Ribera del Duero (I)

Ribera del Duero es la segunda D.O. más valorada en nuestro país, y eso solo puede deberse a la fuerza de una tierra que posee muchas hectáreas entregadas al cultivo de la viña, cientos de personas involucradas en la elaboración y la promoción de sus vinos, y varias decenas de joyas embotelladas.

Se habla mucho de la famosa “Milla de Oro” de la Ribera, una extensión de varios kilómetros a lo largo de la cual se suceden bodegas y más bodegas siguiendo el curso del río Duero: desde la encantadora y familiar López Cristóbal a la grandiosa Protos, pasando por la sofisticación de Pago de los Capellanes o la exclusividad y privacidad de Vega Sicilia.

La D.O. Ribera del Duero, como una gran parte de las denominaciones de origen en nuestro país, fue reconocida hace no demasiado tiempo: comenzó a ser regulada en la década de los 80. La región traza sus fronteras entre las provincias de Soria, Segovia, Valladolid y Burgos. Se trata de una denominación en la que se presentan vinos tintos y rosados, cuya protagonista (casi) absoluta es la variedad de uva Tinta del País (uno de los nombres con los que también se conoce a la Tempranillo), que aparece en ocasiones de la mano de otras como la Merlot. 

Hemos estado visitando la zona durante los últimos días. Nos ha faltado tiempo para recorrer viñedos y tripa para degustar todo lo bueno de la región y catar más y más vinos, pero nos hemos traído una buena idea de por qué la Ribera del Duero es una de las mejores embajadoras de los vinos españoles.

No podemos menos que recomendaros que visitéis la zona...así que aquí van unas cuantas recomendaciones para hacerlo:

1. Es mejor esperar a que salga el Sol sobre el río Duero... Mientras que en muchas zonas de la península ya han empezado a brotar las primeras hojas de las cepas, en la Ribera las viñas siguen sin poder despertar del frío invernal. Pasear por la zona resulta más agradable si ya han acabado las heladas.
   
   
2. Desde Peñafiel a Quintanilla de Onésimo, conducir por la ribera norte y deshacer el camino por la ribera sur permite descubrir muchísimas bodegas y maravillarse con extensiones de viñedos que parecen no acabar nunca.
   
   
3. Sin duda hay que visitar alguna que otra bodega, porque ésta es una de las mejores formas de entender un vino. La mayoría de las grandes bodegas organizan visitas guiadas para un gran público, y aunque resultan algo impersonales, pueden ser muy interesantes para entender el mercado del vino o para descubrir una imponente construcción arquitectónica. Sin embargo, nosotros preferimos conocer de cerca al pequeño productor, aquel que nos enseña de su propia mano los entresijos de la viticultura. Para poder realizar una visita lo ideal es ponerse en contacto directamente con al bodega durante las semanas previas, ya que la Ribera del Duero fomenta mucho el enoturismo y acoge a muchos viajeros. 
    
   

   

   
   
4. Las provincias que abarca la Ribera del Duero cuentan con una gastronomía regional que no se debe pasar por alto, así que visitando esta D.O. es casi obligatorio dedicarse a recorrer asadores, bares de tapeo o locales más cosmopolitas. Algunas bodegas tienen su propio restaurante, y aunque nosotros no hemos podido pasar por todos, sabemos que son populares los de Arzuaga, Emina, Cepa 21 o Tinto Pesquera. En los pueblos más concurridos como Peñafiel o Roa encontramos muchísimas opciones para degustar lo mejor de la gastronomía local, cómo el lechazo o las torrijas, y casi todas ellas ofrecen a buenos precios una amplia carta de vinos de Ribera del Duero para seguir conociendo la D.O.
   
   
5. El alojamiento en la zona debe escogerse según el uso que se vaya a hacer de él... Podemos optar por un hotelito rural o decantarnos por la opción más completa de hotel-spa. Para esta segunda opción podemos elegir un edificio histórico como el Convento Las Claras de Peñafiel, o bien seguir sin salir del mundo del vino y hospedarnos en los hoteles de Arzuaga o Tinto Pesquera. Nosotros esta vez escogimos el hotel rural que tiene en Valbuena de Duero la bodega Emina del Grupo Matarromera. Se trata de un alojamiento muy sencillo, pero es muy económico y resulta una muy buena opción si solo necesitamos reponer fuerzas durmiendo junto a la ribera del río.

En los próximos días os contaremos con un poquito más de detalle los mejores momentos en nuestro paso por la Ribera del Duero para que también vosotros los disfrutéis si tenéis la oportunidad de visitar la región.


*****

Ribera del Duero és la segona D.O. més reconeguda a Espanya, i això només pot ser degut a la força d'una terra que conté moltes hectàrees dedicades al cultiu de la vinya, centenars de persones implicades en l'elaboració i promoció dels seus vins, així com diverses desenes de petites joies en ampolles.

Se'n parla molt de la popular “Milla de Oro” de la Ribera, una extensió de varis kilòmetres on s'hi troben cellers i més cellers tot seguint el curs del riu Duero: des de l'encantadora i familiar López Cristóbal a la immensa Protos, passant per la sofisticació de Pago de los Capellanes o l'exclusivitat i privacitat de Vega Sicilia.

La D.O. Ribera del Duero, com una gran part de les denominacions d'origen del país, va ser reconeguda no fa gaire temps: començà a ser regulada a la dècada dels 80. La regió està compresa entre les províncies de Sòria, Segòvia, Valladolid i Burgos. Es tracta d'una denominació en la que s'elaboren vins negres i rosats, on la protagonista (gairebé) absoluta és la varietat de raïm Tinta del País (un dels noms amb què es coneix també el Tempranillo o l'Ull de Llebre), que apareix en ocasions de la mà d'altres com la Merlot.

Hem estat visitant la zona durant els últims dies. Ens ha faltat temps per recórrer vinyes i panxa per degustar tantes coses bones de la regió i tastar més i més vins, però hem tornat amb una bona idea de per què la Ribera del Duero és una de les millors ambaixadores dels vins espanyols.

Hem de recomanar-vos que visiteu la zona... així que aquí us presentem algunes recomanacions per fer-ho:

1. És millor esperar a que surti el sol sobre el riu Duero... Mentre que a moltes zones de la península els primers brots dels ceps ja han començat a sortir, a la Ribera les vinyes segueixen sense poder despertar del fred de l'hivern. Passejar per la zona resulta més agradable si ja han acabat les glaçades.
   
   
2. Des de Peñafiel a Quintanilla de Onésimo, conduir per la ribera nord i desfer el camí per la ribera sud permet descobrir moltíssims cellers i meravellar-se amb extensions de vinyes que semblen no acabar mai.
   
