de 4000 botellas. Muy recomendable.
  
  

Queremos destacar también otro pequeño descubrimiento. Se trata de un vino que nace de la colaboración entre todo un clásico del Priorat como Josep Lluís Pérez con su hija, Sara Pérez. Con éste tándem ¡el resultado está asegurado!

• Martinet Bru 2008
  Este Garnacha-Syrah ha envejecido durante 18 meses, entre tinas y barricas. La Garnacha nos deja el típico aroma a frutos del bosque, con mucha presencia en este caso, y su crianza nos hace recordar un poco al cuero, lo que da un conjunto muy agradable. Muy potente a la hora de probarlo, nos muestra muy claramente su carácter de Priorat. Con un precio de 15€, ¡resulta muy interesante!
  
  

Al final, un solo día se hace corto para poder saciar la sed de conocer tanto la zona como sus vinos, ¡pero al menos nos da una buena idea y nos hace coger ganas para volver en otra ocasión!

*****

Avui en dia tenim la gran sort que aquí, des de la mateixa terra de la que procedeix el vi, els productors fan tot el que està a les seves mans per promocionar el seu producte, i això dóna lloc a una agenda plena d'esdeveniments al llarg de l'any per a gaudir del plaer de no tan sols degustar-los, sinó també de descobrir tot allò que gira al voltant de la viticultura de la zona: gastronomia local, municipis amb història, precioses extensions de vinya...

Temps enrere ens van parlar de la Fira del Vi de Falset, i de seguida vam saber que havíem d'apuntar-la molt bé al calendari (aquest any, en el què nosaltres hi hem assistit per primer cop, ha tingut lloc a principis de Maig). La Fira del Vi de Falset és un esdeveniment que s'organitza al voltant de les dues denominacions d'origen que es regulen a la zona: D.O.Q. Priorat i D.O. Montsant.

Els vins del Priorat gaudeixen de molt de prestigi des de fa uns anys, i no és per menys, ja que són alguns els vins que nosaltres ja hem tastat i realment no ens ha decepcionat cap, així que part de l'èxit de la Fira del Vi ja està gairebé assegurat. Montsant concentra vins potser menys coneguts encara per a una part gran dels consumidors, però segur que és només qüestió de temps que destaquin fora de les nostres fronteres com ho estan fent tantes altres D.O.'s catalanes amb el seu magnífic treball.

La Fira del Vi es desenvolupa principalment al poble de Falset, on es concentren la majoria dels seus visitant al voltant de la mostra de vins i d'altres activitats organitzades per diversos cellers o altres empreses del sector. Al voltant d'una vintena de cellers exposen els seus productes als stands, i ofereixen degustar una petita selecció per tal que els visitants puguem descobrir-los, gaudir-los i per alegria de tothom, també comprar-los. Per poder tastar els vins s'utilitza una fórmula habitual en aquest tipus d'esdeveniments: per un preu de 12€ al visitant se li entreguen tiquets amb els què realitzar fins a 5 degustacions i una copa per a fer-ho. A més a més, a Falset han tingut una idea molt encertada: també s'entrega al visitant una bosseta de roba per penjar la seva copa del coll, i això ens permet alliberar-nos d'ella per moments (només quan estigui buida!) per tal de moure'ns amb més llibertat si anem a passar allà una bona estona.

En aquesta última edició, entre els stands també es feia lloc un raconet reservat a l'oli d'oliva que no s'havia de passar per alt, perquè el plaer de sucar pa amb olis exquisits després d'algunes copes de vi... és gairebé insuperable.

La zona està molt ben disposada amb taules i cadires per asseure's lliurement a descansar o menjar alguna cosa, i a més a més els organitzadors tenen el detall d'instal·lar un parell de fonts d'aigua (que brota d'una bóta, com no podia ser menys) per, per exemple, poder anar esbandint les copes si el visitant ho necessita. La organització de la Fira és més que correcta per tal que els assistents es trobin còmodes si han de passar allà tot el dia. A més a més, tot i que el poble de Falset és mes aviat petit, l'ambient que es respira a la principal via, on les terrasses dels bars trepitgen literalment l'asfalt, recorda al d'un poble d'estiueig en ple mes d'Agost.

