sábado, 26 de mayo de 2012

Bierzo y Toro

Hoy os hablamos de dos denominaciones de origen que seguro que para algunos están aún por descubrir. ¿Conoceis la D.O. Toro? ¿Y la D.O. Bierzo? Estas dos zonas presentan una identidad propia que nos recuerda a la manera en que grandes regiones como el Priorat dejan su huella en los vinos.


Nosotros aprendimos mucho sobre estas dos denominaciones la semana pasada, cuando asistimos a una cata organizada por Wine Palace que giraba en torno a ambas. Intentaremos explicaros de forma muy resumida las características más destacables de cada zona, y si quereis empezar a descubrirlas, dejaros guiar por nuestras recomendaciones y empezad probando alguno de los vinos que nos han presentado en esta ocasión; os daremos una pequeña referencia sobre cada uno.

El Bierzo es una comarca que forma parte de Castilla y León, tocando casi tierras gallegas. La Denominación de Origen Bierzo quedó regulada en 1989 para proteger los vinos que se elaboran en una zona llana que queda roeada de montañas, algo que le da características diferenciales debido al micro-clima mediterraneo que se crea allí. Gracias a ello, los cultivos gozan de buenas temperaturas y quedan resguardados de las últimas heladas del invierno. Las uvas más características de esta denominación son la Godello en los blancos y la Mencía en los tintos (los tres tintos que os presentamos hoy son 100% Mencía). El suelo en la zona es fundamentalmente pizarra, por lo que la mineralidad que encontramos en muchos de sus vinos nos recuerda, de nuevo, a la D.O. Priorat.

  • De 2 2011, de Bodegas Mencía De Dos.
    De este joven vino podemos destacar que está fermentado en acero. La primera impresión con él no fue demasiado buena, ya que de entrada sentimos una fuerte presencia de humedad en su aromas, muy sulfuroso. Es cierto que al pasar varios minutos fue abriéndose para dar paso a una mayor presencia de fruta, aunque quizás volvamos a intentarlo con otra botella a ver si desde el principio nos convence más...

  • Men de Mencía 2008, de Bodegas Soto del Vicario.
    Pasamos aquí un vino con una buena crianza de 12 meses. Se presenta con aromas muy agradables que enseguida nos invitan a degustarlo para descubrir que con un gran equilibrio y muy buena acidez tenemos ante nosotros un vino fácil de beber y apreciar. Con el buen criterio de experta, Gema, nuestra sumiller en la cata, nos aseguró que era el mejor recuerdo de un borgoña en un vino español.

  • Pittacum 2006, de Bodegas Pittacum
    Son solo 8 los meses de barrica en los que envejece este vino, a pesar de ello, la añada 2006 a día de hoy aún se muestra espectacular. En los aromas prima la mineralidad, como ocurre también en los anteriores, pero aquí además encontramos un punto dulzón avainillado. Es muy destacable de este Pittacum el largo y buenísimo postgusto que nos queda, además de la presencia de taninos muy maduros y agradables que suavizan la personalidad de este vino.


Un poquito más al sur del Bierzo, entre Zamora y Valladolid, es dónde encontramos la Denominación de Origen Toro, que quedó regulada por la misma época, en 1987. El clima de la zona que comprende esta D.O. es continental, por lo que aquí encontramos muchos contrastes entre las temperaturas extremas del invierno, las frías noches de verano y las largas horas de Sol, que hacen que las viñas den frutos de muy buena calidad. La uva que más encontramos en esta región es la Tinta de Toro, que es la variedad autóctona que en otras zonas la conocemos como Tempranillo.

  • Flor de Vetus 2009, de Bodegas Vetus
    El primero de los vinos de Toro es un tinto con un paso de 8 meses por barrica. No es un vino joven, pero resulta bastante fresco en nariz. Notamos aromas muy balsámicos que nos traen el recuerdo del eucaliptus, la menta... Y también sentimos especias y notas afrutadas. Es un vino con acidez y astringencia notables, y por esto puede ser el mejor acompañante para unos embutidos o algún plato cocinado con una salsa láctea, para que contrarreste la sequedad que nos puede dejar.

  • Morfeo 2006, de Bodegas Terna
    También aquí encontramos aromas balsámicos: podemos imaginar las hojas del eucaliptus cuando olemos este 100% Tinta de Toro. Pensamos también en tierra mojada, que es un olor a humedad que nos gusta encontrar, diferente de otro clase de olores a humedad que relacionamos con lugares cerrados. Este vino tiene notas tostadas, y en su paso por boca se siente una tanicidad agradable.

  • Almírez 2009, de Bodegas Teso La Monja
    El último de nuestros vinos de hoy es seguramente uno de los que más os gustarán si decidís probarlos. Este es un tinto que tiene un envejecimiento de 12 meses en barrica, que han dado como resultado un vino buenísimo. En nariz es bastante diferente de los anteriores, ya que tiene una presencia muy fuerte de fruta en compota (más madura) e incluso si nos fijamos podemos notar aromas florales. En boca presenta las cualidades de un vino ideal, ya que está perfectamente equilibrado; es uno de esos vinos a los que le podemos poner el adejtivo de redondo.

Siempre es una buena ocasión para probar cosas diferentes, de zonas diferentes, no tan generalistas, y encontrar que la personalidad de denominaciones tan desconocidas para el gran público son toda una gran fuentes de sorpresas bien agradables.

*****

Avui us parlem de dues denominacions d'origen que segur que per a alguns estan encara per descobrir. Coneixem la D.O. Toro? I la D.O. Bierzo? Aquestes dues zones presenten una identitat pròpia que ens recorda a la manera en què grans regions com el Priorat deixen la seva empremta als vins.

Nosaltres vam aprendre molt sobre aquestes dues denominacions la setmana passada, quan vam assistir a un tast organitzat per Wine Palace que englobava les dues. Intentarem explicar-vos de forma molt resumida les característiques més remarcables de cada zona, i si voleu començar a descobrir-les, deixeu-vos guiar per les nostres recomanacions i comenceu provant algun dels vins que ens han presentat en aquesta ocasió; us donarem una petita referència sobre cadascun.

El Bierzo és una comarca que forma part de Castella i Lleó, a tocar gairebe de terres gallegues. La denominació d'origen Bierzo va quedar regulada al 1989 per protegir els vins que s'elaboraven en una zona plana que queda envoltada de muntanyes, cosa que li dóna característiques diferencials degut al micro clima mediterrani que es crea allà. Gràcies a això, els cultius gaudeixen de bones temperatures i queden resguardats de les últimes glaçades de l'hivern. Els raïms més característics d'aquesta denominació són la Godello als blancs i la Mencía als negres (els tres negres que us presentem avui són 100% Mencía). El sòl a la zona és fonamentalment pissarra, amb el què la mineralitat que trobem en molts dels seus vins ens recorda, de nou, a la D.O. Priorat.

