Los colores del blanco

La física lo explica bien: el color blanco contiene todos los colores, a pesar de que siempre lo asociamos a la ausencia de color. Pues con los vinos pasa un poco lo mismo: muchos creerán que los blancos dan menos juego y tienen menos posibilidades que los tintos, cuando son vinos que se nos pueden presentar de infinitas maneras.

Color subido de tono del Electio 2004

Antes de que empezáramos a descubrir los secretos del vino, no sabíamos, por ejemplo, que un blanco pudiera necesitar ser decantado. Tampoco creíamos acertar si acompañábamos con él un queso de gusto marcado, ni esperábamos encontrar más aromas que los afrutados. Con los años hemos ido desmontando todos estos tópicos.

De la mano de Parés Baltà asistimos hace unos días a una buena muestra de vinos blancos. Descubrimos cinco vinos con carácteres bien distintos, y lo hicimos con uno de los propietarios de esta bodega familiar de la D.O. Penedés.

• Calcari: las posibilidades del xarel·lo
  El xarel·lo es una uva muy cultivada en Cataluña, y estamos habituados a verla en la producción de cava. Esta vez cobra total protagonismo en este monovarietal del que catamos las añadas 2010 y 2011. En un Calcari se siente la untuosidad que le aporta el bâtonnage al vino durante su crianza en bota: con esta técnica se busca movilizar las levaduras que quedan muertas tras la fermentación para incrementar la sensación grasa. ¿Y dónde podemos identificar la esencia del xarel·lo? En el toque salado y mineral que acompaña a los aromas de flores, así como en la acidez que presenta en boca. El xarel·lo es una variedad perfecta para maridar con ostras y marisco.
  
  

• Electio: saber envejecer
  La bodega presenta en su Electio otra visión del xarel·lo. Hemos tenido la oportunidad de degustar a la vez Electio 2004 y Electio 2009, y lo primero que podemos decir es que uno no puede imaginar la personalidad que puede tener de un vino blanco bien envejecido. La uva de este vino fermenta en botas de roble francés y caucásico; pasa también por un proceso de bâtonnage, y tras una crianza de 5 meses, está preparado para dejar pasar los años ante él.
  En la botella del 2004 encontramos en un primer momento cierta humedad, algo razonable tratándose de un vino ¡de 8 años! Pero solo hay que dejar pasar unos breves instantes para deleitarnos con sus notas carnosas y los recuerdos de manzanas al horno que acaban llevándonos a los agradables olores de la miel.
  En el 2009 se nota algo más de amargor, aunque resulta agradable porque este vino tiene un cuerpo que lo agradece. Las especias y la tierra se sienten muy presentes en nariz, y al pasar un rato presentimos un aroma similar al de las nueces.
  Electio 2004 ya no se encuentra en las tiendas, pero si tenéis la oportunidad de haceros con el 2009, lo disfrutareis acompañando un plato cocinado con setas, por las notas de tierra que encontramos en él.
  
  

• Ginesta: la identidad de la Gewürztraminer
  Las viñas de las que nace la gewürztraminer de este vino crecen a 700 metros de altura... y esto les permite madurar más lentamente y dar una uva muy equilibrada. La gewürztraminer es una uva que suele presentarse con aromas marcadamente golosos e intensos. En una botella de Ginesta 2011 encontramos estos aromas, pero de una forma más delicada, muy correcta, con un claro recuerdo a las rosas. La sorpresa que encontramos en este vino es la sequedad en boca: por una parte, refleja bien el carácter de esta uva, pero por otro lado, el contraste con la delicadeza de su aroma no deja de ser inesperado.

En esta ocasión, además de descubrir una bodega con magníficos vinos hemos descubierto muchas cosas de los vinos blancos...¡ahora queremos seguir aprendiendo aún más de ellos!

