Conca de Barberà: descubriendo sin ir muy lejos

Hay un par de aspectos fundamentales que delimitan una región vinícola: la geografía y el clima. Y de ellos deriva otro muy importante: las variedades autóctonas. Este trío, guiado por la maestría de quienes marcan en el vino su propio carácter, da lugar a la personalidad única de una zona como la que hoy queremos presentaros: Conca de Barberà.

Ésta es una de las denominaciones más pequeñas de nuestras tierras: cuenta con poco más de una veintena de bodegas, la mayoría de ellas de pequeña producción. Además comparte tierras con la D.O. Cava, por lo que parte de sus viñedos dan frutos que no están destinados a la D.O. Conca de Barberà. El mercado al que venden estas bodegas es fundamentalmente el de proximidad, aunque algunas también exportan a otras partes del mundo en los que aprecian la calidad de sus vinos, como Estados .

La zona que abarca la denominación, que comprende extensiones de viñas a una cierta altitud, está a sólo unos 30 kilómetros del mar Mediterráneo, sin embargo el clima que más impera sobre ella es continental. Ya alguna vez hemos hablado de ello refiriéndonos a otras regiones: estas características geográficas crean un gran contraste de las condiciones climáticas entre el día, que se caracteriza por altas temperaturas, y la noche, cuando bajan considerablemente. El efecto que esto produce sobre la uva es una maduración muy buena durante las horas de Sol que se frena al llegar la noche, lo que retrasa el momento de vendimiar y permite que la uva se recoja con una maduración óptima que le permite conservar mucha frescura.

En esta D.O. se cultivan muchas variedades: Ull de Llebre, Garnacha, Cabernet Sauvignon, Syrah, Macabeo, Parellada… Pero una destaca sobre todas ellas: la Trepat, por ser la variedad autóctona de la Conca de Barberà. La Trepat se trabaja en muy pocos lugares, y por ello la Conca de Barberà es el mayor productor de vinos con esta uva. Se trata de un fruto muy fresco que da lugar a vinos muy ligeros y afrutados, fundamentalmente cavas y vinos rosados.

Esta semana hemos asistido a una cata-presentación de la bodega familiar Mas Foraster, de Montblanc, en la D.O. Conca de Barberà. Guiados por Ricard Sebastià Foraster, enólogo de la bodega, hemos entrado por la puerta grande a conocer una nueva denominación (para nosotros, claro, porque esta denominación hace ya muchos años que existe). ¿Y con qué nos hemos encontrado? Con vinos maravillosos en los que se puede percibir la marca del terroir...

Los vinos de Josep Foraster podéis encontrarlos en tiendas fácilmente, y seguro que los veréis también en más de un restaurante. La relación calidad-precio en ellos es realmente buena, por lo que son una magnífica oportunidad de descubrir la Conca de Barberà.
 Aquí van nuestros preferidos:

• Josep Foraster Blanc Selecció 2011
  Chardonnay, Garnacha Blanca y Macabeo son el trío con el que se obtiene este increíble vino. Es un blanco extremadamente complejo en el que entremezclan aromas de frutas tropicales y cítricos con un ligerísimo toque tostado. También tienen un peso importante el recuerdo de los frutos secos, especialmente a medida que el vino va siendo aireado, y la sutileza de unas notas de brioixeria. Es un vino que llena la boca y en ella se siente untuoso y equilibrado, dejando un postgusto buenísimo. Un blanco original, diferente, de los que no se encuentran todos los días... No dejéis de probarlo después de permitir que haya pasado un tiempo en botella, ya que su mejor momento todavía puede estar por llegar. Precio aproximado: 11€.
  
  
• Josep Foraster Collita 2011
  Un regalo para el sentido del olfato: frutas rojas golosas, que podemos imaginar en caramelos y mermeladas, acompañadas por frescos aromas florales. Es un joven tinto de color rojo cereza, muy expresivo y persistente, creado a partir de uvas Cabernet Sauvignon y Ull de Llebre. Podemos comprarlo por un precio magnífico, en torno a los 5€, y disfrutar de un gran acompañamiento para platos ligeros como ensaladas, pastas y verduras. Es un vino agradable y fresco, será fácil acertar con él en una comida de verano.
  
  
• Josep Foraster Trepat 2010
   Este vino ha sido para nosotros el gran descubrimiento en esta ocasión, pues es un vino que podrá gustarnos en mayor o menor grado, pero no nos dejó nada indiferentes, nos pareció realmente especial. Es un monovarietal que rinde homenaje a la variedad autóctona Trepat, que ha sido trabajada de una forma muy precisa para obtener un tinto muy delicado y elegante, ligero pero a la vez con mucha amplitud. Visualmente se muestra similar a un vino rosado, y en nariz nos embriaga el aroma de la pimienta, que deja un lugar para las frutas rojas y de nuevo, también aquí, un tostado muy sutil. Su precio es de unos 11€.

 

La curiosidad del día: en el Trepat 2010 podemos encontrar una excepción en las uvas de Cataluña, que suelen dar unas tonalidades muy oscuras a los vinos. Es por esto el catalán es el único idioma (que conozcamos) en el que el vino tinto se llama “negro”, mientras que en otros lugares es “rojo” o “tinto”, al no ser vinos tan oscuros.

*****

Hi ha un parell d'aspectes fonamentals que delimiten una regió vinícola: la geografia i el clima. I d'ells en deriva un altre molt important: les varietats autòctones. Aquest trio, guiat pel mestratge de qui marca al vi el seu propi caràcter, dóna lloc a la personalitat única d'una zona com la que avui volem presentar-vos: Conca de Barberà.

