Eligiendo una copa (II)

En la última entrada os presentamos la primera parte de la cata de copas Riedel que se celebró en el Festival Vijazz 2012. Hoy continuamos con ello porque os queremos explicar un poco más sobre esta tema, que seguro que os parecerá interesante.

Tras experimentar el poder que ejerce la elección de una copa u otra en el cava, pasamos a hacer lo propio con un vino tinto. Utilizamos esta vez 3 copas: la primera de ellas fue una Riedel Vinum XL Cabernet Sauvignon , la segunda una Riedel Vinum Chardonnay, y por último una copa de vidrio similar a la que tuvimos para degustar el cava, pero ésta con una obertura mayor y un cuerpo más corto. Este último modelo de copa lo encontramos muy a menudo en restaurantes, sobretodo cuando nos sirven el "vino de la casa". 

Riedel Vinum XL Cabernet Sauvignon

Riedel Vinum Chardonnay

Aquí introducimos un aspecto más para escoger una copa: su forma y obertura. Esto gira sobretodo en torno al concepto de oxigenación del vino, que juega un papel fundamental en la percepción de sus características. Es habitual que cuando nos sirven un vino movamos la copa para airearlo. Normalmente lo hacemos para apreciar mejor sus aromas, aunque en ocasiones, cuando encontramos en el vino la sensación de cerrado, lo que queremos es que tome contacto con el oxigeno del aire para que se abra.

Por tanto, la oxigenación puede ser más o menos deseable en función de las características del vino, así que la forma de la copa se adaptará a esta idea: cuanto más ancha es, más contacto se produce entre el vino que contiene y el aire. En el otro extremo, las copas más estrechas y alargadas favorecen la percepción de los aromas más acidos y frescos, que no requieren la misma aireación.

¿Puede influir la forma de la copa también en el gusto? La respuesta es un sí rotundo, porque hasta una copa fabricada en un cristal excelente puede hacer desmerecer un vino.

Imaginemos una copa de gran obertura: al posarla en nuestros labios y sorber, el vino inunda toda la boca, desde los laterales hasta el centro de la lengua. Sin embargo pensemos ahora en una copa estrecha, como las que utilizamos en la cata de cava: el paso por boca se hace sólo por el centro de la lengua. Incluso el ángulo de inclinación con el que mantenemos la copa alzada al beber, y que depende totalmente de su forma, influye en que este paso por boca sea más directo o menos en su recorrido hasta el final del paladar.

Después de leer esto puede que penséis que estas sutiliezas de las que hablamos son detalles imposibles de percibir para los consumidores que no somos no profesionales. Lo cierto es que no hace falta tener un gran nivel en la cata de vinos para apreciar estas diferencias; nosotros mismos pusimos en práctica estas ideas y comprobamos que es totalmente cierto: el vino tinto que nos sirvieron en tres copas distintas se mostraba muy diferente en cada una.

Aún conociendo muy bien la teoría que hay detrás de la idoneidad de una copa, es muy difícil que seamos capaces de hacer una buena elección aunque sepamos de antemano todas las características del vino. Son muchos los estudios que se han hecho para determinar que forma es mejor para cada tipo, y por ello los fabricantes diseñan decenas de modelos de copa a los que designan con el nombre del tipo del vino para el que son óptimas.

Si os miráis el catálogo de copas de algún fabricante, como Riedel, quedaréis sorprendidos por la gran cantidad de copas entre las que se puede escoger... ¡Imposible quedarse con todas! Así que, tal como los profesionales recomiendan, lo ideal es tener en casa aquél modelo que está pensado para el vino que tomamos con mayor frecuencia.

Y...siempre podemos convertirnos a coleccionistas de copas para tener una buena excusa con la que catar el vino en todo su esplendor ;)

*****

 

A l'última entrada us presentàrem la primera part del tast de copes Riedel en el que vam participar. Avui continuarem amb això, ja que ens agradaria explicar-vos una mica més sobre aquest tema, que de ben segur us semblarà interessant.

Desprès d'experimentar el poder que exerceix l'elecció d'una copa o una altra, vàrem passar a fer el mateix amb un vi negre. Vam fer servir 3 copes: la primera d'elles va ser una Riedel Vinum XL Cabernet Sauvignon, la segona una Riedel Vinum Chardonnay i per últim una copa de vidre semblant a la que vam tenir per tastar el cava, però aquesta amb una obertura més gran i un cos més curt. Aquest últim model de copa el trobem sovint en restaurant, especialment quan ens serveixen el “vi de la casa”.

Aquí hem d'introduir un altre aspecte a l'hora d'escollir una copa: la seva forma i l'obertura. Això, gira al voltant del concepte d'oxigenació del vi, que té un paper molt important en la percepció de les seves característiques. Sovint, quan ens serveixen un vi, movem la copa per a airejar-lo. Normalment ho fem per sentir millor el seus aromes, tot i que de vegades, quan trobem en el vi la sensació de tancat, el que volem es que tingui contacte amb l'oxigen de l'aire per a que s'obri.

Per tant, l'oxigenació pot ser més o menys desitjable en funció de les característiques del vi, i per això la forma de la copa s'adaptarà a questa idea: com més ampla sigui, més contacte es produeix entre el vi que conté i l'aire. Per contra, les copes més estretes i allargades afavoreixen la percepció dels aromes més àcids i frescs, que no requereixen la mateixa aireació. 

Riedel Vinum Cuvée Prestige

 

¿Pot tenir influència la forma de la copa també en el gust? La resposta és un sí contundent, ja que fins i tot una copa fabricada en un cristall excel·lent pot fer desmerèixer un vi.

Imaginem una copa de gran obertura: quan la posem als nostres llavis i xarrupem, el vi omple tota la boca, des dels laterals fins al centre de la llengua. Però pensem ara en una copa estreta, com les que vam fer servir en el tast del cava: el pas per boca es fa només pel centre de la llengua. Fins i tot l'angle d'inclinació amb el que mantenim la copa en alça al moment de beure, i que depèn totalment de la seva forma, influeix en que aquest pas per boca sigui més directe o menys en el seu recorregut fins al final del paladar.

Desprès de llegir això potser penseu que aquestes subtileses de las que us hem parlat són detalls impossibles de percebre per part dels consumidors que no som professionals. EL cert és que no cal tenir un gran nivell en el tast de vins per adonar-nos-en d'aquestes diferències; nosaltres mateixos vam posar en pràctica aquestes idees i vam comprovar que és totalment cert: el vi negre que ens van servir en tres copes diferents no és mostrava de la mateixa forma en cadascuna d'elles.

Tot i conèixer molt bé la teoria que hi ha al darrere de la idoneïtat d'una copa, és molt difícil que siguem capaços de fer una bona elecció encara que sapiguem quines són totes les característiques del vi. Són molts els estudis que s'han fet per a determinar quina forma és millor per a cada tipus, i per això els fabricants dissenyen desenes de models de copa als que anomenen amb el nom del tipus del vi per al que són òptimes.

Si feu una ullada al catàleg de copes d'algun fabricant, com Riedel, en podeu quedar ben sorpresos de la gran quantitat de copes entre les que se'n pot escollir...Impossible quedar-se amb totes! Així que, tal i com els professionals recomanen, el millor és tenir a casa aquell model que està pensat per al vi que tastem més freqüentment.

I...sempre podem convertir-nos a col·leccionistes de copes per a tenir una bona excusa amb la que tastar el vi en tot el seu esplendor.

*****

Fins al pròxim glop!