   
3. Sens dubte cal visitar algun celler, ja que aquesta és una de les millors formes d'entendre el vi. La majoria dels grans cellers organitzen visites guiades pel gran públic, i tot i que resulten força impersonals, poden ser molt interessants per entendre el mercat del vi o per descobrir una imponent construcció arquitectònica. Tot i això, nosaltres preferim conèixer de prop al petit productor, aquell que ens ensenya de la seva pròpia mà l'entrellat de la viticultura. Per poder realitzar una visita, el millor és posar-se en contacte directament amb la bodega durant les setmanes prèvies, doncs la Ribera del Duero fomenta molt l'enoturisme i acull molts viatgers.
   
   
4. Les províncies que engloba la Ribera del Duero compten amb una gastronomia regional que no es pot deixar de banda, així que visitant aquesta D.O. és gairebé obligatori dedicar-se a recórrer “asadores”, bars de tapes o locals més cosmopolites. Alguns dels cellers tenen el seu propi restaurant, i tot i que nosaltres no ens hem pogut passar per tots, sabem que són populars els de Arzuaga, Emina, Cepa 21 o Tinto Pesquera. Als pobles més concorreguts com Peñafiel o Roa, trobem també moltíssimes opcions per degustar el millor de la gastronomia local, com el “lechazo” (lletó) o les “torrijas”, i gairebé totes ofereixen a bons preus una extensa carta de vins de la Ribera del Duero per tal de seguir coneixent la D.O.
   
   
5. L'allotjament a la zona s'ha d'escollir segons l'ús que es vol fer... Podem optar per un hotelet rural o decantar-nos per la opció més completa de hotel-spa. Per a aquesta segona opció, podem escollir un edifici històric com el Convento Las Claras de Peñafiel, o bé continuar sense sortir del món del vi i allotjar-nos als hotels Arzuaga o Tinto Pesquera. Nosaltres, aquest cop, vam escollir l'hotel rural que té a Valbuena de Duero el celler Emina, del grup Matarromera. Es tracta d'un allotjament senzill però modern, i és força econòmic, així que resulta una molt bona opció si només volem recobrar forces dormint al cantó de la ribera del riu.

En els pròxims dies us explicarem amb una mica més de detall els millors moments del nostre pas per la Ribera del Duero per a què també vosaltres els gaudiu si en teniu la oportunitat.

*****

Fins al pròxim glop!

Los colores del blanco

La física lo explica bien: el color blanco contiene todos los colores, a pesar de que siempre lo asociamos a la ausencia de color. Pues con los vinos pasa un poco lo mismo: muchos creerán que los blancos dan menos juego y tienen menos posibilidades que los tintos, cuando son vinos que se nos pueden presentar de infinitas maneras.

Color subido de tono del Electio 2004

Antes de que empezáramos a descubrir los secretos del vino, no sabíamos, por ejemplo, que un blanco pudiera necesitar ser decantado. Tampoco creíamos acertar si acompañábamos con él un queso de gusto marcado, ni esperábamos encontrar más aromas que los afrutados. Con los años hemos ido desmontando todos estos tópicos.

De la mano de Parés Baltà asistimos hace unos días a una buena muestra de vinos blancos. Descubrimos cinco vinos con carácteres bien distintos, y lo hicimos con uno de los propietarios de esta bodega familiar de la D.O. Penedés.

• Calcari: las posibilidades del xarel·lo
  El xarel·lo es una uva muy cultivada en Cataluña, y estamos habituados a verla en la producción de cava. Esta vez cobra total protagonismo en este monovarietal del que catamos las añadas 2010 y 2011. En un Calcari se siente la untuosidad que le aporta el bâtonnage al vino durante su crianza en bota: con esta técnica se busca movilizar las levaduras que quedan muertas tras la fermentación para incrementar la sensación grasa. ¿Y dónde podemos identificar la esencia del xarel·lo? En el toque salado y mineral que acompaña a los aromas de flores, así como en la acidez que presenta en boca. El xarel·lo es una variedad perfecta para maridar con ostras y marisco.
  
  

• Electio: saber envejecer
  La bodega presenta en su Electio otra visión del xarel·lo. Hemos tenido la oportunidad de degustar a la vez Electio 2004 y Electio 2009, y lo primero que podemos decir es que uno no puede imaginar la personalidad que puede tener de un vino blanco bien envejecido. La uva de este vino fermenta en botas de roble francés y caucásico; pasa también por un proceso de bâtonnage, y tras una crianza de 5 meses, está preparado para dejar pasar los años ante él.
  En la botella del 2004 encontramos en un primer momento cierta humedad, algo razonable tratándose de un vino ¡de 8 años! Pero solo hay que dejar pasar unos breves instantes para deleitarnos con sus notas carnosas y los recuerdos de manzanas al horno que acaban llevándonos a los agradables olores de la miel.
  En el 2009 se nota algo más de amargor, aunque resulta agradable porque este vino tiene un cuerpo que lo agradece. Las especias y la tierra se sienten muy presentes en nariz, y al pasar un rato presentimos un aroma similar al de las nueces.
  Electio 2004 ya no se encuentra en las tiendas, pero si tenéis la oportunidad de haceros con el 2009, lo disfrutareis acompañando un plato cocinado con setas, por las notas de tierra que encontramos en él.
  
  

• Ginesta: la identidad de la Gewürztraminer
  Las viñas de las que nace la gewürztraminer de este vino crecen a 700 metros de altura... y esto les permite madurar más lentamente y dar una uva muy equilibrada. La gewürztraminer es una uva que suele presentarse con aromas marcadamente golosos e intensos. En una botella de Ginesta 2011 encontramos estos aromas, pero de una forma más delicada, muy correcta, con un claro recuerdo a las rosas. La sorpresa que encontramos en este vino es la sequedad en boca: por una parte, refleja bien el carácter de esta uva, pero por otro lado, el contraste con la delicadeza de su aroma no deja de ser inesperado.

En esta ocasión, además de descubrir una bodega con magníficos vinos hemos descubierto muchas cosas de los vinos blancos...¡ahora queremos seguir aprendiendo aún más de ellos!

*****

La física ho explica bé: el color blanc conté tots els colors, malgrat que sempre l'associem a l'absència de color. Doncs amb els vins passa una mica el mateix: molts pensaran que els blancs donen menys joc i tenen menys possibilitats que els negres, quan en realitat són vins que se'ns poden presentar d'infinites maneres.

Copas preparadas para la cata... y pan tostado!

Abans que començàrem a descobrir els secrets del vi, no sabíem, per exemple, que un blanc pogués necessitar ésser decantat. Tampoc crèiem encertat acompanyar amb ell un formatge de gust ben marcat, ni esperàvem trobar-nos més aromes que els afruitats. Amb els anys hem anat desmuntant tots aquests tòpics.

De la mà de Parés Baltà vam assistir fa pocs dies a una bona mostra de vins blancs. Vam decubrir cinc vins amb caràcters ben diferenciats, i ho vam fer amb un dels propiretaris d'aquest celler familiar de la D.O. Penedès.