Aquesta és una de les denominacions més petites de les nostres terres: compta amb poc més d'una vintena de cellers, la majoria d'ells de petita producció. A més a més, comparteix les seves terres amb la D.O. Cava, motiu pel qual part de les seves vinyes donen fruits que no estan destinats a la D.O. Conca de Barberà. El mercat al que venen aquests cellers és fonamentalment el de proximitat, tot i que alguns també exporten a d'altres llocs del món on s'aprecia la qualitat dels seus vins, com els Estats Units.

La zona que abasteix la denominació, que comprèn extensions de vinyes a certa alçada, està només a uns 30 kilòmetres del mar Mediterrani, però tot i això, el clima que més impera sobre ella és continental. Ja algun cop hem parlat d'això referint-nos a altres regions: aquestes característiques geogràfiques creen un gran contrast de les condicions climàtiques entre el dia, que es caracteritza per altes temperatures, i la nit, quan baixen considerablement. L'efecte que això produeix sobre el raïm és una maduració molt bona durant les hores de Sol que es frena en arribar la nit, cosa que retarda el moment de veremar i permet que el raïm es culli en un estat de maduració òptima que li permet conservar molta de la seva frescor.

En aquesta D.O. s'hi conreen moltes varietats: Ull de Llebre, Garnatxa, Cabernet Sauvignon, Syrah, Macabeu, Parellada... Però una destaca sobre totes elles: la Trepat, per ser una varietat autòctona de la Conca de Barberà. La Trepat es treballa a molt pocs indrets, i per això la Conca de Barberà és el major productor de vins d'aquest raïm. Es tracta d'un fruit molt fresc que dóna lloc a vins molt lleugers i afruitats, fonamentalment caves i vins rosats.

Aquesta setmana hem assistit a un tast-presentació del celler familiar Mas Foraster, de Montblanc, a la D.O. Conca de Barberà. Conduïts per Ricard Sebastià Foraster, enòleg de la bodega, hem entrat per la porta gran a conèixer una nova denominació (per nosaltres, és clar, perquè aquesta denominació ja fa molts anys que existeix). I amb què ens hem trobat? Amb vins meravellosos als que s'hi pot trobar la marca del terroir...

Els vins de Josep Foraster els podeu trobar a botigues fàcilment, i segur que els veureu també en més d'un restaurant. La relació qualitat-preu és realment bona, pel què són una magnífica oportunitat per descobrir la Conca de Barberà. 
Aquí us deixem un tast dels nostres preferits:

• Josep Foraster Blanc Selecció 2011
  Chardonnay, Garnatxa Blanca i Macabeu són el trio amb els que s'obté aquest vi increïble. És un blanc extremadament complex al que s'hi mesclen aromes de fruites tropicals i cítrics amb un lleugeríssim toc torrat. També hi tenen un pes important el record dels fruits secs, especialment a mesura que el vi es va oxigenant, i la subtilesa d'unes notes de brioixeria. És un vi que omple la boca i s'hi nota untuós i equilibrat, deixant un postgust boníssim. Un blanc original, diferent, dels que no es troben tots els dies... No deixeu de tastar-lo després de permetre que hagi passat un temps en ampolla, ja que el seu millor moment encara està per arribar. Preu aproximat: 11€.
  
  
• Josep Foraster Collita 2011
  Un regal per al sentit de l'olfacte: fruites vermelles goloses, que podem imaginar en caramels i melmelades, acompanyades per frescs aromes florals. És un negre jove de color cirera, molt expressiu i persistent, creat a partir de Cabernet Sauvignon i Ull de Llebre. Podem comprar-lo per un preu magnífic, al voltant dels 5€, i gaudir d'un gran acompanyament per plats lleugers com amanides, pastes i verdures. És un vi agradable i fresc, serà fàcil encertar amb ell per un àpat d'estiu.
  
  
• Josep Foraster Trepat 2010
  Aquest vi ha estat per a nosaltres el gran descobriment del dia, doncs és un vi que podrà agradar-nos més o menys, però no ens va deixar gens indiferents, ens va semblar realment especial. És un monovarietal que rendeix homenatge a la varietat autòctona Trepat, que ha estat treballada d'una forma molt precisa per tal d'obtenir un negre molt delicat i elegant, lleuger però a la vegada amb molta amplitud. Visualment es mostra molt similar a un vi rosat, i en nas ens envaeix l'aroma del pebre, que deixa un lloc per les fruites vermelles i de nou, també aquí, un torrat molt subtil. El seu preu és d'uns 11€.

La curiositat del dia: en el Trepat 2010 podem trobar una excepció dels raïms de Catalunya, que solen donar unes tonalitats molt fosques als vins. És per això que el català és l'únic idioma (que coneixem) on el vi negre se'n diu d'aquesta manera, “negre”, mentre que a altres llocs és “vermell” o “tinto”, ja que allà no solen ser tant foscos.

*****

Fins al pròxim glop!

Bierzo y Toro

Hoy os hablamos de dos denominaciones de origen que seguro que para algunos están aún por descubrir. ¿Conoceis la D.O. Toro? ¿Y la D.O. Bierzo? Estas dos zonas presentan una identidad propia que nos recuerda a la manera en que grandes regiones como el Priorat dejan su huella en los vinos.