  • De 2 2011, de Bodegas Mencía de Dos.
    D'aquest jove podem destacar que està fermentat en acer. La primera impressió amb ell no va ser gaire bona, ja que d'entrada hi vam sentir una fort presència d'humitat als seus aromes, molt sulfurós. És cert que al passar alguns minuts es va anar obrint per donar pas a més sensació de fruita, tot i que potser tornem a provar-ho amb una altra ampolla a veure si des del principi ens convenç més...

  • Men de Mencía 2008, de Bodegas Soto del Vicario.
    Passem aquí a un vi amb una bona criança de 12 mesos. Es presenta amb aromes molt agradables que de seguida ens conviden a tastar-lo per descobrir que amb un gran equilibri i molt bona acidesa tenim davant nostre un vi fàcil de beure i d'apreciar. Amb el bon criteri d'experta, Gema, la nostra sumiller al tast, ens va assegurar que era el millor record d'un borgonya a un vi espanyol.

  • Pittacum 2006, de Bodegas Pittacum
    Són només 8 els mesos de bóta els que envelleix aquest vi, i tot i això, l'anyada 2006 a dia d'avui encara es mostra espectacular. Als aromes hi prima la mineralitat, com també passa als anteriors, però aquí a sobre hi trobem un punt dolç de vainilla. És molt destacable d'aquest Pittacum el llarg i bon postgust que ens resta, a més de la presència de tanins molt madurs i agradables que suavitzen la personalitat d'aquest vi.

Una mica més al sud del Bierzo, entre Zamora i Valladolid, és on trobem la denominació d'origen Toro, que va quedar regulada sobre la mateixa època, al 1987. El clima de la zona que compren aquesta D.O. És continental, amb el què aquí hi trobem molts contrasts entre les temperatures extremes de l'hivern, les fredes nits d'estiu i les llargues hores de Sol, que fan que les vinyes donin fruits de molt bona qualitat. La varietat que més hi trobem és la Tinta de Toro, que és la varietat autòctona que a altres zones es coneix com Tempranillo.

  • Flor de Vetus 2009, de Bodegas Vetus
    El primer dels vins de Toro és un negre amb un pas de 8 mesos per bóta. No és un vi jove, però resulta força fresc al nas. Hi notem aromes molt balsàmics, que ens recorden a l'eucaliptus, la menta... I també s'hi aprecien espècies i notes afuitades. És un vi amb acidesa i astringència notables, i per això pot ser el millor acompanyament per a uns embotits o algun plat cuinat amb una salsa làctia, per tal que contraresti la sequedat que ens pot deixar.

  • Morfeo 2006, de Bodegas Terna
    També aquí hi trobem aromes balsàmics: podem imaginar les fulles de l'eucaliptus quan ensumem aquest 100% Tinta de Toro. Pensem també en terra humida, que és un aroma a humitat que ens agrada trobar, diferent a altres olor a humitat que relacionem a llocs tancats. Aquest vi té note torrades, i al seu pas per boca s'hi troba una tanicitat agradable.

  • Almírez 2009, de Bodegas Teso La Monja
    Aquest últim dels nostres vins d'avui és segurament un dels que més us agradaran si decidiu tastar-los. Aquest és un vi negre que té un envelliment de 12 mesos en bóta, que han donat com a resultat un vi boníssim. Al mas és força diferent als anteriors, ja que té una presència molt forta de fruita en compota (més madura) i inclús si ens hi fixem podem sentir aromes florals. En boca té les qualitats d'un vi ideal, ja que està perfectament equilibrat; és un d'aquells vins als que li podem donar l'adjectiu de rodó.

Sempre és una bona ocasió per tastar coses diferents, de zones diferents, no tant generalistes, i trobar que la personalitat de denominacions tan desconegudes pel gran públic són un gran font de sorpreses ben agradables.

*****

Fins al pròxim glop!

viernes, 18 de mayo de 2012

Fira del Vi de Falset

Hoy en día tenemos la gran suerte de que aquí, desde la misma tierra de la que procede el vino, los productores hacen todo lo que está en su mano para promocionar su producto, y esto da lugar a una agenda repleta de eventos a lo largo del año para disfrutar del placer de no sólo degustarlos, sino también de descubrir todo lo que gira alrededor de la viticultura de la zona: gastronomía local, municipios con historia, preciosas extensiones de viñedos...


Tiempo atrás nos hablaron de la Fira del Vi de Falset, y enseguida supimos que debíamos apuntarla muy bien en el calendario (este año, en el que nosotros hemos asistido por primera vez, se ha celebrado a principios de Mayo). La Fira del Vi de Falset es un evento que se organiza en torno a las dos denominaciones que se regulan en la zona: D.O.Q. Priorat y D.O. Montsant.

Los vinos del Priorat están gozando de mucho prestigio de un tiempo a esta parte, y no es para menos, porque son ya varios los vinos que nosotros hemos degustado y realmente no nos ha defraudado todavía ninguno, así que parte del éxito de la Fira del Vi está casi asegurado. Montsant concentra vinos quizás menos conocidos todavía para una parte grande de los consumidores, pero seguro que es sólo cuestión de tiempo que destaquen fuera de nuestras fronteras como lo están haciendo tantas otras D.O.'s catalanas con su magnífico trabajo.

La Fira del Vi se desarrolla principalmente en el pueblo de Falset, donde se concentran la mayoría de sus visitantes en torno a la muestra de vinos y de otras actividades organizadas por varias bodegas o empresas del sector. Alrededor de una veintena de bodegas exponen sus productos en los stands y ofrecen degustar una pequeña selección para que los visitantes podamos descubrirlos, disfrutarlos y para alegría de todos, también comprarlos. Para poder catar los vinos se utliza una fórmula habitual en este tipo de eventos: por un precio de 12€ al visitante se le entregan tickets con los que realizar hasta 5 degustaciones y una copa para ello. Además en Falset han tenido una idea muy acertada: también se le entrega al visitante una bolsita de ropa para colgar su copa del cuello, y esto nos permite liberarnos de ella por momentos (¡sólo cuando esté vacía!) para movernos con más libertad si vamos a pasar allí un buen rato.

En esta última edición, entre los stands también se hacía sitio un rinconcito reservado al aceite de oliva que no debía pasarse por alto, porque el placer de mojar pan en aceites exquisitos después de algunas copas de vino... es casi insuperable.

La zona está muy bien dispuesta con mesas y sillas para sentarse libremente a descansar o comer alguna cosa, y además los organizadores tienen el detalle de instalar un par de fuentes de agua (que sale de una barrica, como no podía ser menos) para, por ejemplo, poder ir enjuagando las copas si el visitante lo necesita. La organización de la Fira es más que correcta para que los asistentes se sientan cómodos si deben pasar allí todo el día. Además, aunque el pueblo de Falset es más bien pequeño, el ambiente que se respira en la principal vía, en la que las terrazas de los bares pisan literalmente el asfalto, recuerda al de un pueblo de veraneo en pleno mes de Agosto.
No os hablaremos de todos los vinos que probamos, pues decidimos pedir cada uno vinos distintos para poder descubrir alguna pequeña joya entre ellos. Eso sí, encontramos que todos tienen algo que nos hace recordar la tierra de la que nacen, ese cierto toque de mineralidad, que proviene de la licorella (un tipo de pizarra) que se encuentra en la región del Priorat.