• Calcari: les possibilitats del xarel·lo
  El xarel·lo és un raïm molt cultivat a Catalunya, i estem acostumats a veure'l a la producció del cava. Aquest cop cobra total protagonisme en aquest monoviarietal, del que vam tastar les anyades 2010 i 2011. En un Calcari es nota la untuositat que li aporta el bâtonnage al vi durant la seva criança en bota: amb aquesta tècnic es vol aconseguir movilitzar els llevats que queden morts després de la fermentació per incrementar-ne la sensació greixosa. I on podem identificar l'essència del xarel·lo? En el seu toc salat i mineral que acompanya als aromes a flors, així com en l'acidesa que presenta en boca. El xarel·lo és una varietat perfecta per maridar amb ostres o marisc.
  
  
• Electio: saber envellir
  El celler presenta amb el seu Electio una altra visió del xarel·lo. Hem tingut la oportunitat de degustar a la vegada l'Electio 2004 i l'Electio 2009, i el primer que podem dir és que un no es pot imaginar la personalitat que pot arribar a tenir un vi blanc ben envellit. El raïm d'aquest vi fermenta en botes de roure francés i del Càucas; passa també per un procés de bâtonnage, i després d'una criança de 5 mesos, ja està preparat per deixar passar els anys davant seu.
  A l'ampolla del 2004 vam trobar en un primer moment certa humitat, cosa raonable tractant-se d'un vi de 8 anys! Però només cal deixar passar uns breus instants per delectar-nos amb les seves notes carnoses i el record a pomes al forn que acaben portant-nos als agradables olors de la mel.
  Al 2009, en canvi, es nota una mica més l'amargor, encara que resulta agradable perquè aquest vi té un cos que ho agraeix. Les espècies i la terra es fan presents al nas, i al deixar passar una estona s'hi nota un aroma semblant a les nous.
  L'Electio 2004 no es pot trobar a les botigues, però si tenu la oportunitat de fer-vos amb el 2009, el gaudireu acompanyat d'un plat cuitat amb bolets, per les notes terroses que hi trobem.
  
  

• Ginesta: la identitat de la Gewürztraminer
  Les vinyes de les que neix el gewürztraminer d'aquest vi creixen a 700 metres d'alçada... i això permet que el raïm maduri més lentament i que resulti molt equilibrat. El gewürztraminer és un raïm que sol presentar-se amb aromes marcadament golosos i intensos. En una ampolla de Ginesta 2011 vam trobar-nos amb aquests aromes, però d'una forma més delicada, molt correcte, amb un clar record a les roses. La sorpresa en aquest vi és trobar-nos la sequedat a la boca: per una part, reflexa el caràcter d'aquest raïm, i d'altra banda, el contrast amb la delicadesa del seu aroma no deixa de ser inesperat.
  
  

En aquesta ocasió, a més a més de descobrir un celler amb magnífics vins, hem descobert moltes coses dels vins blancs... ara volem seguir aprenent molt més d'ells!

*****

Fins al pròxim glop!

Castell del Remei, cata privilegiada

Como buen amantes del vino que somos, nos gusta aprovechar cualquier oportunidad que se nos brinde para descubrir una bodega: su historia, su forma de trabajar, su visión empresarial y, como no, sus vinos. Y si pueden ser todos a la vez y de la mano de una de las enólogas que ha participado en el proyecto, tanto mejor.

Cinco copas vacías, cinco vinos (dos blancos y tres tintos), una enóloga muy jovencita, una representante de la bodega y muchas ganas de pasar un buen rato y aprender cosas nuevas es lo que nos esperaba cuando asistimos a la presentación de Castell del Remei en Wine Palace.

Logo de Castell del Remei

Después de las explicaciones pertinentes sobre la historia de Castell del Remei (una de las más antiguas bodegas, de 1780, fecha que da nombre a su vino estrella), nos hablaron de las tierras en las que se cultiva la viña de la que surge el vino. Castell del Remei pertenece a la D.O. Costers del Segre, denominación de origen que tiene la peculiaridad de que engloba diversas regiones repartidas por diferentes comarcas de Lleida, en vez de tener una zona bien definida. Esta bodega tiene viñas en varias de estas subzonas, lo que permite que las condiciones climáticas y la tierra sean diferentes, y en consecuencia, produzcan las uvas con particularidades bien diferenciadas.

Una vez situados, comenzamos la cata en sí, bien dirigida por la enóloga que nos guió durante la degustación de los cinco vinos:

• Castell del Remei Blanc Planell 2009:
  Es el blanco joven de la bodega, con Macabeu i Sauvignon Blanc. La curiosidad de este vino es que, a pesar de ser joven, llevaba dos años en botella con tapón de rosca y había mantenido bien sus aromas. Muy dulce y con la acidez típica de la manzana, podríamos decir también que con un poco de melocotón. El único pero es que al pasar un buen rato en la copa, se presentía sensación de humidad, pero a parte de esto estaba bastante bien. Su precio son unos 6€.

• Castell del Remei Oda Blanc 2010:
  Un blanco para sorprender. Sus 8 meses en botas nuevas de roble americano y francés con bâtonnage periódico hacen que este Macabeu y Chardonnay sea en nariz más complejo que el otro blanco de la casa y que tenga un buen equilibrio en boca. Nos gustó mucho el aroma a fruta tropical como la piña o el plátano, así como los cítricos o el ligero tostado y la vainilla que aporta la madera. Por los 10€ que cuesta este vino, ¡creémos que vale la pena!

• Castell del Remei Gotim Bru 2008:
  Este vino es el clásico Castell del Remei, el que todos conocemos y que creemos que refleja bien la filosofía de la bodega: hacer un buen vino a un precio razonable. Nos encontramos ante un coupage de Cabernet Sauvignon, Garnacha, Merlot, Syrah y Ull de llebre con un curioso nombre. La enóloga nos explicó que el nombre de este vino proviene del apelativo que se le da a los racimos más pequeños que no se recogen durante la vendimia y que están sobremadurados, de aquí el “Bru”, que quiere decir que tienen un oscuro color tierra. Encontramos sensación de frutos del bosque maduros, como en mermelada, así como algo de madera y el tostado que le da su paso de 10 meses en botas de roble americano y francés. Al evolucionar le brotan aromas minerales. Cuesta unos 7,10€, lo que lo hace muy recomendable.

• Castell del Remei Oda 2007:
  Vino muy equilibrado tanto en boca como en nariz, creado con Cabernet Sauvignon, Merlot y Ull de Llebre. Fue el que más nos gustó (quizá en parte influyó que la enóloga nos confesara que era su vino más mimado) por su relación calidad-precio, 12€. Su crianza de 12 meses en botas nuevas de roble americano y durante el segundo año en roble francés redondeaban esta sensación de equilibrio, con regaliz y madera y junto a los frutos del bosque que lo hacían muy interesante. ¡Nos quedamos con éste!