Nosotros aprendimos mucho sobre estas dos denominaciones la semana pasada, cuando asistimos a una cata organizada por Wine Palace que giraba en torno a ambas. Intentaremos explicaros de forma muy resumida las características más destacables de cada zona, y si quereis empezar a descubrirlas, dejaros guiar por nuestras recomendaciones y empezad probando alguno de los vinos que nos han presentado en esta ocasión; os daremos una pequeña referencia sobre cada uno.

El Bierzo es una comarca que forma parte de Castilla y León, tocando casi tierras gallegas. La Denominación de Origen Bierzo quedó regulada en 1989 para proteger los vinos que se elaboran en una zona llana que queda roeada de montañas, algo que le da características diferenciales debido al micro-clima mediterraneo que se crea allí. Gracias a ello, los cultivos gozan de buenas temperaturas y quedan resguardados de las últimas heladas del invierno. Las uvas más características de esta denominación son la Godello en los blancos y la Mencía en los tintos (los tres tintos que os presentamos hoy son 100% Mencía). El suelo en la zona es fundamentalmente pizarra, por lo que la mineralidad que encontramos en muchos de sus vinos nos recuerda, de nuevo, a la D.O. Priorat.

• De 2 2011, de Bodegas Mencía De Dos.
  De este joven vino podemos destacar que está fermentado en acero. La primera impresión con él no fue demasiado buena, ya que de entrada sentimos una fuerte presencia de humedad en su aromas, muy sulfuroso. Es cierto que al pasar varios minutos fue abriéndose para dar paso a una mayor presencia de fruta, aunque quizás volvamos a intentarlo con otra botella a ver si desde el principio nos convence más...
  
  
• Men de Mencía 2008, de Bodegas Soto del Vicario.
  Pasamos aquí un vino con una buena crianza de 12 meses. Se presenta con aromas muy agradables que enseguida nos invitan a degustarlo para descubrir que con un gran equilibrio y muy buena acidez tenemos ante nosotros un vino fácil de beber y apreciar. Con el buen criterio de experta, Gema, nuestra sumiller en la cata, nos aseguró que era el mejor recuerdo de un borgoña en un vino español.
  
  
• Pittacum 2006, de Bodegas Pittacum
  Son solo 8 los meses de barrica en los que envejece este vino, a pesar de ello, la añada 2006 a día de hoy aún se muestra espectacular. En los aromas prima la mineralidad, como ocurre también en los anteriores, pero aquí además encontramos un punto dulzón avainillado. Es muy destacable de este Pittacum el largo y buenísimo postgusto que nos queda, además de la presencia de taninos muy maduros y agradables que suavizan la personalidad de este vino.
  
  

Un poquito más al sur del Bierzo, entre Zamora y Valladolid, es dónde encontramos la Denominación de Origen Toro, que quedó regulada por la misma época, en 1987. El clima de la zona que comprende esta D.O. es continental, por lo que aquí encontramos muchos contrastes entre las temperaturas extremas del invierno, las frías noches de verano y las largas horas de Sol, que hacen que las viñas den frutos de muy buena calidad. La uva que más encontramos en esta región es la Tinta de Toro, que es la variedad autóctona que en otras zonas la conocemos como Tempranillo.

• Flor de Vetus 2009, de Bodegas Vetus
  El primero de los vinos de Toro es un tinto con un paso de 8 meses por barrica. No es un vino joven, pero resulta bastante fresco en nariz. Notamos aromas muy balsámicos que nos traen el recuerdo del eucaliptus, la menta... Y también sentimos especias y notas afrutadas. Es un vino con acidez y astringencia notables, y por esto puede ser el mejor acompañante para unos embutidos o algún plato cocinado con una salsa láctea, para que contrarreste la sequedad que nos puede dejar.
  
  
• Morfeo 2006, de Bodegas Terna
  También aquí encontramos aromas balsámicos: podemos imaginar las hojas del eucaliptus cuando olemos este 100% Tinta de Toro. Pensamos también en tierra mojada, que es un olor a humedad que nos gusta encontrar, diferente de otro clase de olores a humedad que relacionamos con lugares cerrados. Este vino tiene notas tostadas, y en su paso por boca se siente una tanicidad agradable.
  
  
• Almírez 2009, de Bodegas Teso La Monja
  El último de nuestros vinos de hoy es seguramente uno de los que más os gustarán si decidís probarlos. Este es un tinto que tiene un envejecimiento de 12 meses en barrica, que han dado como resultado un vino buenísimo. En nariz es bastante diferente de los anteriores, ya que tiene una presencia muy fuerte de fruta en compota (más madura) e incluso si nos fijamos podemos notar aromas florales. En boca presenta las cualidades de un vino ideal, ya que está perfectamente equilibrado; es uno de esos vinos a los que le podemos poner el adejtivo de redondo.
  
  

Siempre es una buena ocasión para probar cosas diferentes, de zonas diferentes, no tan generalistas, y encontrar que la personalidad de denominaciones tan desconocidas para el gran público son toda una gran fuentes de sorpresas bien agradables.

*****

Avui us parlem de dues denominacions d'origen que segur que per a alguns estan encara per descobrir. Coneixem la D.O. Toro? I la D.O. Bierzo? Aquestes dues zones presenten una identitat pròpia que ens recorda a la manera en què grans regions com el Priorat deixen la seva empremta als vins.