Entre ellos, nos llamaron la atención especialmente dos, de la bodega La Creu Negra. Se trata de un nuevo concepto de Cellers Scala Dei, que pretende hacer vinos de un corte más moderno, menos  clásicos que los Scala Dei y que nos sorprendieron gratamente.
  • Les Tres Creus 2009
    Con un paso de solo 4 meses por barrica, este joven de Garnacha y Cariñena (como no, pues son las uvas más usadas en esta D.O.Q.) con un toque de Syrah, nos enseña otra faceta de lo que puede ser un Priorat. Lejos de tener la complejidad aromática de sus hermanos, se muestra muy afrutado, con notas confitadas y golosas, como nubes de gominola. Eso sí, la mineralidad está siempre presente. Muy dulzón pero fácil de beber. Un gran descubrimiento y, aunque el precio de unos 10€ nos hizo dudar, nos sentimos obligados a llevarnos una botella a casa.
  • La Creu Negra 2009
    Con la misma idea y variedades que el anterior, nos encontramos con este vino de más crianza. Los 15 meses en barrica redondean sus aromas y le aportan algo de complejidad y bastante madera, pero eso sí, sin perder toda la sensación de fruta madura. Da la sensación de ser más equilibrado, con taninos muy sedosos y bastante cuerpo, y todo esto se refleja en el precio de unos 20€, debido también a la corta tirada de 4000 botellas. Muy recomendable.

Queremos destacar también otro pequeño descubrimiento. Se trata de un vino que nace de la colaboración entre todo un clásico del Priorat como Josep Lluís Pérez con su hija, Sara Pérez. Con éste tándem ¡el resultado está asegurado!
  • Martinet Bru 2008
    Este Garnacha-Syrah ha envejecido durante 18 meses, entre tinas y barricas. La Garnacha nos deja el típico aroma a frutos del bosque, con mucha presencia en este caso, y su crianza nos hace recordar un poco al cuero, lo que da un conjunto muy agradable. Muy potente a la hora de probarlo, nos muestra muy claramente su carácter de Priorat. Con un precio de 15€, ¡resulta muy interesante!

Al final, un solo día se hace corto para poder saciar la sed de conocer tanto la zona como sus vinos, ¡pero al menos nos da una buena idea y nos hace coger ganas para volver en otra ocasión!

*****

Avui en dia tenim la gran sort que aquí, des de la mateixa terra de la que procedeix el vi, els productors fan tot el que està a les seves mans per promocionar el seu producte, i això dóna lloc a una agenda plena d'esdeveniments al llarg de l'any per a gaudir del plaer de no tan sols degustar-los, sinó també de descobrir tot allò que gira al voltant de la viticultura de la zona: gastronomia local, municipis amb història, precioses extensions de vinya...


Temps enrere ens van parlar de la Fira del Vi de Falset, i de seguida vam saber que havíem d'apuntar-la molt bé al calendari (aquest any, en el què nosaltres hi hem assistit per primer cop, ha tingut lloc a principis de Maig). La Fira del Vi de Falset és un esdeveniment que s'organitza al voltant de les dues denominacions d'origen que es regulen a la zona: D.O.Q. Priorat i D.O. Montsant.

Els vins del Priorat gaudeixen de molt de prestigi des de fa uns anys, i no és per menys, ja que són alguns els vins que nosaltres ja hem tastat i realment no ens ha decepcionat cap, així que part de l'èxit de la Fira del Vi ja està gairebé assegurat. Montsant concentra vins potser menys coneguts encara per a una part gran dels consumidors, però segur que és només qüestió de temps que destaquin fora de les nostres fronteres com ho estan fent tantes altres D.O.'s catalanes amb el seu magnífic treball.

La Fira del Vi es desenvolupa principalment al poble de Falset, on es concentren la majoria dels seus visitant al voltant de la mostra de vins i d'altres activitats organitzades per diversos cellers o altres empreses del sector. Al voltant d'una vintena de cellers exposen els seus productes als stands, i ofereixen degustar una petita selecció per tal que els visitants puguem descobrir-los, gaudir-los i per alegria de tothom, també comprar-los. Per poder tastar els vins s'utilitza una fórmula habitual en aquest tipus d'esdeveniments: per un preu de 12€ al visitant se li entreguen tiquets amb els què realitzar fins a 5 degustacions i una copa per a fer-ho. A més a més, a Falset han tingut una idea molt encertada: també s'entrega al visitant una bosseta de roba per penjar la seva copa del coll, i això ens permet alliberar-nos d'ella per moments (només quan estigui buida!) per tal de moure'ns amb més llibertat si anem a passar allà una bona estona.

En aquesta última edició, entre els stands també es feia lloc un raconet reservat a l'oli d'oliva que no s'havia de passar per alt, perquè el plaer de sucar pa amb olis exquisits després d'algunes copes de vi... és gairebé insuperable.

La zona està molt ben disposada amb taules i cadires per asseure's lliurement a descansar o menjar alguna cosa, i a més a més els organitzadors tenen el detall d'instal·lar un parell de fonts d'aigua (que brota d'una bóta, com no podia ser menys) per, per exemple, poder anar esbandint les copes si el visitant ho necessita. La organització de la Fira és més que correcta per tal que els assistents es trobin còmodes si han de passar allà tot el dia. A més a més, tot i que el poble de Falset és mes aviat petit, l'ambient que es respira a la principal via, on les terrasses dels bars trepitgen literalment l'asfalt, recorda al d'un poble d'estiueig en ple mes d'Agost.

No us parlarem de tots els vins que vam tastar, doncs vam decidir demanar cadascú vins diferents per a poder descobrir alguna petita joia entre ells. Això sí, vam trobar que tots tenen quelcom que ens fa recordar la terra de la que neixen, aquell cert toc de mineralitat, que probé de la licorella (un tipus de pissarra) que es troba a la regió del Priorat.

D'entre ells, ens van cridar l'atenció especialment dos, del celler La Creu Negra. Es tracta d'un nou concepte de Cellers Scala Dei, que pretén fer vins d'un tall més modern, menys clàssic que els Scala Dei i que ens van sorprendre gratament.
  • Les Tres Creus 2009
    Amb un pas de tan sols 4 mesos per bóta, aquest jove de Garnatxa i Carinyena (com no podia ser d'altra manera, doncs són les varietats més emprades a aquesta D.O.Q) amb un toc de Syrah, ens ensenya un altre vessant del que pot ser un Priorat. Lluny de tenir la complexitat aromàtica dels seus germans, es mostra molt afruitat, amb note confitades i goloses, com núvols de llaminadures. Això sí, la mineralitat està sempre present. Molt dolç però fàcil de beure. Un gran descobriment i, tot i que el preu d'uns 10€ ens va fer dubtar, ens vam sentir obligats a emportar-nos una ampolla a casa.