• Castell del Remei 1780 2005:
  Finalmente, llegó el vino más elaborado de la bodega. Con Cabernet Sauvignon, Garnacha, Merlot, Syrah y Ull de Llebre, nos pareció muy elegante y complejo... eso sí, ¡en la segunda botella! La primera botella descorchada se notaba muy cerrada, tanto que se decidió abrir otra nueva para poder comprobar que solo era un problema de aquella. Por suerte, a la segunda fue la vencida y los aromas brotaron como por arte de magia: frutas rojas, pimienta, cacao, tostado, vainilla... incluso un poco de violeta, cosa curiosa en un vino de estas características. La crianza de 18 meses en roble le daban mucho cuerpo, acompañado de taninos fuertes pero agradables. Lástima que su precio de algo más de 20€, porque si no sería un serio candidato a formar parte de nuestra mini-bodega.

Castell del Remei Gotim Bru

Con estas cinco copas en el cuerpo (o más bien seis con la segunda del 1780), tanto la enóloga como la responsable comercial y todos nosotros nos fuimos abriendo un poquito y redondeamos la velada con una conversación muy interesante sobre el mundo de la enología y como llegar a él. La verdad es que da gusto hablar con gente que disfruta tanto de su trabajo, algo que contagia ganas de seguir aprendiendo y disfrutando también un poco más, si cabe.

*****

Com bons amants del vi que som, ens agrada aprofitar la oportunitat que se'ns brinda de vegades de descobrir un celler: la seva història, la seva manera de treballar, la seva visió empresarial i, com no, els seus vins. I si poden ser tots de cop i de la mà d'una de les enòlogues que han participat al projecte, millor que millor.

Cinc copes buides, cinc vins (dos blancs i tres negres), una enòloga ben joveneta, una representant del celler i moltes ganes de passar una bona estona i aprendre coses noves és el que ens esperava quan vam assistir a la presentació del celler Castell del Remei a Wine Palace.

Castell del Remei, haurem d'anar-hi!

Després de les explicacions pertinents sobre la història del Castell del Remei (un dels cellers més antics, del 1780, data que dóna nom al seu vi estrella), ens van parlar de les terres en les què es cultiva la vinya de la que surt el seu vi. El Castell del Remei pertany a la D.O. Costers del Segre, denominació d'origen que té la peculiaritat que engloba diverses regions repartides per diferents comarques de Lleida, en comptes de tenir una zona ben definida. Aquest celler té vinyes a diverses d'aquestes subzones, cosa que permet que les condicions climàtiques i la terra siguin diferents i, en conseqüència, produeixin raïms amb particularitats ben diferenciades.

Un cop situats, vam començar el tast pròpiament dit, ben dirigit per l'enòloga que ens va guiar durant la degustació dels cinc vins:

• Castell del Remei Blanc Planell 2009:
  És el vi blanc jove de la bodega, amb Macabeu i Sauvignon Blanc. La curiositat d'aquest vi és que tot i ser jove, portava dos any en ampolla amb tap de rosca i havia mantingut bé els seus aromes. Molt dolç i amb una acidesa típica de la poma, amb una mica de préssec podríem dir. L'únic però és que al cap de tenir-lo força estona a la copa, s'hi notava una mica com sensació d'humitat, però a part d'això estava força bé. El seu preu són uns 6€.
  
  
• Castell del Remei Oda Blanc 2010:
  Un blanc per sorprendre. Els seus 8 mesos en bótes noves de roure americà i francès amb bâtonnage periòdic fan que aquest Macabeu i Chardonnay sigui en nas més complexe que l'altre blanc de la casa i que tingui un bon equilibri en boca. Ens va agradar molt l'aroma a fruites tropicals com la pinya o el plàtan, així com els cítrics o el lleuger torrat i la vainilla que li aporta la fusta. Pels 10€ que costa aquest vi creiem que val la pena!
  
  
• Castell del Remei Gotim Bru 2008:
  Aquest és el vi clàssic Castell del Remei, el què tots coneixem i que creiem que reflexa bé quina és la filosofia del celler: fer un bon vi a un preu raonable. Ens trobem davant d'un coupage de Cabernet Sauvignon, Garnatxa, Merlot, Syrah i Ull de Llebre, amb un nom curiós, si més no. L'enòloga ens va explicar que prové de l'apel·latiu que se li donen als gotims de raïm més petits que no es cullen a la verema i que estan sobremadurats, d'aquí el “Bru”, que vol dir que tenen un color terrós fosc. Hi vam trobar sensació a fruits del bosc ben madurs, com melmelada, així com una mica de fusta i el torrat que li dóna el seu pas de 10 mesos en bótes de roure americà i francès. A l'evolucionar li surten aromes minerals. Costa uns 7,10€, cosa que el fa molt recomanable.
  
  
• Castell del Remei Oda 2007:
  Vi molt equilibrat tant en boca com en nas, fet de Cabernet Sauvignon, Merlot i Ull de Llebre. Va ser el què més ens va agradar (potser en part per la influència de l'enòloga al comentar-nos que era el seu vi més mimat) per la seva relació qualitat-preu, 12€. La seva criança de 12 mesos en bótes noves de roure americà i de segon any de roure francès arrodonien aquesta sensació d'equilibri, amb la regalèssia i la fusta, juntament amb els fruits del bosc que el feien molt interessant. Ens quedem amb aquest!
  
  
• Castell del Remei 1780 2005:
  Finalment, va arribar el vi més elaborat del celler. Fet de Cabernet Sauvignon, Garnatxa, Merlot, Syrah i Ull de Llebre, el vam trobar molt elegant i complex... això sí, a la segona ampolla! La primera ampolla oberta es notava molt tancada, i tant és així que es va decidir obrir-ne una de nova per poder comprovar si només era cosa d'aquella ampolla. Per sort, a la segona va anar la vençuda i els aromes van aflorar com per art de màgia: fruites vermelles, pebre, cacau, torrat, vainilla... i fins i tot una mica de violeta, cosa curiosa en un vi d'aquestes característiques. La criança de 18 mesos en roure li donaven molt de cos, acompanyat per tanins forts però agradables. Llàstima del seu preu de 20 i escaig euros, perquè sinó seria un seriós candidat a entrar a la nostra mini-vinoteca.

Amb aquestes cinc copes al cos (sis per haver obert la segona del 1780), tant l'enòloga com la responsable comercial i nosaltres ens vam anar obrint una mica i vam arrodonir la vetllada amb una conversa molt interessant respecte el món de l'enologia i com arribar-hi. La veritat és que dóna gust parlar amb gent que gaudeix tant de la seva feina, fet que t'encomana les ganes per seguir aprenent i gaudint també encara més, si cap.

*****

Així que fins al pròxim glop, que segur que serà ben aviat!

Especial

¿Qué hace a un vino ser especial? En primer lugar valoramos las sensaciones que nos produce degustarlo. También nos gusta saber los reconocimientos que trae con él: una buena crítica, alguna recomendación, quizás el haber ganado un premio. Y a medida que uno se introduce en este mundo, descubre que la historia que hay detrás de un vino tiene que mucho que ver con la percepción que se tiene de él, que lo que ocurre hasta llegar a nosotros puede hacer que un vino se vuelva más especial. Porque un vino es él mismo, es la viña en la que crece la uva, es su bodega, y es su creador.