Nosaltres vam aprendre molt sobre aquestes dues denominacions la setmana passada, quan vam assistir a un tast organitzat per Wine Palace que englobava les dues. Intentarem explicar-vos de forma molt resumida les característiques més remarcables de cada zona, i si voleu començar a descobrir-les, deixeu-vos guiar per les nostres recomanacions i comenceu provant algun dels vins que ens han presentat en aquesta ocasió; us donarem una petita referència sobre cadascun.

El Bierzo és una comarca que forma part de Castella i Lleó, a tocar gairebe de terres gallegues. La denominació d'origen Bierzo va quedar regulada al 1989 per protegir els vins que s'elaboraven en una zona plana que queda envoltada de muntanyes, cosa que li dóna característiques diferencials degut al micro clima mediterrani que es crea allà. Gràcies a això, els cultius gaudeixen de bones temperatures i queden resguardats de les últimes glaçades de l'hivern. Els raïms més característics d'aquesta denominació són la Godello als blancs i la Mencía als negres (els tres negres que us presentem avui són 100% Mencía). El sòl a la zona és fonamentalment pissarra, amb el què la mineralitat que trobem en molts dels seus vins ens recorda, de nou, a la D.O. Priorat.

• De 2 2011, de Bodegas Mencía de Dos.
  D'aquest jove podem destacar que està fermentat en acer. La primera impressió amb ell no va ser gaire bona, ja que d'entrada hi vam sentir una fort presència d'humitat als seus aromes, molt sulfurós. És cert que al passar alguns minuts es va anar obrint per donar pas a més sensació de fruita, tot i que potser tornem a provar-ho amb una altra ampolla a veure si des del principi ens convenç més...
  
  
• Men de Mencía 2008, de Bodegas Soto del Vicario.
  Passem aquí a un vi amb una bona criança de 12 mesos. Es presenta amb aromes molt agradables que de seguida ens conviden a tastar-lo per descobrir que amb un gran equilibri i molt bona acidesa tenim davant nostre un vi fàcil de beure i d'apreciar. Amb el bon criteri d'experta, Gema, la nostra sumiller al tast, ens va assegurar que era el millor record d'un borgonya a un vi espanyol.
  
  
• Pittacum 2006, de Bodegas Pittacum
  Són només 8 els mesos de bóta els que envelleix aquest vi, i tot i això, l'anyada 2006 a dia d'avui encara es mostra espectacular. Als aromes hi prima la mineralitat, com també passa als anteriors, però aquí a sobre hi trobem un punt dolç de vainilla. És molt destacable d'aquest Pittacum el llarg i bon postgust que ens resta, a més de la presència de tanins molt madurs i agradables que suavitzen la personalitat d'aquest vi.
  
  

Una mica més al sud del Bierzo, entre Zamora i Valladolid, és on trobem la denominació d'origen Toro, que va quedar regulada sobre la mateixa època, al 1987. El clima de la zona que compren aquesta D.O. És continental, amb el què aquí hi trobem molts contrasts entre les temperatures extremes de l'hivern, les fredes nits d'estiu i les llargues hores de Sol, que fan que les vinyes donin fruits de molt bona qualitat. La varietat que més hi trobem és la Tinta de Toro, que és la varietat autòctona que a altres zones es coneix com Tempranillo.

• Flor de Vetus 2009, de Bodegas Vetus
  El primer dels vins de Toro és un negre amb un pas de 8 mesos per bóta. No és un vi jove, però resulta força fresc al nas. Hi notem aromes molt balsàmics, que ens recorden a l'eucaliptus, la menta... I també s'hi aprecien espècies i notes afuitades. És un vi amb acidesa i astringència notables, i per això pot ser el millor acompanyament per a uns embotits o algun plat cuinat amb una salsa làctia, per tal que contraresti la sequedat que ens pot deixar.
  
  
• Morfeo 2006, de Bodegas Terna
  També aquí hi trobem aromes balsàmics: podem imaginar les fulles de l'eucaliptus quan ensumem aquest 100% Tinta de Toro. Pensem també en terra humida, que és un aroma a humitat que ens agrada trobar, diferent a altres olor a humitat que relacionem a llocs tancats. Aquest vi té note torrades, i al seu pas per boca s'hi troba una tanicitat agradable.
  
  
• Almírez 2009, de Bodegas Teso La Monja
  Aquest últim dels nostres vins d'avui és segurament un dels que més us agradaran si decidiu tastar-los. Aquest és un vi negre que té un envelliment de 12 mesos en bóta, que han donat com a resultat un vi boníssim. Al mas és força diferent als anteriors, ja que té una presència molt forta de fruita en compota (més madura) i inclús si ens hi fixem podem sentir aromes florals. En boca té les qualitats d'un vi ideal, ja que està perfectament equilibrat; és un d'aquells vins als que li podem donar l'adjectiu de rodó.
  
  

Sempre és una bona ocasió per tastar coses diferents, de zones diferents, no tant generalistes, i trobar que la personalitat de denominacions tan desconegudes pel gran públic són un gran font de sorpreses ben agradables.

*****

Fins al pròxim glop!

Los colores del blanco

La física lo explica bien: el color blanco contiene todos los colores, a pesar de que siempre lo asociamos a la ausencia de color. Pues con los vinos pasa un poco lo mismo: muchos creerán que los blancos dan menos juego y tienen menos posibilidades que los tintos, cuando son vinos que se nos pueden presentar de infinitas maneras.