*****

La física ho explica bé: el color blanc conté tots els colors, malgrat que sempre l'associem a l'absència de color. Doncs amb els vins passa una mica el mateix: molts pensaran que els blancs donen menys joc i tenen menys possibilitats que els negres, quan en realitat són vins que se'ns poden presentar d'infinites maneres.

Copas preparadas para la cata... y pan tostado!

Abans que començàrem a descobrir els secrets del vi, no sabíem, per exemple, que un blanc pogués necessitar ésser decantat. Tampoc crèiem encertat acompanyar amb ell un formatge de gust ben marcat, ni esperàvem trobar-nos més aromes que els afruitats. Amb els anys hem anat desmuntant tots aquests tòpics.

De la mà de Parés Baltà vam assistir fa pocs dies a una bona mostra de vins blancs. Vam decubrir cinc vins amb caràcters ben diferenciats, i ho vam fer amb un dels propiretaris d'aquest celler familiar de la D.O. Penedès.

• Calcari: les possibilitats del xarel·lo
  El xarel·lo és un raïm molt cultivat a Catalunya, i estem acostumats a veure'l a la producció del cava. Aquest cop cobra total protagonisme en aquest monoviarietal, del que vam tastar les anyades 2010 i 2011. En un Calcari es nota la untuositat que li aporta el bâtonnage al vi durant la seva criança en bota: amb aquesta tècnic es vol aconseguir movilitzar els llevats que queden morts després de la fermentació per incrementar-ne la sensació greixosa. I on podem identificar l'essència del xarel·lo? En el seu toc salat i mineral que acompanya als aromes a flors, així com en l'acidesa que presenta en boca. El xarel·lo és una varietat perfecta per maridar amb ostres o marisc.
  
  
• Electio: saber envellir
  El celler presenta amb el seu Electio una altra visió del xarel·lo. Hem tingut la oportunitat de degustar a la vegada l'Electio 2004 i l'Electio 2009, i el primer que podem dir és que un no es pot imaginar la personalitat que pot arribar a tenir un vi blanc ben envellit. El raïm d'aquest vi fermenta en botes de roure francés i del Càucas; passa també per un procés de bâtonnage, i després d'una criança de 5 mesos, ja està preparat per deixar passar els anys davant seu.
  A l'ampolla del 2004 vam trobar en un primer moment certa humitat, cosa raonable tractant-se d'un vi de 8 anys! Però només cal deixar passar uns breus instants per delectar-nos amb les seves notes carnoses i el record a pomes al forn que acaben portant-nos als agradables olors de la mel.
  Al 2009, en canvi, es nota una mica més l'amargor, encara que resulta agradable perquè aquest vi té un cos que ho agraeix. Les espècies i la terra es fan presents al nas, i al deixar passar una estona s'hi nota un aroma semblant a les nous.
  L'Electio 2004 no es pot trobar a les botigues, però si tenu la oportunitat de fer-vos amb el 2009, el gaudireu acompanyat d'un plat cuitat amb bolets, per les notes terroses que hi trobem.
  
  

• Ginesta: la identitat de la Gewürztraminer
  Les vinyes de les que neix el gewürztraminer d'aquest vi creixen a 700 metres d'alçada... i això permet que el raïm maduri més lentament i que resulti molt equilibrat. El gewürztraminer és un raïm que sol presentar-se amb aromes marcadament golosos i intensos. En una ampolla de Ginesta 2011 vam trobar-nos amb aquests aromes, però d'una forma més delicada, molt correcte, amb un clar record a les roses. La sorpresa en aquest vi és trobar-nos la sequedat a la boca: per una part, reflexa el caràcter d'aquest raïm, i d'altra banda, el contrast amb la delicadesa del seu aroma no deixa de ser inesperat.
  
  

En aquesta ocasió, a més a més de descobrir un celler amb magnífics vins, hem descobert moltes coses dels vins blancs... ara volem seguir aprenent molt més d'ells!

*****

Fins al pròxim glop!