Vallbona de les Monges

Hace unos días, buscando un vino blanco con crianza, descubrimos un Agaliu 2010 de la Cooperativa L'Olivera. En la tienda nos contaron la manera tan especial de trabajar que tienen en esta bodega de la D.O. Costers del Segre, y ante la oportunidad de hacerles una visita, no nos lo pensamos... El pasado fin de semana nos fuimos hasta Vallbona de les Monges, lugar en el que se ubica la bodega, y descubrimos por qué los vinos de L'Olivera tienen un valor añadido.

La cooperativa nació hace 20 años para dar ocupación a un grupo de personas con discapacidad, y así sigue trabajando a día de hoy. La producción de vino no fue la primera idea con la que se creó, pero tras algunos intentos en otros sectores, siempre del mundo agrícola, vieron en la enología la forma de vida que les daría la ilusión que estaban buscando. Y esta forma de vida, además de ayudarles a alcanzar el objetivo que perseguían de dar un hogar y una profesión a personas con dificultades, les ha reportado también más de un éxito.

El protagonismo absoluto en L'Olivera es para los vinos blancos, de los que nos ofrecen hasta 7 referencias. También se hacen hueco entre ellos un buenísimo aceite de oliva, algunos vinos dulces y sus 2 cavas: Brut Nature y Gran Reserva. Además, desde hace 3 años, ocupa un lugar privilegiado el último en llegar a la familia, su primer vino tinto, “Primers Vins Negres”.

En L'Olivera, los blancos juegan con las variedades que cosecha la cooperativa para ofrecer vinos muy distintos: algunos más aromáticos, otros con más peso en el paladar. Y juegan también con los tiempos de crianza, en botella y algunos también en barrica, para aportar aún más matices.

Su Primer Vins Negres es un vino joven y como tal es su carácter: aromas golosos, de mucha fruta roja, pero también con toques de pimienta y vegetales... es un vino que en nariz resulta verdaderamente complejo, y en boca se siente completo. No obstante, no nos pareció un vino fácil de tomar debido a un carácter que sorprende, aunque precisamente por ello reulta un agradable descubrimiento...especial. Este joven tinto hace muy poco que ha visto la luz y ya cuenta con un premio a sus espaldas, el Berlinas Wein Trophy 2011 .

Barricas de roble francés, americano y húngaro

También en esta ocasión, como suele ocurrir en todas nuestras visitas a bodegas, nos fuimos a casa con algo nuevo aprendido. En L'Olivera nos explicaron algunas caracterísitcas de las barricas de roble francés, americano y húngaro, y pudimos comprender mucho mejor hasta que punto la elección de la madera puede ser importante para cada vino. Según entendimos, los robles europeos crecen de forma más lenta que los americanos, y esto hace que la madera europea sea menos porosa. Una consecuencia directa de esto es que las barricas francesas y húngaras resultan más adecuadas para vinos que requieren una crianza mayor, ya que con ellas se produce menos oxigenación. 

*****

Què fa que un vi sigui especial? En primer lloc valorem les sensacions que ens produeix tastar-lo. També ens agrada saber quins reconeixements porta amb ell: una bona crítica, alguna recomanació, potser el fet d'haver guanyat algun premi. Y a mesura que algú s'introdueix en aquest món, descobreix que la història que hi ha darrere el vi té molt a veure amb la percepció que es tindrà d'ell, que allò que succeeix fins que arriba a nosaltres pot fer que un vi esdevingui més especial. Perque un vi és ell mateix, és la vinya en la que creix el raïm, és el celler i és el seu creador.

Otra manera de ir girando las botellas de cava!

Fa uns dies, buscant un vi blanc amb criança, vam descobrir un Agaliu 2010 de la Cooperativa L'Olivera. A la botiga ens van explicar la manera tan especial que tenen de treballar en aquest celler de la D.O. Costers del Segre, y quan vam tenir l'oportunitat de fer-lis una visita, no ens ho vam pas pensar... El darrer cap de setmana vam anar fins a Vallbona de les Monges, lloc on està el celler, y vam descobrir per què els vins de L'Olivera tenen un valor afegit.

La cooperativa va nèixer fa 20 anys per a donar una ocupació a un grup de persones amb discapacitats, i així segueix treballant avui dia. La producció de vi no va ser la idea amb la que es va crear, però després d'haver fet alguns intents en altres sectors, sempre del món agrícola, van veure a l'enologia la manera de viure que els hi donaria la il·lusió que estavan buscant. I aquesta manera de viure, a més d'ajudar-los a assolir l'objectiu de donar una llar i una professió a persones amb dificultats, els hi ha reportat també més d'un èxit.

El protagonisme absolut a L'Olivera és per als vins blancs, dels que ens ofereixen fins a 7 referències. També es fan lloc entre ells un boníssim oli d'oliva, alguns vins dolços i els seus 2 caves: Brut Nature i Gran Reserva. A més, des de fa 3 anys, té un lloc privilegiat l' últim en arribar a la família, el seu primer vi negre, “Primers Vins Negres”.

A L'Olivera, els blanc juguen amb les varietats que la cooperativa conrea per a oferir vins molt diferents: alguns més aromàtics, altres amb més pes al paladar. I juguen també amb els temps de criança, en ampolla i alguns també en barrica, per donar encara més matissos.

El seu Primer Vins Negres és un vi jove, i així ho és també el seu caràcter: aromes golafres, de molta fruita vermella, però també amb tocs de pebre i vegetals... és un vi que en nas esdevé realment complexe, i a la boca se sent complet. Tot i així, no ens va semblar que es trac ti d'un vi fàcil de prendre per tenir un caràcter que sorpren, encara que és precissament per això que es tracta d'un descobriment agradable...especial. Aquest negre jove fa molt poc que ha aparegut i ja té un premi aconseguit, el Berlinas Wein Trophy 2011 .

Enoturismo por la D.O. Costers del Segre

També aquesta vegada, com sol passar a totes les nostres visites a cellers, vam tornar a casa aprenent alguna cosa nova. A L'Olivera ens van explicar algunes característiques de les barriques de roure francès, americà i hungarès, i vam comprendre molt millor fins a quin punt l'elecció de la fusta pot ser important per a cada vi. Segons vam entendre, els roures europeus tenen un creixement més lent que els americans, cosa que fa que la fusta europea sigui menys porosa. Una conseqüencia directa d'això és que les barriques franceses i hungaresses són més aconsellables per a vins que demanen una criança de més temps, ja que amb aquestes es produeix menys oxigenació.

*****

Fins al pròxim glop!

Para disfrutar entre dos

Si nos preguntan cuál es el mejor vino para disfrutar en pareja, sólo se nos ocurre un a palabra: cualquiera.