No us parlarem de tots els vins que vam tastar, doncs vam decidir demanar cadascú vins diferents per a poder descobrir alguna petita joia entre ells. Això sí, vam trobar que tots tenen quelcom que ens fa recordar la terra de la que neixen, aquell cert toc de mineralitat, que probé de la licorella (un tipus de pissarra) que es troba a la regió del Priorat.

D'entre ells, ens van cridar l'atenció especialment dos, del celler La Creu Negra. Es tracta d'un nou concepte de Cellers Scala Dei, que pretén fer vins d'un tall més modern, menys clàssic que els Scala Dei i que ens van sorprendre gratament.

• Les Tres Creus 2009
  Amb un pas de tan sols 4 mesos per bóta, aquest jove de Garnatxa i Carinyena (com no podia ser d'altra manera, doncs són les varietats més emprades a aquesta D.O.Q) amb un toc de Syrah, ens ensenya un altre vessant del que pot ser un Priorat. Lluny de tenir la complexitat aromàtica dels seus germans, es mostra molt afruitat, amb note confitades i goloses, com núvols de llaminadures. Això sí, la mineralitat està sempre present. Molt dolç però fàcil de beure. Un gran descobriment i, tot i que el preu d'uns 10€ ens va fer dubtar, ens vam sentir obligats a emportar-nos una ampolla a casa.
  
  
• La Creu Negra 2009
  Amb la mateixa idea i varietats que l'anterior, ens trobem amb aquest vi de més criança. Els 15 mesos en bótes arrodoneixen els seus aromes i li aporten una mica de complexitat i força fusta, però això sí, sense perdre tota la sensació de fruita madura. Dóna la sensació d'ésser més equilibrat, amb tanins molt sedosos i força cos, i tot això es reflecteix al preu d'uns 20€, degut també a la curta tirada de 4000 ampolles. Molt recomanable.
  
  

Volem destacar també un altre petit descobriment. Es tracta d'un vi que neix de la col·laboració entre tot un clàssic del Priorat com Josep Lluís Pérez amb la seva filla, Sara Pérez. Amb aquest tàndem, el resultat està assegurat!

• Martinet Bru 2008
  Aquest Garnatxa-Syrah ha envellit durant 18 mesos, entre tines i bótes de roure. La Garnatxa ens deixa el típic aroma a fruits del bosc, amb molta presència en aquest cas, i la seva criança ens fa recordar una mica al cuir, amb el què dóna un conjunt molt agradable. Molt potent a l'hora de tastar-lo, ens mostra molt clarament el seu caràcter de Priorat. Amb un preu de 15€, resulta molt interessant!
  
  

Al final, un sol dia es fa força curt per poder saciar la set de conèixer tant la zona com els seus vins, però al menys ens dóna una bona idea i ens fa agafar ganes per tornar-hi en una altra ocasió!

*****

Fins al pròxim glop!

Disset 17 Graus

Barcelona cuenta con recién llegado al pequeño grupo de bares de vinos de la ciudad ¡Qué buena noticia! Visitamos hace algunos días el Disset 17 Graus, y nos pareció un buen lugar para tomar unas copas (de vino). El local es muy confortable, tiene una carta de vinos variada y apetecible, el sevicio es amable... ¡Vamos por partes!

Este bar de vinos está tocando al Mercat del Born, en la calle Antic de Sant Joan 3. Da la sensación de que abrir un negocio de copas en esta zona tenga que ser un éxito seguro, ya que el Born es uno de los barrios que tiene hoy día mayor vida nocturna de Barcelona, una zona en la que los autóctonos de toda clase nos mezclamos con los que están de paso por nuestro país sin que nadie se sienta fuera de lugar (este es el gran milagro que consiguen los barrios más cosmopolitas de muchas ciudades...). Sin embargo, como en todas las zonas en las que la oferta es tan sumamente amplia, un nuevo bar también corre el riesgo de ser poco menos que ignorado. Por suerte el Disset 17 Graus nos presenta una nueva fórmula en la zona, porque aunque las apariencias engañen, poco tiene que ver con sus vecinos del estilo “wines & spanish tapas”.