  • La Creu Negra 2009
    Amb la mateixa idea i varietats que l'anterior, ens trobem amb aquest vi de més criança. Els 15 mesos en bótes arrodoneixen els seus aromes i li aporten una mica de complexitat i força fusta, però això sí, sense perdre tota la sensació de fruita madura. Dóna la sensació d'ésser més equilibrat, amb tanins molt sedosos i força cos, i tot això es reflecteix al preu d'uns 20€, degut també a la curta tirada de 4000 ampolles. Molt recomanable.

Volem destacar també un altre petit descobriment. Es tracta d'un vi que neix de la col·laboració entre tot un clàssic del Priorat com Josep Lluís Pérez amb la seva filla, Sara Pérez. Amb aquest tàndem, el resultat està assegurat!
  • Martinet Bru 2008
    Aquest Garnatxa-Syrah ha envellit durant 18 mesos, entre tines i bótes de roure. La Garnatxa ens deixa el típic aroma a fruits del bosc, amb molta presència en aquest cas, i la seva criança ens fa recordar una mica al cuir, amb el què dóna un conjunt molt agradable. Molt potent a l'hora de tastar-lo, ens mostra molt clarament el seu caràcter de Priorat. Amb un preu de 15€, resulta molt interessant!

Al final, un sol dia es fa força curt per poder saciar la set de conèixer tant la zona com els seus vins, però al menys ens dóna una bona idea i ens fa agafar ganes per tornar-hi en una altra ocasió!

*****

Fins al pròxim glop!

domingo, 13 de mayo de 2012

Disset 17 Graus


Barcelona cuenta con recién llegado al pequeño grupo de bares de vinos de la ciudad ¡Qué buena noticia! Visitamos hace algunos días el Disset 17 Graus, y nos pareció un buen lugar para tomar unas copas (de vino). El local es muy confortable, tiene una carta de vinos variada y apetecible, el sevicio es amable... ¡Vamos por partes!


Este bar de vinos está tocando al Mercat del Born, en la calle Antic de Sant Joan 3. Da la sensación de que abrir un negocio de copas en esta zona tenga que ser un éxito seguro, ya que el Born es uno de los barrios que tiene hoy día mayor vida nocturna de Barcelona, una zona en la que los autóctonos de toda clase nos mezclamos con los que están de paso por nuestro país sin que nadie se sienta fuera de lugar (este es el gran milagro que consiguen los barrios más cosmopolitas de muchas ciudades...). Sin embargo, como en todas las zonas en las que la oferta es tan sumamente amplia, un nuevo bar también corre el riesgo de ser poco menos que ignorado. Por suerte el Disset 17 Graus nos presenta una nueva fórmula en la zona, porque aunque las apariencias engañen, poco tiene que ver con sus vecinos del estilo “wines & spanish tapas”.

En la entrada del bar encontramos la barra y algunas mesas altas, una pequeña zona para grupos muy reducidos. Al encaminarnos hacia el final encontramos una zona más amplia (aunque el local tampoco es especialmente grande). Unas fabulosas mesas de madera rodeadas de sillas y banquetas muy cómodas se disponen para acoger a parejas o grupos mayores, coronadas por una pared repleta de botellas y una pequeña colección bibliográfica sobre vinos (revistas, guías y alguna enciclopedia). Una luz muy cálida envuelve el lugar, oscureciendo conforme se acerca la noche.

La carta de vinos no es tan extensa como en Monvínic, el gran bar de vinos de Barcelona del que ya os hablamos. Sin embargo sí que es cierto que sigue una filosofía parecida. El Disset 17 Graus nos ofrece una carta de vinos blancos, rosados y tintos con referencias españolas y también con algunos nombres que llegan de Francia, Italia, Portugal... Todos los vinos se sirven en botellas, y una pequeña parte de ellos, dentro de una selección que va rotando, se puede pedir a copas. Éstas pueden ser servidas como medias copas, ideal para quién quiere degustar más de un vino. Los precios no son desorbitados: muchas de las copas se ofrecen por menos de 4€, aunque resulta más económico pedir una botella.

Nosotros, que nos solemos inclinar hacia el vino tinto, pusimos más intención en esta carta y contamos un par de referencias de Cataluña, varias del resto de España, y 3 internacionales (Italia, Portugal y Francia). DO's como Priorat, Penedès, Rioja y Vino de la Tierra de Castilla son las que más nos convencieron entre una variedad bastante surtida de regiones vinícolas.

Lo bonito de encontrar un local así es que los que amamos el mundo del vino nos sentimos cómodos allí, y a la vez se sienten bien recibidos quienes no se ven tan cercanos a él, de manera que todos podemos compartir unas copas sumergiéndonos un poco más en la cultura del vino. ¡Larga vida a los wine bars!


*****

Barcelona ja compta amb un nouvingut al petit grup de bars de vins de la ciutat. Quina bona noticia! Vam visitar dies enrere el Disset 17 Graus, i ens va assemblar un bon lloc per a prendre unes copes (de vi). El local és molt comfortable, té una carta de vins variada que ve molt de gust, el servei és amable... Anem per parts!


Aquest bar de vins està a tocar del Mercat del Born, al carrer Antic de Sant Joan 3. Fa la sensació que obrir un negoci de copes en aquesta zona hagi de ser un èxit assegurat, doncs el Born és un dels barris que té avui dia més vida nocturna a Barcelona, una zona en la que els autòctons de tota mena ens barregem amb els que estan de pas pel nostre país sense que ningú no se senti fora de lloc (aquest és el gran miracle que aconsegueixen els barris més cosmopolites de moltes ciutats...). També és veritat que, com a totes les zones a les que la oferta és tan i tant gran, un nou bar també té el risc de ser poc menys que ignorat. Per sort el Disset 17 Graus ens presenta una fórmula nova a la zona, perquè encara que les aparences ens enganyin, poc té a veure amb els seus veins de l'estil “wine & spanish tapas”.

A l'entrada del bar hi trobem la barra y algunes taules alçades, una petita zona per a grups molt reduïts. Quan ens encaminem cap al final hi trobem una zona més gran (tot i que el local tampoc és especialment gran). Unas fabuloses taules de fusta envoltades de cadires y banquetes molt còmodes es disposen per poder acollir parelles o grups més grans, coronades per una paret amb moltes ampolles i una petita col·lecció bibliogràfica sobre vins (revistes, guies i alguna enciclopèdia). Un llum molt càlid il·lumina el local, enfosquint-se a mida que s'apropa la nit.
La carta de vins no és tan extensa com a Monvínic, el gran bar de vins de Barcelona del que ja us vam parlar. Però sí que és cert que segueix una mateixa filosofia. El Disset 17 Graus ens ofereix una carta de vins blancs, rosats y negres amb referències espanyoles i també alguns noms que arriben de França, Itàlia, Portugal... Tots els vins se serveixen en ampolles, i una petita part, dins d'una selecció que va variant, es pot demanar a copes. Aquestes poden servir-se com a mitges copes, perfecte per a qui vol tastar més d'un vi. Els preus no són gens desorbitats: moltes de les copes s'ofereixen per menys de 4€, tot i que és més econòmic demanar una ampolla.