Hay que reconocer que cuesta imaginar los motivos por los que un vino puede ser mejor o peor para tomarlo en una cena especial entre dos. Sin embargo sí que sabemos bien qué hay que hacer para disfrutar juntos de un vino, y es, simplemente, escogerlo. En nuestra memoria aún quedan aquellas primeras tardes previas a una cena especial en la que pasábamos largos minutos en la sección de vinos del supermercado, intentando escoger “el mejor” entre tantos... La verdad es que ahora hemos cambiado el supermercado por nuestra tienda preferida, pero la ilusión sigue siendo la misma, y el tiempo que tardamos en decidirnos...¡es aún mayor!

Hoy 14 de febrero, día de San Valentín, todos vemos un poquito "la vie en rose", así que ¡brindemos también con este color! Os proponemos un espumoso rosado que conquista, con romanticismo y delicadeza, tal como manda la ocasión: Trumpeter Espumoso Rosé 2008. Se trata de un monovarietal de Malbec que nos trae la bodega Rutini desde la región argentina de Mendoza. Aquí en España, salvando el cava, no tenemos demasiada tradición en espumosos, y es por eso que este Rosé nos sorprende. Es un vino muy sutil, en el paladar apenas se notan las cosquillas de sus burbujas. Su aroma es como un perfume goloso y femenino, tan agradable...Y al degustarlo se siente ligero, con una tanicidad dulce y un final sorprendentemente largo.

Conforme escribimos estas lineas, y a pesar de ir en contra de lo que decimos al inicio del post, nos hemos dado cuenta de que sí, que realmente este sería un vino perfecto para descorchar hoy, un vino que nos hará sentir la alegría de estar enamorado. 
Lo podéis encontrar en las bodegas Wine Palace.

*****

Si ens pregunten quin és el millor vi per gaudir en parella, només ens ve al cap una paraula: qualsevol.

S'ha de reconèixer que costa imaginar-se els motius pels quals un vi pot ser millor o pitjor per a prendre en un sopar especial entre dos. D'altra banda, sí que sabem bé què s'ha de fer per gaudir d'un vi junts, i és, simplement, escollir-lo. Encara recordem aquelles tardes prèvies a un sopar especial en el què passàvem llargues estones davant la secció de vins del supermercat, intentant escollir “el millor” entre tants... La veritat és que ara hem canviat el nostre supermercat per la nostra botiga preferida, però la il·lusió segueix sent la mateixa, i el temps que triguem en decidir-nos... és encara més gran!

Avui, 14 de febrer, dia de Sant Valentí, tots veiem una miqueta "la vie en rose", així que... fem un brindis també amb aquest color! Us proposem un escumós rosat que conquista, amb romanticisme i delicadesa, tal com mereix la ocasió: Trumpeter Espumoso Rosé 2008. Es tracta d'un monovarietal de Malbec que ens porta el celler Rutini des de la regió argentina de Mendoza. Aquí a Espanya, a part del cava, no tenim gaire tradició en escumosos, i és per això que aquest Rosé ens sorprèn. És un vi molt subtil, al paladar gairebé ni es noten les pessigolles de les seves bombolles. El seu aroma és com un perfum golafre i femení, tan agradable... I al tastar-lo es nota lleuger, amb una tanicitat dolça i un final sorprenentment llarg.

Mentre escrivim aquestes línies, i tot i anar en contra del què hem dit a l'inici del post, ens hem adonat que sí, que realment aquest seria un vi perfecte per destapar avui, un vi que ens farà sentir l'alegria d'estar enamorat. 
El podeu trobar a les botigues Wine Palace.

*****

Feliç dia dels enamorats...i fins al pròxim glop! 

Grata sopresa en Caldeni

Que gran suerte encontrar una joya gastronómica donde uno no se lo espera... Este fin de semana hemos tenido la oportunidad de acompañar un gran vino con un gran banquete.

Durante los últimos días, los restaurantes de Barcelona fueron protagonistas de una semana de descuentos muy especiales que nos trae la BCNOW (Barcelona Opportunity Week), evento enmarcado en una causa solidaria. Durante dicha semana, varios son los locales de renombre que ofrecen menús con precios especiales y nos dan la oportunidad de probar un pedacito de “su” cielo, algo que en otras circunstancias resulta más prohibitivo. Debemos confesar que el restaurante del que os vamos a hablar no estaba en nuestra top-list, pero dado que nos fue imposible conseguir mesa en nuestros preferidos de la BCNOW, nos quedamos contentos con que nos hicieran hueco en una mesa de Caldeni... y la verdad es que acertamos.

El pequeño descubrimiento

Caldeni es un restaurante que se esconde entre bares donde el binomio paella-sangría contenta a los visitantes de la Sagrada Familia. No sé si hubiéramos reparado en él de no haberse dado esta ocasión... Pero este pequeño local, sencillo y modesto pero acogedor, esconde a uno de los mejores cocineros de la ciudad, Dani Lechuga, premiado como “Cocinero del Año 2011” por el Fòrum Gastronòmic de Girona y “Cocinero Joven 2010” por la Acadèmia Catalana de Gastronomia. Premios que, después de haber disfrutado, y mucho, de sus platos, nos parecen bien merecidos...

En Caldeni la estrella es la cocina de la carne, y tanto es así que Dani Lechuga es el autor de un libro en torno a este tema. Los platos de carne son los protagonistas absolutos de una carta reducida pero apetecible de principio a fin. Un detalle de la carta que nos llamó la atención es que no existía desmesurada poesía en los nombres de sus platos, sino que se les nombraba por lo que eran, sin más. En ocasiones apetece encontrarse una carta clara y concisa...sobre todo si la poesía ya brota de sus platos por sí mismos. Una cocina tradicional que solo permite un toque de modernidad en su presentación es lo que ofrece Caldeni: rabo de toro, steak-tartar, vieiras y alcachofas... todos son ingredientes de nuestra tierra cocinados de una manera elaborada pero sin pecar de sofisticada. Y mención especial merece uno de los postres que tomamos: la crema de chocolate blanco y el helado de manzana ácida que acompañaban a un pequeño brownie presentaban un sabor tan auténtico que realmente parecía que tomáramos manzanas Granny Smith y una tableta de milkybar con un juego de texturas acertadísimo. Rico, rico...

¿Y que iba a ser de un buen restaurante sin una buena carta de vinos? ¿Y cómo si no íbamos a concederle una mención especial en este blog? Una de las mejores bazas de Caldeni... una carta de vinos con más de una veintena de nombres españoles con precios entre los 15 y 30 euros, pero eso sí, sólo unos pocos por encima del precio en tienda, nada comparable a ese precio doblado que encontramos en muchos restaurantes. Y es que cuando hay realmente gusto por el vino, ¡se nota que lo que prima es la satisfacción del cliente y no el negocio!

