lunes, 23 de abril de 2012

Ribera del Duero (II): López Cristóbal

A veces parece que la cultura del vino se viva desde una burbuja difícil de penetrar. Parece como si todo este mundo se disfrazara a veces de un cierto elitismo (sólo aparente). Por suerte las apariencias engañan, porque pocos entornos conocemos en que el contacto con los creadores sea tan cercano como lo es en muchísimas bodegas. Hay botellas que se descorchan a precios imposibles, copas del más fino cristal, círculos expertos con conocimientos avanzadísimos y a años luz de los que tenemos el resto de los mortales... sí, todo esto puede ser a veces el mundo del vino, pero, sobre todas las cosas, es también la autenticidad de un cultivo milenario, la sencillez de algo que la misma naturaleza nos ha regalado. Y esa sencillez se transforma en una familiaridad inmediata al entrar en López Cristóbal.
La visita a esta bodega fue uno de los momentos más especiales de nuestro paso por la Ribera del Duero. Concertamos la visita unas semanas antes de acudir allí, y unos días más tarde conocimos a Cristina, pareja de quien lleva el timón de la nueva generación en la bodega, Galo. Coincidimos con ella en la feria Alimentaria 2012, y ya allí nos habló sobre como sería la visita, además de ofrecernos un preludio de la magnífica cata que vino después.

Las instalaciones están alejadas del recorrido por la “Milla de Oro”: nos tenemos que desviar hacia la localidad de Roa, sede del consejo regulador de la D.O., donde se hace hueco su encantadora finca. Una puerta majestuosa da entrada a un conjunto de varias edificaciones en las que se distribuyen las zonas de producción, la sala de envejecimiento, la tienda y una zona social para recibir visitas y organizar eventos.

Galo nos fue mostrando uno a uno los rincones de la bodega mientras nos iba explicando el proceso de elaboración del vino. Sobre esto ya habíamos oído hablar antes en muchas ocasiones, sin embargo él hizo encajar perfectamente en nuestras cabezas todos las conceptos que hemos aprendido en los últimos años sobre enología.

En la zona de visitas, que es donde realizamos la cata al final de la mañana, quedamos sorprendidos nada más entrar... La que fuera la antigua casa familiar está decorada con un gusto increíble, con ese cáliz especial de las estancias rústicas, y allí uno se sentía realmente “como en casa”. Y si el lugar ya invitaba a esto, Galo y Cristina consiguieron además que nos sintiéramos muy cómodos intercambiando con ellos nuestra opinión sobre sus vinos, que nos fueron ofreciendo uno a uno acompañados de un aperitivo riquísimo con productos de la zona. Y así copa tras copa fueron pasando las horas en una mañana que quisiéramos que no hubiera acabado nunca por la atmósfera tan bonita que se creó entre el pequeño grupo que nos juntamos allí. La guinda al pastel la pusieron unos vinos para los que no se nos ocurre otro calificativo que el de INCREÍBLES, ¡en mayúsculas!


  • López Cristóbal Roble 2011:
    El pequeño de la familia cuenta con tan solo 3 meses de barrica que hacen de él un compañero perfecto para una gran variedad de platos, debido a su frescura y vivacidad. Muy afrutado, este tempranillo 100% invita a seguir disfrutando de él copa tras copa. No pudimos resistir la tentación de llevarnos tres botellas a casa! (6€)

  • López Cristóbal Crianza 2009:
    Un vino que refleja el carácter elegante que se deja notar en todos los caldos de esta bodega. Por su precio, es una muy buena recomendación para aquellos que quieran probar un Ribera del Duero en todo su esplendor (11-13€).

  • López Cristóbal Reserva 2006:
    Bajo nuestro punto de vista, el mejor descubrimiento de la mañana. Aún siendo todo un senior, sigue manteniendo todo su vigor tras 16 meses en barricas de roble francés y americano. Su complejidad nos dejó asombrados. Una botella de estas ya espera en nuestra pequeña vinoteca. Lo podéis encontrar por 16€ en bodega, o unos 20€ si lo buscamos en tiendas.

  • López Cristóbal Selección 2009:
    Las mejores uvas de cada añada acaba produciendo este vino. Con una producción limitada, nos ofrece lo mejor de la región, y según nos dijeron, tras el buen año que fue el 2009, tiene mucha proyección de futuro. Si tenemos la suerte de encontrarlo, por unos 26-28€ puede ser un gran vino para disfrutar.

  • López Cristóbal Bagús 2009:
    Lo mejor de la bodega, el vino de autor que se permiten no hacer si el año no ha sido todo lo bueno que ellos esperaban. Y como ya hemos dicho, el 2009 fue lo suficientemente especial como para hacer de este el niño mimado de la familia, un vino especial, muy complejo y según nuestro parecer, espectacular. Su precio rondaba los 25€, muy asequible para lo que era y para los precios que se suelen ver en este tipo de vinos.
Como reseña especial nos gustaría remarcar que pudimos encontrar en todos los vinos de López Cristóbal una misma filosofía, un mismo talante elegante que nos muestra que la manera de trabajar de la familia en la bodega se refleja en el producto final.