Nosaltres, que normalment ens inclinem cap al vi negre, vam parar més atenció en aquesta carta, i vam comptar un parell de referències de Catalunya, algunes de la resta d'Espanya i 3 internacionals (Itàlia, Portugal i França). DO's com Priorat, Penedès, Rioja i Vino de la Tierra de Castilla són les que més ens van convèncer entre una varietat molt ben assortida de regions vinícoles.

El més bonic de trobar un local així és que els que estimem el món del vi ens sentim molt còmodes allà, i a la mateixa vegada són ben rebuts els que no es veuen tan propers, de manera que tots podem compartir unes copes adentrant-nos una mica més a la cultura del vi. Llarga vida als wine bars!

*****

Fins al pròxim glop!



lunes, 30 de abril de 2012

Ribera del Duero (III): Bodegas Protos

Os hemos hablado ya de la mejor parte de nuestro viaje a Ribera del Duero, la visita a López Cristóbal, aunque también pasamos por otros lugares de los que aprendimos cosas nuevas.


En la localidad de Peñafiel visitamos la bodega Protos, donde descubrimos que el que es uno de los mayores exportadores de vino españoles es también una parte fundamental de la historia vinícola de esta región. La bodega nació a principios del siglo XX como la primera cooperativa de la zona cuyo objetivo era producir y comercializar vinos de calidad. La cooperativa se denominó Bodega Ribera del Duero muchos años antes de convertirse en la actual Bodegas Protos y ceder así su nombre original a la Denominación de Origen Ribera del Duero, de la que fueron los grandes precursores.

Protos organiza muchas visitas a lo largo del día y para grupos más bien grandes y hetereogéneos, por lo que el recorrido está bastante estandarizado para todo el público que asiste. Eso sí, la visita nos muestra sitios que bien merecen la pena ver. El recorrido se inicia en las bodegas subterráneas sobre las que se levantó el gran productor de vino que es hoy día y que se encuentran inmersas en lo más profundo del monte sobre el que emerge el castillo de Peñafiel. Esta zona la constituyen decenas de pasillos muy largos, aún hoy abarrotados de barricas que se apilan a cada lado. Los techos y paredes son directamente la roca de la montaña, y apenas se han construido algunos arcos para asegurar la estructura. En algunos pasillos existen respiraderos que consisten en largas perforaciones desde la cima del monte, necesarios para mantener una buena climatización y renovación del aire. Y algo que núnca habíamos visto: bajo nuestros pies, varias tinas excavadas en el suelo, que aunque cada vez menos, han servido durante todos estos años para depositar la uva en las fases de fermentación. El sistema es curioso... pero la verdad, teniendo las alternativas que hay hoy en día, ¡nos extraña que aún esté en uso!


Adaptándose a su situación actual de inmenso productor, Protos construyó hace unos años la imponente obra arquitectónica que pasaría a cobijar las instalaciones modernas de las que ahora disponen. La construcción, firmada por el arquitecto Richard Rogers, se comunica bajo tierra con las primeras instalaciones, aunque desde el exterior son la perfecta imagen de la contraposición: las rudimentarias edificaciones de roca integradas en la montaña frente a cinco majestuosos arcos de madera que coronan una nave gigantesca sobresaliendo en la ciudad. El pequeño productor frente al poderoso exportador.

Nuestro paso por Protos finalizó con una cata de vinos que nos brindó la oportunidad de descubrir el trabajo de la bodega en la D.O. Rueda con su Verdejo. Este es un blanco que, si bien no arriesga demasiado, ofrece todo lo que se puede esperar de un vino de sus características: es un vino muy fresco que regala un buen abanico de aromas muy afrutados y agradables, siempre asociados a la variedad de uva Verdejo. Igualmente fresco resulta en boca, donde el punto justo de acidez lo hace buen compañero de platos ligeros como los que empezaremos a tomar ahora que se acerca el buen tiempo.

Como no podia ser de otra manera, también pudimos probar el archiconocido Protos Crianza, en este caso de la añada 2009. Cada año resulta un vino muy correcto, con un mismo perfil, una misma filosofia: agradable, con aromas a frutos rojos, y el toque de madera, muy suave en boca, que no disgusta a nadie. No deja de ser casi un clon del año anterior, sin que las condiciones climáticas o los otros factores que varian cada año se vean claramente reflejados en el vino final. ¡Éste parece que es el precio que se tiene que pagar por tener un producto tan global!



*****

Us hem parlat ja de la millor part del nostre viatge a la Ribera del Duero, la visita a López Cristóbal, tot i que també vam passar per altres llocs on vam aprendre força coses.


A la població de Peñafiel, vam visitar el celler Protos, on vam descobrir que qui és un dels majors exportadors de vi espanyols és també una part fonamental de la història vinícola d'aquesta regió. El celler va néixer a principis del segle XX com la primera cooperativa de la zona amb l'objectiu de produir i comercialitzar vins de qualitat. La cooperativa es va anomenar Bodega Ribera del Duero molts anys abans de convertir-se en l'actual Bodegas Protos i cedir així el seu nom original a la Denominació d'Origen Ribera del Duero, de que van ser precursors.

Protos organitza moltes visites durant el dia i per a grups més aviat grans i heterogenis, amb el que el recorregut està força estandaraditzat per a tot el públic. Això sí, la visita ens mostra llocs que val la pena de veure. Tot comença a les bodegues subterrànies on es va aixecar el gran productor de vi que és avui dia i que es troben amagades sota el turó on hi ha el castell de Peñafiel. Aquesta zona està composada de desenes de passadissos molt llargs, encara avui plens de bótes que s'amunteguen a cada banda. Els sostres i les parets són directament la roca de la muntanya, i s'hi han construït escassos arcs per assegurar-ne l'estructura. En alguns passadissos hi ha xemeneies que arriben a l'exterior del turó i que serveixen per mantenir una bona climatització i renovació de l'aire. I quelcom ben curiós: sota els nostres peus diverses tines excavades a la roca, que, tot i que cada cop menys, han servit durant tots aquests anys per depositar el raïm en les fases de fermentació. El sistema és curiós... però la veritat, tenint les alternatives que hi ha avui dia, ens estranya que encara se'ls hi doni ús!