Tuvimos el buen ojo de escoger un vino bastante acorde con nuestro desfile de platos, que pasó a ser directamente uno de nuestros favoritos a partir de ahora, un excelente Priorat que marca muy bien el carácter de la zona: 2πr 2007, de la bodega Gratavinum. Se trata de un coupage de Cabernet Sauvignon, Cariñena, Garnacha y Syrah envejecido 12 meses en barricas nuevas y otros 12 en barricas de roble francés y húngaro (éstas últimas se están oyendo mucho de un tiempo a esta parte). Presenta intensos aromas de fruta madura y bastante mineralidad, con un toque metálico. En boca se siente potente, llenándola por completo y aportando una sequedad bastante acentuada que lo hace idóneo para acompañar platos grasos y consistentes. Para acabar, nos regala un final largo, intenso, de los que no parecen querer decir adiós... Una muy buena elección la que hicimos con este 2πr 2007. El precio en tienda ronda los 19-20 euros.

El otro descubrimiento del día

*****

És una gran sort trobar una joia gastronòmica on un no s'ho espera... I aquest cap de setmana hem tingut la oportunitat d'acompanyar un gran vi amb un gran tiberi.

Durant els darrers dies, els restaurants de Barcelona han estat protagonistes d'una setmana de descomptes especials que ens porta la BCNOW (Barcelona Opportunity Week), esdeveniment emmarcat en una causa solidària. Durant aquesta setmana, diversos locals de renom ofereixen menús a preus assequibles, i ens brinden l'oportunitat d'assaborir un petit mos del “seu” cel, cosa que en d'altres circumstàncies resulta més prohibitiu. Hem de confessar que el restaurant del què us volem parlar no estava en la nostra top-list inicial, però com que ens va resultar impossible aconseguir taula en algun dels nostres preferits de la BCNOW, vam alegrar-nos molt que ens fessin un forat al Caldeni... i la veritat és que vam encertar de ple.

Amagat entre les botigues de souvenirs

Caldeni és un restaurant que s'amaga entre bars on el binomi paella-sangría contenta als visitants de la Sagrada Família. No sé si l'hauríem trobat d'altra manera si no s'hagués donat aquesta ocasió... Però aquest petit local, senzill i modest però acollidor, amaga un dels millors cuiners de la ciutat, Dani Lechuga, premiat com “Cuiner de l'Any 2011” pel Fòrum Gastronòmic de Girona i “Cuiner Jove 2010” per l'Acadèmia Catalana de Gastronomia. Premis que, després d'haver gaudit, i molt, dels seus plats, ens semblen ben merescuts...

A Caldeni l'estrella és la cuina de la carn, i tant és així que en Dani Lechuga és l'autor d'un llibre sobre aquest tema. Els plats de carn són els protagonistes absoluts d'una carta reduïda però extraordinària. Un detall de la carta que ens va cridar l'atenció és que no existia una poesia desmesurada als noms dels seus plats, ans el contrari, se'ls anomenava pel que eren i prou. De tant en tant ve de gust trobar-se una carta clara i concisa... sobre tot si la poesia ja brolla dels seus plats per sí sola. Una cuina tradicional que només permet un toc de modernitat a la seva presentació és el que ofereix Caldeni: cua de toro, steak-tartar, vieires i carxofes... tots són ingredients de la nostra terra cuinats de manera elaborada però sense resultar massa sofisticada. Destaquem un dels postres que vam prendre: la crema de xocolata blanca i el gelat de poma àcida que acompanyaven a un petit brownie, presentaven un sabor tan autèntic que semblava que estiguéssim prenent pomes Granny Smith i una tauleta de Milkybar, amb un joc de textures molt encertat. Per llepar-se'n els dits!

I què seria d'un bon restaurant sense una bona carta de vins? I de quina altra manera l'haguéssim anomenat en aquest blog? Una de les millors raons per anar a Caldeni... una carta de vins amb més d'una vintena de noms espanyols i catalans amb preus que oscil·len entre els 15 i els 35 euros, però això sí, només uns pocs euros per sobre del preu de botiga, res comparable amb aquell preu doblat que ens trobem en alguns restaurants... I és que quan hi ha realment passió pel vi, es nota que el que és més important és la satisfacció del client i no el negoci!

Vam tenir l'encert d'escollir un vi força adient per la nostra desfilada de plats, que va esdevenir directament un dels nostres favorits a partir d'ara. Un excel·lent Priorat que emmarca molt bé el caràcter de la zona: 2πr 2007, del celler Gratavinum. Es tracta d'un cupatge de Cabernet Sauvignon, Carinyena, Garnatxa i Syrah, envellit 12 mesos en barriques noves i uns altres 12 en barriques de roure francès i hongarès (aquestes últimes s'estan sentint molt des de fa un temps). Presenta aromes intensos de fruita madura i força mineralitat, amb un toc metàl·lic. En boca es nota potent, omplint-la per complert i aportant una sequedat força accentuada, que el fa idoni per acompanyar plats greixosos i consistents. Per acabar, regala un final llarg, intens, dels que semblen no voler dir-nos adéu... Una molt bona elecció la que vam fer amb aquest 2πr 2007. El preu en botiga està entre els 19 i els 20€. 

*****

Fins al pròxim glop!

Monvínic. Hay que verlo!

Nos gusta entrar a un bar para tomar una copa de vino, y nos gusta mucho más si la carta ofrece una pequeña selección de vino a copas. Pero no nos engañemos, este tipo de bar se ve muy poco, y nos contentamos el día que podemos elegir entre el tinto o el blanco de la casa. Si encontramos un lugar que nos ofrezca degustar vinos de esta forma, nos creemos entrando poco menos que en el paraíso... Pues bien, hace una semana entramos, de verdad, en él.

Hace ya algún tiempo que oímos hablar de un lugar que prometía mucho, y ahora por fin hemos podido comprobar que cumple la promesa. Os estamos hablando de un local en el centro de Barcelona que se llama Monvínic. Se trata de un gran bar de vinos que merece ser visitado tanto si uno es amante de los vinos como si no, porque encierra un espacio muy completo que rinde culto al buen gusto, desde el que se siente en el paladar hasta el que entra por la vista.

Interior de Monvínic... todo un regalo para los ojos!

Monvínic parece estar orientado a entendidos en enología, demuestra un nivel apto para los grandes sumilleres... pero sin embargo no ofende a los que no lo somos. Es decir, que en su grandeza como bar expertísimo en vinos, resulta a la vez un sitio idóneo para iniciarse en este mundo sin sentirse fuera de lugar. Es un espacio que parece estar creado para degustar, en su estricto sentido, porque va más allá del local donde tomarse una copa para pasar un rato agradable. En Monvínic se sirve el vino por botellas, copas y medias copas, lo que resulta un formato ideal si se quiere probar muchas cosas sin tener que salir del local haciendo eses. Y lo que es digno de destacar, es que no se penaliza al consumidor por pedir menos cantidad de vino... los precios son proporcionales a lo que se consume. Todo un acierto.

Según tenemos entendido, la oferta de vinos que se sirven en copas cambia a diario. Se trata de vinos internacionales y locales, en los que encontramos una calidad contrastada a precios asequibles. En nuestro primer paso por Monvínic, tomamos dos medias copas. En esta ocasión, escogimos dos Bourgogne, Francia.