En la entrada del bar encontramos la barra y algunas mesas altas, una pequeña zona para grupos muy reducidos. Al encaminarnos hacia el final encontramos una zona más amplia (aunque el local tampoco es especialmente grande). Unas fabulosas mesas de madera rodeadas de sillas y banquetas muy cómodas se disponen para acoger a parejas o grupos mayores, coronadas por una pared repleta de botellas y una pequeña colección bibliográfica sobre vinos (revistas, guías y alguna enciclopedia). Una luz muy cálida envuelve el lugar, oscureciendo conforme se acerca la noche.

La carta de vinos no es tan extensa como en Monvínic, el gran bar de vinos de Barcelona del que ya os hablamos. Sin embargo sí que es cierto que sigue una filosofía parecida. El Disset 17 Graus nos ofrece una carta de vinos blancos, rosados y tintos con referencias españolas y también con algunos nombres que llegan de Francia, Italia, Portugal... Todos los vinos se sirven en botellas, y una pequeña parte de ellos, dentro de una selección que va rotando, se puede pedir a copas. Éstas pueden ser servidas como medias copas, ideal para quién quiere degustar más de un vino. Los precios no son desorbitados: muchas de las copas se ofrecen por menos de 4€, aunque resulta más económico pedir una botella.

Nosotros, que nos solemos inclinar hacia el vino tinto, pusimos más intención en esta carta y contamos un par de referencias de Cataluña, varias del resto de España, y 3 internacionales (Italia, Portugal y Francia). DO's como Priorat, Penedès, Rioja y Vino de la Tierra de Castilla son las que más nos convencieron entre una variedad bastante surtida de regiones vinícolas.

Lo bonito de encontrar un local así es que los que amamos el mundo del vino nos sentimos cómodos allí, y a la vez se sienten bien recibidos quienes no se ven tan cercanos a él, de manera que todos podemos compartir unas copas sumergiéndonos un poco más en la cultura del vino. ¡Larga vida a los wine bars!

*****

Barcelona ja compta amb un nouvingut al petit grup de bars de vins de la ciutat. Quina bona noticia! Vam visitar dies enrere el Disset 17 Graus, i ens va assemblar un bon lloc per a prendre unes copes (de vi). El local és molt comfortable, té una carta de vins variada que ve molt de gust, el servei és amable... Anem per parts!

Aquest bar de vins està a tocar del Mercat del Born, al carrer Antic de Sant Joan 3. Fa la sensació que obrir un negoci de copes en aquesta zona hagi de ser un èxit assegurat, doncs el Born és un dels barris que té avui dia més vida nocturna a Barcelona, una zona en la que els autòctons de tota mena ens barregem amb els que estan de pas pel nostre país sense que ningú no se senti fora de lloc (aquest és el gran miracle que aconsegueixen els barris més cosmopolites de moltes ciutats...). També és veritat que, com a totes les zones a les que la oferta és tan i tant gran, un nou bar també té el risc de ser poc menys que ignorat. Per sort el Disset 17 Graus ens presenta una fórmula nova a la zona, perquè encara que les aparences ens enganyin, poc té a veure amb els seus veins de l'estil “wine & spanish tapas”.

A l'entrada del bar hi trobem la barra y algunes taules alçades, una petita zona per a grups molt reduïts. Quan ens encaminem cap al final hi trobem una zona més gran (tot i que el local tampoc és especialment gran). Unas fabuloses taules de fusta envoltades de cadires y banquetes molt còmodes es disposen per poder acollir parelles o grups més grans, coronades per una paret amb moltes ampolles i una petita col·lecció bibliogràfica sobre vins (revistes, guies i alguna enciclopèdia). Un llum molt càlid il·lumina el local, enfosquint-se a mida que s'apropa la nit.

La carta de vins no és tan extensa com a Monvínic, el gran bar de vins de Barcelona del que ja us vam parlar. Però sí que és cert que segueix una mateixa filosofia. El Disset 17 Graus ens ofereix una carta de vins blancs, rosats y negres amb referències espanyoles i també alguns noms que arriben de França, Itàlia, Portugal... Tots els vins se serveixen en ampolles, i una petita part, dins d'una selecció que va variant, es pot demanar a copes. Aquestes poden servir-se com a mitges copes, perfecte per a qui vol tastar més d'un vi. Els preus no són gens desorbitats: moltes de les copes s'ofereixen per menys de 4€, tot i que és més econòmic demanar una ampolla.