Adaptant-se a la seva situació actual d'immens productor, Protos va construir fa alguns anys la imponent obra arquitectònica que passaria a acollir les modernes instal·lacions de les que avui disposen. La construcció, signada per l'arquitecte Richard Rogers, es comunica sota terra amb les primeres instal·lacions, tot i que des de l'exterior són la perfecte imatge de la contraposició: les rudimentàries edificacions de roca integrades a la muntanya en front a cinc majestuosos arcs de fusta que coronen una nau gegantina sobresortint a la ciutat. El petit productor en front el poderós exportador.

El nostre pas per Protos va acabar amb un tast de vins que ens va donar l'oportunitat de descobrir el treball del celler a la D.O. Rueda amb el seu Verdejo. Aquest és un blanc que, si bé no arrisca massa, ofereix tot el que es pot esperar d'un vi de les seves característiques: és un vi molt fresc que regala un bon ventall d'aromes molt afruitats i agradables, sempre associats al raïm Verdejo. Igual de fresc resulta en boca, on el punt just d'acidesa el fa bon company de plats lleugers com els que començarem a prendre ara que s'acosta el bon temps.

Com no podia ser d'una altra manera, també vam poder tastar l'arxiconegut Protos Criança, en aquest cas de l'anyada 2009. Any rere any surt un vi molt correcte, amb un mateix perfil, una mateixa filosofia: agradable, amb aromes a fruita vermella i el toc de fusta, molt suau en boca, que no desagrada a ningú. No deixa de ser gairebé un clon de l'any anterior, sense que les condicions climàtiques o els altres factors que varien cada any es vegin clarament reflectits al vi final. Aquest sembla el preu que s'ha de pagar per tenir un producte tan global!



*****

Fins al pròxim glop!


lunes, 23 de abril de 2012

Ribera del Duero (II): López Cristóbal

A veces parece que la cultura del vino se viva desde una burbuja difícil de penetrar. Parece como si todo este mundo se disfrazara a veces de un cierto elitismo (sólo aparente). Por suerte las apariencias engañan, porque pocos entornos conocemos en que el contacto con los creadores sea tan cercano como lo es en muchísimas bodegas. Hay botellas que se descorchan a precios imposibles, copas del más fino cristal, círculos expertos con conocimientos avanzadísimos y a años luz de los que tenemos el resto de los mortales... sí, todo esto puede ser a veces el mundo del vino, pero, sobre todas las cosas, es también la autenticidad de un cultivo milenario, la sencillez de algo que la misma naturaleza nos ha regalado. Y esa sencillez se transforma en una familiaridad inmediata al entrar en López Cristóbal.
La visita a esta bodega fue uno de los momentos más especiales de nuestro paso por la Ribera del Duero. Concertamos la visita unas semanas antes de acudir allí, y unos días más tarde conocimos a Cristina, pareja de quien lleva el timón de la nueva generación en la bodega, Galo. Coincidimos con ella en la feria Alimentaria 2012, y ya allí nos habló sobre como sería la visita, además de ofrecernos un preludio de la magnífica cata que vino después.

Las instalaciones están alejadas del recorrido por la “Milla de Oro”: nos tenemos que desviar hacia la localidad de Roa, sede del consejo regulador de la D.O., donde se hace hueco su encantadora finca. Una puerta majestuosa da entrada a un conjunto de varias edificaciones en las que se distribuyen las zonas de producción, la sala de envejecimiento, la tienda y una zona social para recibir visitas y organizar eventos.

Galo nos fue mostrando uno a uno los rincones de la bodega mientras nos iba explicando el proceso de elaboración del vino. Sobre esto ya habíamos oído hablar antes en muchas ocasiones, sin embargo él hizo encajar perfectamente en nuestras cabezas todos las conceptos que hemos aprendido en los últimos años sobre enología.

En la zona de visitas, que es donde realizamos la cata al final de la mañana, quedamos sorprendidos nada más entrar... La que fuera la antigua casa familiar está decorada con un gusto increíble, con ese cáliz especial de las estancias rústicas, y allí uno se sentía realmente “como en casa”. Y si el lugar ya invitaba a esto, Galo y Cristina consiguieron además que nos sintiéramos muy cómodos intercambiando con ellos nuestra opinión sobre sus vinos, que nos fueron ofreciendo uno a uno acompañados de un aperitivo riquísimo con productos de la zona. Y así copa tras copa fueron pasando las horas en una mañana que quisiéramos que no hubiera acabado nunca por la atmósfera tan bonita que se creó entre el pequeño grupo que nos juntamos allí. La guinda al pastel la pusieron unos vinos para los que no se nos ocurre otro calificativo que el de INCREÍBLES, ¡en mayúsculas!


  • López Cristóbal Roble 2011:
    El pequeño de la familia cuenta con tan solo 3 meses de barrica que hacen de él un compañero perfecto para una gran variedad de platos, debido a su frescura y vivacidad. Muy afrutado, este tempranillo 100% invita a seguir disfrutando de él copa tras copa. No pudimos resistir la tentación de llevarnos tres botellas a casa! (6€)

  • López Cristóbal Crianza 2009:
    Un vino que refleja el carácter elegante que se deja notar en todos los caldos de esta bodega. Por su precio, es una muy buena recomendación para aquellos que quieran probar un Ribera del Duero en todo su esplendor (11-13€).

  • López Cristóbal Reserva 2006:
    Bajo nuestro punto de vista, el mejor descubrimiento de la mañana. Aún siendo todo un senior, sigue manteniendo todo su vigor tras 16 meses en barricas de roble francés y americano. Su complejidad nos dejó asombrados. Una botella de estas ya espera en nuestra pequeña vinoteca. Lo podéis encontrar por 16€ en bodega, o unos 20€ si lo buscamos en tiendas.

  • López Cristóbal Selección 2009:
    Las mejores uvas de cada añada acaba produciendo este vino. Con una producción limitada, nos ofrece lo mejor de la región, y según nos dijeron, tras el buen año que fue el 2009, tiene mucha proyección de futuro. Si tenemos la suerte de encontrarlo, por unos 26-28€ puede ser un gran vino para disfrutar.

  • López Cristóbal Bagús 2009:
    Lo mejor de la bodega, el vino de autor que se permiten no hacer si el año no ha sido todo lo bueno que ellos esperaban. Y como ya hemos dicho, el 2009 fue lo suficientemente especial como para hacer de este el niño mimado de la familia, un vino especial, muy complejo y según nuestro parecer, espectacular. Su precio rondaba los 25€, muy asequible para lo que era y para los precios que se suelen ver en este tipo de vinos.
Como reseña especial nos gustaría remarcar que pudimos encontrar en todos los vinos de López Cristóbal una misma filosofía, un mismo talante elegante que nos muestra que la manera de trabajar de la familia en la bodega se refleja en el producto final.