Color subido de tono del Electio 2004

Antes de que empezáramos a descubrir los secretos del vino, no sabíamos, por ejemplo, que un blanco pudiera necesitar ser decantado. Tampoco creíamos acertar si acompañábamos con él un queso de gusto marcado, ni esperábamos encontrar más aromas que los afrutados. Con los años hemos ido desmontando todos estos tópicos.

De la mano de Parés Baltà asistimos hace unos días a una buena muestra de vinos blancos. Descubrimos cinco vinos con carácteres bien distintos, y lo hicimos con uno de los propietarios de esta bodega familiar de la D.O. Penedés.

• Calcari: las posibilidades del xarel·lo
  El xarel·lo es una uva muy cultivada en Cataluña, y estamos habituados a verla en la producción de cava. Esta vez cobra total protagonismo en este monovarietal del que catamos las añadas 2010 y 2011. En un Calcari se siente la untuosidad que le aporta el bâtonnage al vino durante su crianza en bota: con esta técnica se busca movilizar las levaduras que quedan muertas tras la fermentación para incrementar la sensación grasa. ¿Y dónde podemos identificar la esencia del xarel·lo? En el toque salado y mineral que acompaña a los aromas de flores, así como en la acidez que presenta en boca. El xarel·lo es una variedad perfecta para maridar con ostras y marisco.
  
  

• Electio: saber envejecer
  La bodega presenta en su Electio otra visión del xarel·lo. Hemos tenido la oportunidad de degustar a la vez Electio 2004 y Electio 2009, y lo primero que podemos decir es que uno no puede imaginar la personalidad que puede tener de un vino blanco bien envejecido. La uva de este vino fermenta en botas de roble francés y caucásico; pasa también por un proceso de bâtonnage, y tras una crianza de 5 meses, está preparado para dejar pasar los años ante él.
  En la botella del 2004 encontramos en un primer momento cierta humedad, algo razonable tratándose de un vino ¡de 8 años! Pero solo hay que dejar pasar unos breves instantes para deleitarnos con sus notas carnosas y los recuerdos de manzanas al horno que acaban llevándonos a los agradables olores de la miel.
  En el 2009 se nota algo más de amargor, aunque resulta agradable porque este vino tiene un cuerpo que lo agradece. Las especias y la tierra se sienten muy presentes en nariz, y al pasar un rato presentimos un aroma similar al de las nueces.
  Electio 2004 ya no se encuentra en las tiendas, pero si tenéis la oportunidad de haceros con el 2009, lo disfrutareis acompañando un plato cocinado con setas, por las notas de tierra que encontramos en él.
  
  

• Ginesta: la identidad de la Gewürztraminer
  Las viñas de las que nace la gewürztraminer de este vino crecen a 700 metros de altura... y esto les permite madurar más lentamente y dar una uva muy equilibrada. La gewürztraminer es una uva que suele presentarse con aromas marcadamente golosos e intensos. En una botella de Ginesta 2011 encontramos estos aromas, pero de una forma más delicada, muy correcta, con un claro recuerdo a las rosas. La sorpresa que encontramos en este vino es la sequedad en boca: por una parte, refleja bien el carácter de esta uva, pero por otro lado, el contraste con la delicadeza de su aroma no deja de ser inesperado.

En esta ocasión, además de descubrir una bodega con magníficos vinos hemos descubierto muchas cosas de los vinos blancos...¡ahora queremos seguir aprendiendo aún más de ellos!

*****

La física ho explica bé: el color blanc conté tots els colors, malgrat que sempre l'associem a l'absència de color. Doncs amb els vins passa una mica el mateix: molts pensaran que els blancs donen menys joc i tenen menys possibilitats que els negres, quan en realitat són vins que se'ns poden presentar d'infinites maneres.

Copas preparadas para la cata... y pan tostado!

Abans que començàrem a descobrir els secrets del vi, no sabíem, per exemple, que un blanc pogués necessitar ésser decantat. Tampoc crèiem encertat acompanyar amb ell un formatge de gust ben marcat, ni esperàvem trobar-nos més aromes que els afruitats. Amb els anys hem anat desmuntant tots aquests tòpics.

De la mà de Parés Baltà vam assistir fa pocs dies a una bona mostra de vins blancs. Vam decubrir cinc vins amb caràcters ben diferenciats, i ho vam fer amb un dels propiretaris d'aquest celler familiar de la D.O. Penedès.

• Calcari: les possibilitats del xarel·lo
  El xarel·lo és un raïm molt cultivat a Catalunya, i estem acostumats a veure'l a la producció del cava. Aquest cop cobra total protagonisme en aquest monoviarietal, del que vam tastar les anyades 2010 i 2011. En un Calcari es nota la untuositat que li aporta el bâtonnage al vi durant la seva criança en bota: amb aquesta tècnic es vol aconseguir movilitzar els llevats que queden morts després de la fermentació per incrementar-ne la sensació greixosa. I on podem identificar l'essència del xarel·lo? En el seu toc salat i mineral que acompanya als aromes a flors, així com en l'acidesa que presenta en boca. El xarel·lo és una varietat perfecta per maridar amb ostres o marisc.
  