*****


De vegades sembla que la cultura del vi es viu des d'una bombolla difícil de penetrar. Sembla com si tot aquest món es disfressés d'un cert elitisme (només aparent). Per sort, les aparences enganyen, perquè poc entorns coneixem que el contacte amb els seus creadors sigui tan proper com ho és en molts cellers. Hi ha ampolles que es destapen a preus impossibles, copes del cristall més fi, cercles experts amb coneixements avançadíssims i a anys llum dels què podem tenir la resta dels mortals... sí, tot això pot ésser de tant en tant el món del vi, però, sobre totes les coses, és també la autenticitat d'un cultiu mil·lenari, la senzillesa de quelcom que la mateixa natura ens ha regalat. I aquesta senzillesa es transforma en familiaritat immediatament un cop s'entra a López Cristóbal.

Vistas desde Roa (¡donde se come muy bien!)
La visita a aquest celler va ser un dels moments més especials del nostre pas per la Ribera del Duero. Vam concertar la visita unes setmanes abans d'anar-hi, i uns dies més tard vam conèixer a Cristina, parella de qui porta el timó de la nova generació de la bodega, Galo. Vam coincidir amb ella a la fira Alimentaria 2012, i ja allà ens va parlar sobre com seria la visita, a banda d'oferir-nos un preludi del magnífic tast que va venir després.

Les instal·lacions estan una mica allunyades del recorregut per la “Milla de Oro”: ens hem d'adreçar fins a la localitat de Roa, seu del consell regulador de la D.O., on es fa un lloc la seva encantadora finca. Una porta majestuosa dóna l'entrada a un conjunt de diverses edificacions en les que es distribueixen les zones de producció, la sala d'envelliment, la botiga i una zona social per rebre les visites i organitzar events.

Galo ens va anar mostrant un per un tots els racons del celler, mentre ens anava explicant el procés d'el·laboració del vi. Sobre aquest tema ja havíem sentit parlar abans en moltes ocasions, però tot i així ell va fer encaixar perfectament als nostres caps tots els conceptes que hem après en els últims anys sobre enologia.

A la zona de visites, que és on vam fer el tast al final del matí, vam quedar sorpresos només entrar-hi. La que havia estat l'antiga casa familiar està decorada amb un gust increïble, amb aquell toc especial de les estances rústiques, i allà un es trobava realment “com a casa”. I si el lloc ja convidava a això, Galo i Cristina van aconseguir a més a més que ens trobéssim molt còmodes intercanviant amb ells la nostra opinió sobre els seus vins, que ens van anar oferint un a un tot de la mà d'un aperitiu boníssim amb productes de la zona. I així, una copa rere l'altre van anar passant les hores d'un matí que volíem que no hagués acabat mai per l'atmosfera tan agradable que es va crear entre el petit grup que ens vam juntar allà. La cirereta del pastís la van posar uns vins pels que no s'ens acut un altre qualificatiu que el d'INCREÏBLES, en majúscules!
  • López Cristóbal Roble 2011:
    El petit de la família compta amb tan sols 3 mesos de bóta que fan d'ell un company perfecte per una gran varietat de plats, degut a la seva frescor i vivacitat. Molt afruitat, aquest tempranillo 100% convida a seguir gaudint d'ell copa rere copa. No vam poder resistir la temptació d'emportar-nos tres ampolles a casa! (6€)

  • López Cristóbal Crianza 2009:
    Un vi que reflexa el caràcter elegant que es troba present a tots els vins d'aquest celler. Pel seu preu, és una molt bona recomanació per tots aquells que vulguin tastar un Ribera del Duero en tot el seu esplendor. (11-13€)

  • López Cristóbal Reserva 2006:
    Sota el nostre punt de vista, el millor descobriment del matí. Tot i ser tot un sènior, segueix mantenint tota la seu vigor després de 16 mesos en bótes de roure francès i americà. La seva complexitat ens va deixar sorpresos. Una ampolla d'aquestes ja espera a la nostra petita vinoteca. El podeu trobar per 16€ al celler o per uns 20€ si el cerqueu a botigues.

  • López Cristóbal Selección 2009:
    El millor raïm de cada any acaba produïnt aquest vi. Amb una producció limitada, ens ofereix el millor de la regió, i segons ens van dir, després del bon any que va ser el 2009, té molta projecció de futur. Si tenim la sort de trobar-lo, per uns 26-28€ pot ser un gran vi per gaudir.

  • López Cristóbal Bagús 2009:
    El millor del celler, el vi d'autor que es permeten no fer si un any no ha estat del tot bo segons les seves expectatives. I com ja hem dit, el 2009 va ser suficientment especial com per fer d'aquest el nen mimat de la família, un vi especial, molt complexe i segons el nostre parer, espectacular. El seu preu està al voltant dels 25€, molt assequible pel que és i pels preus que s'acostumen a veure en aquest tipus de vins.
Com a comentari especial ens agradaria remarcar que vam poder trobar en tots els vins de López Cristóbal una mateixa filosofia, un mateix tall elegant que ens mostra que la manera de treballar de la família al celler es reflexa al producte final.

Fins al pròxim glop!

No hay comentarios:

Publicar un comentario