*****


De vegades sembla que la cultura del vi es viu des d'una bombolla difícil de penetrar. Sembla com si tot aquest món es disfressés d'un cert elitisme (només aparent). Per sort, les aparences enganyen, perquè poc entorns coneixem que el contacte amb els seus creadors sigui tan proper com ho és en molts cellers. Hi ha ampolles que es destapen a preus impossibles, copes del cristall més fi, cercles experts amb coneixements avançadíssims i a anys llum dels què podem tenir la resta dels mortals... sí, tot això pot ésser de tant en tant el món del vi, però, sobre totes les coses, és també la autenticitat d'un cultiu mil·lenari, la senzillesa de quelcom que la mateixa natura ens ha regalat. I aquesta senzillesa es transforma en familiaritat immediatament un cop s'entra a López Cristóbal.

Vistas desde Roa (¡donde se come muy bien!)
La visita a aquest celler va ser un dels moments més especials del nostre pas per la Ribera del Duero. Vam concertar la visita unes setmanes abans d'anar-hi, i uns dies més tard vam conèixer a Cristina, parella de qui porta el timó de la nova generació de la bodega, Galo. Vam coincidir amb ella a la fira Alimentaria 2012, i ja allà ens va parlar sobre com seria la visita, a banda d'oferir-nos un preludi del magnífic tast que va venir després.

Les instal·lacions estan una mica allunyades del recorregut per la “Milla de Oro”: ens hem d'adreçar fins a la localitat de Roa, seu del consell regulador de la D.O., on es fa un lloc la seva encantadora finca. Una porta majestuosa dóna l'entrada a un conjunt de diverses edificacions en les que es distribueixen les zones de producció, la sala d'envelliment, la botiga i una zona social per rebre les visites i organitzar events.

Galo ens va anar mostrant un per un tots els racons del celler, mentre ens anava explicant el procés d'el·laboració del vi. Sobre aquest tema ja havíem sentit parlar abans en moltes ocasions, però tot i així ell va fer encaixar perfectament als nostres caps tots els conceptes que hem après en els últims anys sobre enologia.

A la zona de visites, que és on vam fer el tast al final del matí, vam quedar sorpresos només entrar-hi. La que havia estat l'antiga casa familiar està decorada amb un gust increïble, amb aquell toc especial de les estances rústiques, i allà un es trobava realment “com a casa”. I si el lloc ja convidava a això, Galo i Cristina van aconseguir a més a més que ens trobéssim molt còmodes intercanviant amb ells la nostra opinió sobre els seus vins, que ens van anar oferint un a un tot de la mà d'un aperitiu boníssim amb productes de la zona. I així, una copa rere l'altre van anar passant les hores d'un matí que volíem que no hagués acabat mai per l'atmosfera tan agradable que es va crear entre el petit grup que ens vam juntar allà. La cirereta del pastís la van posar uns vins pels que no s'ens acut un altre qualificatiu que el d'INCREÏBLES, en majúscules!
  • López Cristóbal Roble 2011:
    El petit de la família compta amb tan sols 3 mesos de bóta que fan d'ell un company perfecte per una gran varietat de plats, degut a la seva frescor i vivacitat. Molt afruitat, aquest tempranillo 100% convida a seguir gaudint d'ell copa rere copa. No vam poder resistir la temptació d'emportar-nos tres ampolles a casa! (6€)

  • López Cristóbal Crianza 2009:
    Un vi que reflexa el caràcter elegant que es troba present a tots els vins d'aquest celler. Pel seu preu, és una molt bona recomanació per tots aquells que vulguin tastar un Ribera del Duero en tot el seu esplendor. (11-13€)

  • López Cristóbal Reserva 2006:
    Sota el nostre punt de vista, el millor descobriment del matí. Tot i ser tot un sènior, segueix mantenint tota la seu vigor després de 16 mesos en bótes de roure francès i americà. La seva complexitat ens va deixar sorpresos. Una ampolla d'aquestes ja espera a la nostra petita vinoteca. El podeu trobar per 16€ al celler o per uns 20€ si el cerqueu a botigues.

  • López Cristóbal Selección 2009:
    El millor raïm de cada any acaba produïnt aquest vi. Amb una producció limitada, ens ofereix el millor de la regió, i segons ens van dir, després del bon any que va ser el 2009, té molta projecció de futur. Si tenim la sort de trobar-lo, per uns 26-28€ pot ser un gran vi per gaudir.

  • López Cristóbal Bagús 2009:
    El millor del celler, el vi d'autor que es permeten no fer si un any no ha estat del tot bo segons les seves expectatives. I com ja hem dit, el 2009 va ser suficientment especial com per fer d'aquest el nen mimat de la família, un vi especial, molt complexe i segons el nostre parer, espectacular. El seu preu està al voltant dels 25€, molt assequible pel que és i pels preus que s'acostumen a veure en aquest tipus de vins.
Com a comentari especial ens agradaria remarcar que vam poder trobar en tots els vins de López Cristóbal una mateixa filosofia, un mateix tall elegant que ens mostra que la manera de treballar de la família al celler es reflexa al producte final.

Fins al pròxim glop!

sábado, 14 de abril de 2012

Ribera del Duero (I)

Ribera del Duero es la segunda D.O. más valorada en nuestro país, y eso solo puede deberse a la fuerza de una tierra que posee muchas hectáreas entregadas al cultivo de la viña, cientos de personas involucradas en la elaboración y la promoción de sus vinos, y varias decenas de joyas embotelladas.

Se habla mucho de la famosa “Milla de Oro” de la Ribera, una extensión de varios kilómetros a lo largo de la cual se suceden bodegas y más bodegas siguiendo el curso del río Duero: desde la encantadora y familiar López Cristóbal a la grandiosa Protos, pasando por la sofisticación de Pago de los Capellanes o la exclusividad y privacidad de Vega Sicilia.


La D.O. Ribera del Duero, como una gran parte de las denominaciones de origen en nuestro país, fue reconocida hace no demasiado tiempo: comenzó a ser regulada en la década de los 80. La región traza sus fronteras entre las provincias de Soria, Segovia, Valladolid y Burgos. Se trata de una denominación en la que se presentan vinos tintos y rosados, cuya protagonista (casi) absoluta es la variedad de uva Tinta del País (uno de los nombres con los que también se conoce a la Tempranillo), que aparece en ocasiones de la mano de otras como la Merlot. 
Hemos estado visitando la zona durante los últimos días. Nos ha faltado tiempo para recorrer viñedos y tripa para degustar todo lo bueno de la región y catar más y más vinos, pero nos hemos traído una buena idea de por qué la Ribera del Duero es una de las mejores embajadoras de los vinos españoles.

No podemos menos que recomendaros que visitéis la zona...así que aquí van unas cuantas recomendaciones para hacerlo:
  1. Es mejor esperar a que salga el Sol sobre el río Duero... Mientras que en muchas zonas de la península ya han empezado a brotar las primeras hojas de las cepas, en la Ribera las viñas siguen sin poder despertar del frío invernal. Pasear por la zona resulta más agradable si ya han acabado las heladas.