  
• Electio: saber envellir
  El celler presenta amb el seu Electio una altra visió del xarel·lo. Hem tingut la oportunitat de degustar a la vegada l'Electio 2004 i l'Electio 2009, i el primer que podem dir és que un no es pot imaginar la personalitat que pot arribar a tenir un vi blanc ben envellit. El raïm d'aquest vi fermenta en botes de roure francés i del Càucas; passa també per un procés de bâtonnage, i després d'una criança de 5 mesos, ja està preparat per deixar passar els anys davant seu.
  A l'ampolla del 2004 vam trobar en un primer moment certa humitat, cosa raonable tractant-se d'un vi de 8 anys! Però només cal deixar passar uns breus instants per delectar-nos amb les seves notes carnoses i el record a pomes al forn que acaben portant-nos als agradables olors de la mel.
  Al 2009, en canvi, es nota una mica més l'amargor, encara que resulta agradable perquè aquest vi té un cos que ho agraeix. Les espècies i la terra es fan presents al nas, i al deixar passar una estona s'hi nota un aroma semblant a les nous.
  L'Electio 2004 no es pot trobar a les botigues, però si tenu la oportunitat de fer-vos amb el 2009, el gaudireu acompanyat d'un plat cuitat amb bolets, per les notes terroses que hi trobem.
  
  

• Ginesta: la identitat de la Gewürztraminer
  Les vinyes de les que neix el gewürztraminer d'aquest vi creixen a 700 metres d'alçada... i això permet que el raïm maduri més lentament i que resulti molt equilibrat. El gewürztraminer és un raïm que sol presentar-se amb aromes marcadament golosos i intensos. En una ampolla de Ginesta 2011 vam trobar-nos amb aquests aromes, però d'una forma més delicada, molt correcte, amb un clar record a les roses. La sorpresa en aquest vi és trobar-nos la sequedat a la boca: per una part, reflexa el caràcter d'aquest raïm, i d'altra banda, el contrast amb la delicadesa del seu aroma no deixa de ser inesperat.
  
  

En aquesta ocasió, a més a més de descobrir un celler amb magnífics vins, hem descobert moltes coses dels vins blancs... ara volem seguir aprenent molt més d'ells!

*****

Fins al pròxim glop!

Castell del Remei, cata privilegiada

Como buen amantes del vino que somos, nos gusta aprovechar cualquier oportunidad que se nos brinde para descubrir una bodega: su historia, su forma de trabajar, su visión empresarial y, como no, sus vinos. Y si pueden ser todos a la vez y de la mano de una de las enólogas que ha participado en el proyecto, tanto mejor.

Cinco copas vacías, cinco vinos (dos blancos y tres tintos), una enóloga muy jovencita, una representante de la bodega y muchas ganas de pasar un buen rato y aprender cosas nuevas es lo que nos esperaba cuando asistimos a la presentación de Castell del Remei en Wine Palace.

Logo de Castell del Remei

Después de las explicaciones pertinentes sobre la historia de Castell del Remei (una de las más antiguas bodegas, de 1780, fecha que da nombre a su vino estrella), nos hablaron de las tierras en las que se cultiva la viña de la que surge el vino. Castell del Remei pertenece a la D.O. Costers del Segre, denominación de origen que tiene la peculiaridad de que engloba diversas regiones repartidas por diferentes comarcas de Lleida, en vez de tener una zona bien definida. Esta bodega tiene viñas en varias de estas subzonas, lo que permite que las condiciones climáticas y la tierra sean diferentes, y en consecuencia, produzcan las uvas con particularidades bien diferenciadas.

Una vez situados, comenzamos la cata en sí, bien dirigida por la enóloga que nos guió durante la degustación de los cinco vinos:

• Castell del Remei Blanc Planell 2009:
  Es el blanco joven de la bodega, con Macabeu i Sauvignon Blanc. La curiosidad de este vino es que, a pesar de ser joven, llevaba dos años en botella con tapón de rosca y había mantenido bien sus aromas. Muy dulce y con la acidez típica de la manzana, podríamos decir también que con un poco de melocotón. El único pero es que al pasar un buen rato en la copa, se presentía sensación de humidad, pero a parte de esto estaba bastante bien. Su precio son unos 6€.

• Castell del Remei Oda Blanc 2010:
  Un blanco para sorprender. Sus 8 meses en botas nuevas de roble americano y francés con bâtonnage periódico hacen que este Macabeu y Chardonnay sea en nariz más complejo que el otro blanco de la casa y que tenga un buen equilibrio en boca. Nos gustó mucho el aroma a fruta tropical como la piña o el plátano, así como los cítricos o el ligero tostado y la vainilla que aporta la madera. Por los 10€ que cuesta este vino, ¡creémos que vale la pena!

• Castell del Remei Gotim Bru 2008:
  Este vino es el clásico Castell del Remei, el que todos conocemos y que creemos que refleja bien la filosofía de la bodega: hacer un buen vino a un precio razonable. Nos encontramos ante un coupage de Cabernet Sauvignon, Garnacha, Merlot, Syrah y Ull de llebre con un curioso nombre. La enóloga nos explicó que el nombre de este vino proviene del apelativo que se le da a los racimos más pequeños que no se recogen durante la vendimia y que están sobremadurados, de aquí el “Bru”, que quiere decir que tienen un oscuro color tierra. Encontramos sensación de frutos del bosque maduros, como en mermelada, así como algo de madera y el tostado que le da su paso de 10 meses en botas de roble americano y francés. Al evolucionar le brotan aromas minerales. Cuesta unos 7,10€, lo que lo hace muy recomendable.