Nosaltres, que normalment ens inclinem cap al vi negre, vam parar més atenció en aquesta carta, i vam comptar un parell de referències de Catalunya, algunes de la resta d'Espanya i 3 internacionals (Itàlia, Portugal i França). DO's com Priorat, Penedès, Rioja i Vino de la Tierra de Castilla són les que més ens van convèncer entre una varietat molt ben assortida de regions vinícoles.

El més bonic de trobar un local així és que els que estimem el món del vi ens sentim molt còmodes allà, i a la mateixa vegada són ben rebuts els que no es veuen tan propers, de manera que tots podem compartir unes copes adentrant-nos una mica més a la cultura del vi. Llarga vida als wine bars!

*****

Fins al pròxim glop!

Ribera del Duero (III): Bodegas Protos

Os hemos hablado ya de la mejor parte de nuestro viaje a Ribera del Duero, la visita a López Cristóbal, aunque también pasamos por otros lugares de los que aprendimos cosas nuevas.

En la localidad de Peñafiel visitamos la bodega Protos, donde descubrimos que el que es uno de los mayores exportadores de vino españoles es también una parte fundamental de la historia vinícola de esta región. La bodega nació a principios del siglo XX como la primera cooperativa de la zona cuyo objetivo era producir y comercializar vinos de calidad. La cooperativa se denominó Bodega Ribera del Duero muchos años antes de convertirse en la actual Bodegas Protos y ceder así su nombre original a la Denominación de Origen Ribera del Duero, de la que fueron los grandes precursores.

Protos organiza muchas visitas a lo largo del día y para grupos más bien grandes y hetereogéneos, por lo que el recorrido está bastante estandarizado para todo el público que asiste. Eso sí, la visita nos muestra sitios que bien merecen la pena ver. El recorrido se inicia en las bodegas subterráneas sobre las que se levantó el gran productor de vino que es hoy día y que se encuentran inmersas en lo más profundo del monte sobre el que emerge el castillo de Peñafiel. Esta zona la constituyen decenas de pasillos muy largos, aún hoy abarrotados de barricas que se apilan a cada lado. Los techos y paredes son directamente la roca de la montaña, y apenas se han construido algunos arcos para asegurar la estructura. En algunos pasillos existen respiraderos que consisten en largas perforaciones desde la cima del monte, necesarios para mantener una buena climatización y renovación del aire. Y algo que núnca habíamos visto: bajo nuestros pies, varias tinas excavadas en el suelo, que aunque cada vez menos, han servido durante todos estos años para depositar la uva en las fases de fermentación. El sistema es curioso... pero la verdad, teniendo las alternativas que hay hoy en día, ¡nos extraña que aún esté en uso!

Adaptándose a su situación actual de inmenso productor, Protos construyó hace unos años la imponente obra arquitectónica que pasaría a cobijar las instalaciones modernas de las que ahora disponen. La construcción, firmada por el arquitecto Richard Rogers, se comunica bajo tierra con las primeras instalaciones, aunque desde el exterior son la perfecta imagen de la contraposición: las rudimentarias edificaciones de roca integradas en la montaña frente a cinco majestuosos arcos de madera que coronan una nave gigantesca sobresaliendo en la ciudad. El pequeño productor frente al poderoso exportador.

Nuestro paso por Protos finalizó con una cata de vinos que nos brindó la oportunidad de descubrir el trabajo de la bodega en la D.O. Rueda con su Verdejo. Este es un blanco que, si bien no arriesga demasiado, ofrece todo lo que se puede esperar de un vino de sus características: es un vino muy fresco que regala un buen abanico de aromas muy afrutados y agradables, siempre asociados a la variedad de uva Verdejo. Igualmente fresco resulta en boca, donde el punto justo de acidez lo hace buen compañero de platos ligeros como los que empezaremos a tomar ahora que se acerca el buen tiempo.