  2. Desde Peñafiel a Quintanilla de Onésimo, conducir por la ribera norte y deshacer el camino por la ribera sur permite descubrir muchísimas bodegas y maravillarse con extensiones de viñedos que parecen no acabar nunca.

  3. Sin duda hay que visitar alguna que otra bodega, porque ésta es una de las mejores formas de entender un vino. La mayoría de las grandes bodegas organizan visitas guiadas para un gran público, y aunque resultan algo impersonales, pueden ser muy interesantes para entender el mercado del vino o para descubrir una imponente construcción arquitectónica. Sin embargo, nosotros preferimos conocer de cerca al pequeño productor, aquel que nos enseña de su propia mano los entresijos de la viticultura. Para poder realizar una visita lo ideal es ponerse en contacto directamente con al bodega durante las semanas previas, ya que la Ribera del Duero fomenta mucho el enoturismo y acoge a muchos viajeros. 
     

  4. Las provincias que abarca la Ribera del Duero cuentan con una gastronomía regional que no se debe pasar por alto, así que visitando esta D.O. es casi obligatorio dedicarse a recorrer asadores, bares de tapeo o locales más cosmopolitas. Algunas bodegas tienen su propio restaurante, y aunque nosotros no hemos podido pasar por todos, sabemos que son populares los de Arzuaga, Emina, Cepa 21 o Tinto Pesquera. En los pueblos más concurridos como Peñafiel o Roa encontramos muchísimas opciones para degustar lo mejor de la gastronomía local, cómo el lechazo o las torrijas, y casi todas ellas ofrecen a buenos precios una amplia carta de vinos de Ribera del Duero para seguir conociendo la D.O.

  5. El alojamiento en la zona debe escogerse según el uso que se vaya a hacer de él... Podemos optar por un hotelito rural o decantarnos por la opción más completa de hotel-spa. Para esta segunda opción podemos elegir un edificio histórico como el Convento Las Claras de Peñafiel, o bien seguir sin salir del mundo del vino y hospedarnos en los hoteles de Arzuaga o Tinto Pesquera. Nosotros esta vez escogimos el hotel rural que tiene en Valbuena de Duero la bodega Emina del Grupo Matarromera. Se trata de un alojamiento muy sencillo, pero es muy económico y resulta una muy buena opción si solo necesitamos reponer fuerzas durmiendo junto a la ribera del río.
En los próximos días os contaremos con un poquito más de detalle los mejores momentos en nuestro paso por la Ribera del Duero para que también vosotros los disfrutéis si tenéis la oportunidad de visitar la región.


*****

Ribera del Duero és la segona D.O. més reconeguda a Espanya, i això només pot ser degut a la força d'una terra que conté moltes hectàrees dedicades al cultiu de la vinya, centenars de persones implicades en l'elaboració i promoció dels seus vins, així com diverses desenes de petites joies en ampolles.

Se'n parla molt de la popular “Milla de Oro” de la Ribera, una extensió de varis kilòmetres on s'hi troben cellers i més cellers tot seguint el curs del riu Duero: des de l'encantadora i familiar López Cristóbal a la immensa Protos, passant per la sofisticació de Pago de los Capellanes o l'exclusivitat i privacitat de Vega Sicilia.

La D.O. Ribera del Duero, com una gran part de les denominacions d'origen del país, va ser reconeguda no fa gaire temps: començà a ser regulada a la dècada dels 80. La regió està compresa entre les províncies de Sòria, Segòvia, Valladolid i Burgos. Es tracta d'una denominació en la que s'elaboren vins negres i rosats, on la protagonista (gairebé) absoluta és la varietat de raïm Tinta del País (un dels noms amb què es coneix també el Tempranillo o l'Ull de Llebre), que apareix en ocasions de la mà d'altres com la Merlot.

Hem estat visitant la zona durant els últims dies. Ens ha faltat temps per recórrer vinyes i panxa per degustar tantes coses bones de la regió i tastar més i més vins, però hem tornat amb una bona idea de per què la Ribera del Duero és una de les millors ambaixadores dels vins espanyols.
Hem de recomanar-vos que visiteu la zona... així que aquí us presentem algunes recomanacions per fer-ho:
  1. És millor esperar a que surti el sol sobre el riu Duero... Mentre que a moltes zones de la península els primers brots dels ceps ja han començat a sortir, a la Ribera les vinyes segueixen sense poder despertar del fred de l'hivern. Passejar per la zona resulta més agradable si ja han acabat les glaçades.

  2. Des de Peñafiel a Quintanilla de Onésimo, conduir per la ribera nord i desfer el camí per la ribera sud permet descobrir moltíssims cellers i meravellar-se amb extensions de vinyes que semblen no acabar mai.

  3. Sens dubte cal visitar algun celler, ja que aquesta és una de les millors formes d'entendre el vi. La majoria dels grans cellers organitzen visites guiades pel gran públic, i tot i que resulten força impersonals, poden ser molt interessants per entendre el mercat del vi o per descobrir una imponent construcció arquitectònica. Tot i això, nosaltres preferim conèixer de prop al petit productor, aquell que ens ensenya de la seva pròpia mà l'entrellat de la viticultura. Per poder realitzar una visita, el millor és posar-se en contacte directament amb la bodega durant les setmanes prèvies, doncs la Ribera del Duero fomenta molt l'enoturisme i acull molts viatgers.

  4. Les províncies que engloba la Ribera del Duero compten amb una gastronomia regional que no es pot deixar de banda, així que visitant aquesta D.O. és gairebé obligatori dedicar-se a recórrer “asadores”, bars de tapes o locals més cosmopolites. Alguns dels cellers tenen el seu propi restaurant, i tot i que nosaltres no ens hem pogut passar per tots, sabem que són populars els de Arzuaga, Emina, Cepa 21 o Tinto Pesquera. Als pobles més concorreguts com Peñafiel o Roa, trobem també moltíssimes opcions per degustar el millor de la gastronomia local, com el “lechazo” (lletó) o les “torrijas”, i gairebé totes ofereixen a bons preus una extensa carta de vins de la Ribera del Duero per tal de seguir coneixent la D.O.

  5. L'allotjament a la zona s'ha d'escollir segons l'ús que es vol fer... Podem optar per un hotelet rural o decantar-nos per la opció més completa de hotel-spa. Per a aquesta segona opció, podem escollir un edifici històric com el Convento Las Claras de Peñafiel, o bé continuar sense sortir del món del vi i allotjar-nos als hotels Arzuaga o Tinto Pesquera. Nosaltres, aquest cop, vam escollir l'hotel rural que té a Valbuena de Duero el celler Emina, del grup Matarromera. Es tracta d'un allotjament senzill però modern, i és força econòmic, així que resulta una molt bona opció si només volem recobrar forces dormint al cantó de la ribera del riu.
En els pròxims dies us explicarem amb una mica més de detall els millors moments del nostre pas per la Ribera del Duero per a què també vosaltres els gaudiu si en teniu la oportunitat.

*****

Fins al pròxim glop!