• Castell del Remei Oda 2007:
  Vino muy equilibrado tanto en boca como en nariz, creado con Cabernet Sauvignon, Merlot y Ull de Llebre. Fue el que más nos gustó (quizá en parte influyó que la enóloga nos confesara que era su vino más mimado) por su relación calidad-precio, 12€. Su crianza de 12 meses en botas nuevas de roble americano y durante el segundo año en roble francés redondeaban esta sensación de equilibrio, con regaliz y madera y junto a los frutos del bosque que lo hacían muy interesante. ¡Nos quedamos con éste!

• Castell del Remei 1780 2005:
  Finalmente, llegó el vino más elaborado de la bodega. Con Cabernet Sauvignon, Garnacha, Merlot, Syrah y Ull de Llebre, nos pareció muy elegante y complejo... eso sí, ¡en la segunda botella! La primera botella descorchada se notaba muy cerrada, tanto que se decidió abrir otra nueva para poder comprobar que solo era un problema de aquella. Por suerte, a la segunda fue la vencida y los aromas brotaron como por arte de magia: frutas rojas, pimienta, cacao, tostado, vainilla... incluso un poco de violeta, cosa curiosa en un vino de estas características. La crianza de 18 meses en roble le daban mucho cuerpo, acompañado de taninos fuertes pero agradables. Lástima que su precio de algo más de 20€, porque si no sería un serio candidato a formar parte de nuestra mini-bodega.

Castell del Remei Gotim Bru

Con estas cinco copas en el cuerpo (o más bien seis con la segunda del 1780), tanto la enóloga como la responsable comercial y todos nosotros nos fuimos abriendo un poquito y redondeamos la velada con una conversación muy interesante sobre el mundo de la enología y como llegar a él. La verdad es que da gusto hablar con gente que disfruta tanto de su trabajo, algo que contagia ganas de seguir aprendiendo y disfrutando también un poco más, si cabe.

*****

Com bons amants del vi que som, ens agrada aprofitar la oportunitat que se'ns brinda de vegades de descobrir un celler: la seva història, la seva manera de treballar, la seva visió empresarial i, com no, els seus vins. I si poden ser tots de cop i de la mà d'una de les enòlogues que han participat al projecte, millor que millor.

Cinc copes buides, cinc vins (dos blancs i tres negres), una enòloga ben joveneta, una representant del celler i moltes ganes de passar una bona estona i aprendre coses noves és el que ens esperava quan vam assistir a la presentació del celler Castell del Remei a Wine Palace.

Castell del Remei, haurem d'anar-hi!

Després de les explicacions pertinents sobre la història del Castell del Remei (un dels cellers més antics, del 1780, data que dóna nom al seu vi estrella), ens van parlar de les terres en les què es cultiva la vinya de la que surt el seu vi. El Castell del Remei pertany a la D.O. Costers del Segre, denominació d'origen que té la peculiaritat que engloba diverses regions repartides per diferents comarques de Lleida, en comptes de tenir una zona ben definida. Aquest celler té vinyes a diverses d'aquestes subzones, cosa que permet que les condicions climàtiques i la terra siguin diferents i, en conseqüència, produeixin raïms amb particularitats ben diferenciades.

Un cop situats, vam començar el tast pròpiament dit, ben dirigit per l'enòloga que ens va guiar durant la degustació dels cinc vins:

• Castell del Remei Blanc Planell 2009:
  És el vi blanc jove de la bodega, amb Macabeu i Sauvignon Blanc. La curiositat d'aquest vi és que tot i ser jove, portava dos any en ampolla amb tap de rosca i havia mantingut bé els seus aromes. Molt dolç i amb una acidesa típica de la poma, amb una mica de préssec podríem dir. L'únic però és que al cap de tenir-lo força estona a la copa, s'hi notava una mica com sensació d'humitat, però a part d'això estava força bé. El seu preu són uns 6€.
  
  
• Castell del Remei Oda Blanc 2010:
  Un blanc per sorprendre. Els seus 8 mesos en bótes noves de roure americà i francès amb bâtonnage periòdic fan que aquest Macabeu i Chardonnay sigui en nas més complexe que l'altre blanc de la casa i que tingui un bon equilibri en boca. Ens va agradar molt l'aroma a fruites tropicals com la pinya o el plàtan, així com els cítrics o el lleuger torrat i la vainilla que li aporta la fusta. Pels 10€ que costa aquest vi creiem que val la pena!
  
  
• Castell del Remei Gotim Bru 2008:
  Aquest és el vi clàssic Castell del Remei, el què tots coneixem i que creiem que reflexa bé quina és la filosofia del celler: fer un bon vi a un preu raonable. Ens trobem davant d'un coupage de Cabernet Sauvignon, Garnatxa, Merlot, Syrah i Ull de Llebre, amb un nom curiós, si més no. L'enòloga ens va explicar que prové de l'apel·latiu que se li donen als gotims de raïm més petits que no es cullen a la verema i que estan sobremadurats, d'aquí el “Bru”, que vol dir que tenen un color terrós fosc. Hi vam trobar sensació a fruits del bosc ben madurs, com melmelada, així com una mica de fusta i el torrat que li dóna el seu pas de 10 mesos en bótes de roure americà i francès. A l'evolucionar li surten aromes minerals. Costa uns 7,10€, cosa que el fa molt recomanable.
  
  
• Castell del Remei Oda 2007:
  Vi molt equilibrat tant en boca com en nas, fet de Cabernet Sauvignon, Merlot i Ull de Llebre. Va ser el què més ens va agradar (potser en part per la influència de l'enòloga al comentar-nos que era el seu vi més mimat) per la seva relació qualitat-preu, 12€. La seva criança de 12 mesos en bótes noves de roure americà i de segon any de roure francès arrodonien aquesta sensació d'equilibri, amb la regalèssia i la fusta, juntament amb els fruits del bosc que el feien molt interessant. Ens quedem amb aquest!
  