• Domaine Tollot-Beaut & Fils. AOC Chorey-les-Beaune, 2007.
  Se trata de un Pinot Noir, una variedad que no habíamos probado muchas veces. En nariz se podían apreciar frutos rojos y algo de madera, aunque se notaba un poco cerrado. En boca, mineral, y eso sí, con un final muy largo. Para acompañar con algún plato lo recomendaríamos, pero no así para beber solo. La media copa eran 3€.
  
  
• Marcel Lapierre. AOC Morgon. Cuvée Marcel Lapierre MMVII, 2007.
  Este vino nos sorprendió bastante, pues era la primera vez que catábamos la variedad Gamay, y la encontramos muy fresca y expresiva. Tanto es así, que no era difícil imaginarse frambuesas o incluso gominolas, así como un toque a pizarra que nos recuerda a algunos Priorat que habíamos abierto últimamente. La buena impresión se afianzó cuando decidimos probarlo, pues aún siendo un vino ligero y fresco, con mucha acidez, dejaba una sensación muy buena al tragarlo. En definitiva, nos gustó mucho y valió la pena probarlo por 3,5€ la media copa. (La copa entera valía unos 7€)

Lo que encontramos en Monvínic es verdadera pasión por los vinos, casi una institución girando alrededor de la enología. Sin ir más lejos, hay allí incluso una pequeña biblioteca para los que quieran documentarse bien sobre vinos. Cuentan mucho los detalles como servir las copas sobre una pequeña bandeja blanca para que la visión de las cualidades del vino no se vea alterada. Se organizan también actos mensuales como catas muy especiales. Y además, las personas que sirven en Monvínic son sumilleres profesionales que seguro que saben responder muy bien sobre cualquier pregunta acerca de los vinos que nos ofrecen.

Incluso nos atreveríamos a asegurar que cualquier persona que no se sintiera vinculada de alguna manera al vino podría sentirse allí muy a gusto, porque el local es un regalo para la vista, una obra de arte del interiorismo de nuestros tiempos. Hay que verlo.

Como no podía ser de otra manera, en Monvínic también se han dejado guiar por la ecuación amantes del vino igual a amantes del buen comer, y nos ofrece un espacio gastronómico que tiene muy buenas críticas. De esto aún no podemos hablaros porque no lo hemos probado, pero seguro que eso cambiará, ¡esperemos que de aquí a no mucho tiempo! De lo que sí podemos dar fe de momento es de que en el hermano pequeño de Monvínic se come muy bien también...Os lo contamos en los próximos posts.

*****

Ens agrada entrar a un bar a prendre una copa de vi, i ens agrada encara més si la carta ofereix una petita selecció de vins a copes. Per no ens enganyem, aquest tipus de bar es veu molt poc, i ens alegrem el dia en què podem escollir entre el negre o el blanc de la casa. Si trobem un lloc que ens deixa tastar vins d'aquesta manera, ens creiem “ni gens menys” (xist!) que entrant al paradís. Doncs bé, fa una setmana vam entrar, de veritat, allà.

Fa ja un temps que vam sentir parlar d'un lloc que prometia molt, i ara, per fi, hem pogut comprovar que acompleix la promesa. Us estem parlant d'un local al bell mig de Barcelona que s'anomena Monvínic. Es tracta d'un gran bar de vins que paga la pena visitar, tant si un mateix és amant dels vins com si no ho és, ja que engloba un espai molt complet que emana bon gust, des del que se sent al paladar fins al que entra per la vista.

Monvínic sembla estar orientat a entesos en enologia, demostra un nivell apte per als grans sumilleres... però no ofèn als que no ho som. És a dir, que la seva grandesa com a bar expert en vins resulta també en un lloc idoni per iniciar-se en aquest món sense sentir-se fora de lloc. És un espai que sembla estar creat per a degustar, en el seu sentit estricte, ja que va més enllà del local on prendre una copa per passar una estona agradable. A Monvínic, es serveix vi per ampolles, copes i mitges copes, cosa que resulta un format ideal si es vol tastar moltes coses sense haver de sortir del local trontollant-se. I el què és digne de destacar, és que no es penalitza al consumidor per demanar menys quantitat de vi... els preus són proporcionals al què es consumeix. Tot un encert!

Segons tenim entès, la oferta de vins que es serveixen a copes canvia cada dia. Es tracta de vins internacionals i locals, on hi trobem una qualitat contrastada a preus assequibles. En la nostra pimera visita a Monvínic, vam prendre dues mitges copes. En aquest cas, vam escollir dos Bourgogne, França:

• Domaine Tollot-Beaut & Fils. AOC Chorey-les-Beaune, 2007.
  Es tracta d'un Pinot Noir, varietat que no havíem tastat gaires cops. Al nas es podien apreciar fruites vermelles i una mica de fusta, tot i que semblava una mica tancat. En boca, mineral, i això sí, amb un final molt llarg. Per acompanyament amb algun plat el recomanaríem, però no així per prendre sol. La mitja copa eren 3€.
  
  
• Marcel Lapierre. AOC Morgon. Cuvée Marcel Lapierre MMVII, 2007.
  Aquest vi ens va sorprendre força, doncs era el primer cop que tastàvem la varietat Gamay, i la vam trobar molt fresca i expressiva. Tant és així que no era difícil imaginar-se gerds o fins i tot llaminadures, així com un toc de pissarra que ens recorda a alguns Priorat que havíem obert últimament. La bona impressió es va refermar quan vam decidir tastar-lo, doncs encara que és un vi lleuger i fresc, amb molt bona acidesa, deixava una sensació molt bona a l'empassar-se'l. En resum, ens va agradar molt i els 3,5€ de la mitja copa van estar ben invertits. (La copa sencera costava uns 7€)

El que vam trobar a Monvínic és una veritable passió pels vins, gairebé una institució girant al voltant de l'enologia. Sense anar més lluny, hi ha fins i tot una petita biblioteca per qui vulgui documentar-se bé sobre aquest món. Hi compten molt els detalls, com servir les copes sobre una petita safata blanca per a que la visió de les qualitats del vi no es vegi alterada. S'organitzen també actes mensuals, com tastos molt especials. I a més a més, les persones que serveixen a Monvínic son sumilleres professionals que segur que saben respondre molt bé qualsevol pregunta sobre els vins que ens ofereixen.

Fins i tot ens atreviríem a assegurar que qualsevol persona que no es senti vinculada d'alguna manera al vi, podria trobar-s'hi molt a gust, posat que el local és un regal per a la vista, una obra d'art de l'interiorisme dels nostres temps. S'ha de veure.

Com no podria ser d'altra manera, a Monvínic també s'han deixat guiar per la equació amants del vi igual a amants del bon menjar, i ens ofereix un espai gastronòmic que té molt bones crítiques. D'això encara no us en podem parlar, ja que no hem tingut el plaer de provar-ho, però això segur que canviarà, esperem que d'aquí no gaire! Del que sí que podem donar fe, és que al germà petit de Monvínic es menja molt bé també... Us ho explicarem als pròxims posts!

*****

Fins al pròxim glop!