Como no podia ser de otra manera, también pudimos probar el archiconocido Protos Crianza, en este caso de la añada 2009. Cada año resulta un vino muy correcto, con un mismo perfil, una misma filosofia: agradable, con aromas a frutos rojos, y el toque de madera, muy suave en boca, que no disgusta a nadie. No deja de ser casi un clon del año anterior, sin que las condiciones climáticas o los otros factores que varian cada año se vean claramente reflejados en el vino final. ¡Éste parece que es el precio que se tiene que pagar por tener un producto tan global!

*****

Us hem parlat ja de la millor part del nostre viatge a la Ribera del Duero, la visita a López Cristóbal, tot i que també vam passar per altres llocs on vam aprendre força coses.

A la població de Peñafiel, vam visitar el celler Protos, on vam descobrir que qui és un dels majors exportadors de vi espanyols és també una part fonamental de la història vinícola d'aquesta regió. El celler va néixer a principis del segle XX com la primera cooperativa de la zona amb l'objectiu de produir i comercialitzar vins de qualitat. La cooperativa es va anomenar Bodega Ribera del Duero molts anys abans de convertir-se en l'actual Bodegas Protos i cedir així el seu nom original a la Denominació d'Origen Ribera del Duero, de que van ser precursors.

Protos organitza moltes visites durant el dia i per a grups més aviat grans i heterogenis, amb el que el recorregut està força estandaraditzat per a tot el públic. Això sí, la visita ens mostra llocs que val la pena de veure. Tot comença a les bodegues subterrànies on es va aixecar el gran productor de vi que és avui dia i que es troben amagades sota el turó on hi ha el castell de Peñafiel. Aquesta zona està composada de desenes de passadissos molt llargs, encara avui plens de bótes que s'amunteguen a cada banda. Els sostres i les parets són directament la roca de la muntanya, i s'hi han construït escassos arcs per assegurar-ne l'estructura. En alguns passadissos hi ha xemeneies que arriben a l'exterior del turó i que serveixen per mantenir una bona climatització i renovació de l'aire. I quelcom ben curiós: sota els nostres peus diverses tines excavades a la roca, que, tot i que cada cop menys, han servit durant tots aquests anys per depositar el raïm en les fases de fermentació. El sistema és curiós... però la veritat, tenint les alternatives que hi ha avui dia, ens estranya que encara se'ls hi doni ús!

Adaptant-se a la seva situació actual d'immens productor, Protos va construir fa alguns anys la imponent obra arquitectònica que passaria a acollir les modernes instal·lacions de les que avui disposen. La construcció, signada per l'arquitecte Richard Rogers, es comunica sota terra amb les primeres instal·lacions, tot i que des de l'exterior són la perfecte imatge de la contraposició: les rudimentàries edificacions de roca integrades a la muntanya en front a cinc majestuosos arcs de fusta que coronen una nau gegantina sobresortint a la ciutat. El petit productor en front el poderós exportador.

El nostre pas per Protos va acabar amb un tast de vins que ens va donar l'oportunitat de descobrir el treball del celler a la D.O. Rueda amb el seu Verdejo. Aquest és un blanc que, si bé no arrisca massa, ofereix tot el que es pot esperar d'un vi de les seves característiques: és un vi molt fresc que regala un bon ventall d'aromes molt afruitats i agradables, sempre associats al raïm Verdejo. Igual de fresc resulta en boca, on el punt just d'acidesa el fa bon company de plats lleugers com els que començarem a prendre ara que s'acosta el bon temps.

Com no podia ser d'una altra manera, també vam poder tastar l'arxiconegut Protos Criança, en aquest cas de l'anyada 2009. Any rere any surt un vi molt correcte, amb un mateix perfil, una mateixa filosofia: agradable, amb aromes a fruita vermella i el toc de fusta, molt suau en boca, que no desagrada a ningú. No deixa de ser gairebé un clon de l'any anterior, sense que les condicions climàtiques o els altres factors que varien cada any es vegin clarament reflectits al vi final. Aquest sembla el preu que s'ha de pagar per tenir un producte tan global!

*****

Fins al pròxim glop!