  
• Castell del Remei 1780 2005:
  Finalment, va arribar el vi més elaborat del celler. Fet de Cabernet Sauvignon, Garnatxa, Merlot, Syrah i Ull de Llebre, el vam trobar molt elegant i complex... això sí, a la segona ampolla! La primera ampolla oberta es notava molt tancada, i tant és així que es va decidir obrir-ne una de nova per poder comprovar si només era cosa d'aquella ampolla. Per sort, a la segona va anar la vençuda i els aromes van aflorar com per art de màgia: fruites vermelles, pebre, cacau, torrat, vainilla... i fins i tot una mica de violeta, cosa curiosa en un vi d'aquestes característiques. La criança de 18 mesos en roure li donaven molt de cos, acompanyat per tanins forts però agradables. Llàstima del seu preu de 20 i escaig euros, perquè sinó seria un seriós candidat a entrar a la nostra mini-vinoteca.

Amb aquestes cinc copes al cos (sis per haver obert la segona del 1780), tant l'enòloga com la responsable comercial i nosaltres ens vam anar obrint una mica i vam arrodonir la vetllada amb una conversa molt interessant respecte el món de l'enologia i com arribar-hi. La veritat és que dóna gust parlar amb gent que gaudeix tant de la seva feina, fet que t'encomana les ganes per seguir aprenent i gaudint també encara més, si cap.

*****

Així que fins al pròxim glop, que segur que serà ben aviat!

Para disfrutar entre dos

Si nos preguntan cuál es el mejor vino para disfrutar en pareja, sólo se nos ocurre un a palabra: cualquiera.

Hay que reconocer que cuesta imaginar los motivos por los que un vino puede ser mejor o peor para tomarlo en una cena especial entre dos. Sin embargo sí que sabemos bien qué hay que hacer para disfrutar juntos de un vino, y es, simplemente, escogerlo. En nuestra memoria aún quedan aquellas primeras tardes previas a una cena especial en la que pasábamos largos minutos en la sección de vinos del supermercado, intentando escoger “el mejor” entre tantos... La verdad es que ahora hemos cambiado el supermercado por nuestra tienda preferida, pero la ilusión sigue siendo la misma, y el tiempo que tardamos en decidirnos...¡es aún mayor!

Hoy 14 de febrero, día de San Valentín, todos vemos un poquito "la vie en rose", así que ¡brindemos también con este color! Os proponemos un espumoso rosado que conquista, con romanticismo y delicadeza, tal como manda la ocasión: Trumpeter Espumoso Rosé 2008. Se trata de un monovarietal de Malbec que nos trae la bodega Rutini desde la región argentina de Mendoza. Aquí en España, salvando el cava, no tenemos demasiada tradición en espumosos, y es por eso que este Rosé nos sorprende. Es un vino muy sutil, en el paladar apenas se notan las cosquillas de sus burbujas. Su aroma es como un perfume goloso y femenino, tan agradable...Y al degustarlo se siente ligero, con una tanicidad dulce y un final sorprendentemente largo.

Conforme escribimos estas lineas, y a pesar de ir en contra de lo que decimos al inicio del post, nos hemos dado cuenta de que sí, que realmente este sería un vino perfecto para descorchar hoy, un vino que nos hará sentir la alegría de estar enamorado. 
Lo podéis encontrar en las bodegas Wine Palace.

*****

Si ens pregunten quin és el millor vi per gaudir en parella, només ens ve al cap una paraula: qualsevol.

S'ha de reconèixer que costa imaginar-se els motius pels quals un vi pot ser millor o pitjor per a prendre en un sopar especial entre dos. D'altra banda, sí que sabem bé què s'ha de fer per gaudir d'un vi junts, i és, simplement, escollir-lo. Encara recordem aquelles tardes prèvies a un sopar especial en el què passàvem llargues estones davant la secció de vins del supermercat, intentant escollir “el millor” entre tants... La veritat és que ara hem canviat el nostre supermercat per la nostra botiga preferida, però la il·lusió segueix sent la mateixa, i el temps que triguem en decidir-nos... és encara més gran!

Avui, 14 de febrer, dia de Sant Valentí, tots veiem una miqueta "la vie en rose", així que... fem un brindis també amb aquest color! Us proposem un escumós rosat que conquista, amb romanticisme i delicadesa, tal com mereix la ocasió: Trumpeter Espumoso Rosé 2008. Es tracta d'un monovarietal de Malbec que ens porta el celler Rutini des de la regió argentina de Mendoza. Aquí a Espanya, a part del cava, no tenim gaire tradició en escumosos, i és per això que aquest Rosé ens sorprèn. És un vi molt subtil, al paladar gairebé ni es noten les pessigolles de les seves bombolles. El seu aroma és com un perfum golafre i femení, tan agradable... I al tastar-lo es nota lleuger, amb una tanicitat dolça i un final sorprenentment llarg.

Mentre escrivim aquestes línies, i tot i anar en contra del què hem dit a l'inici del post, ens hem adonat que sí, que realment aquest seria un vi perfecte per destapar avui, un vi que ens farà sentir l'alegria d'estar enamorat. 
El podeu trobar a les botigues Wine Palace.

*****

Feliç dia dels enamorats...i fins al pròxim glop!